Setmana de l’Antropologia (III Edició)

cartell general setmanaDel 12 al 17 de novembre: taules rodones, conferències, tallers, projeccions i rutes per apropar l’antropologia a la societat. Una setmana d’activitats gratuïtes per gaudir de l’antropologia.

Inauguració: dilluns 12 de novembre a les 18.30h a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), amb la taula rodona: Independència i identitat cultural a Catalunya: una mirada des de l’antropologia social.  A càrrec de: Isidoro Moreno (Universidad de Sevilla), Manuel Delgado (Universitat de Barcelona-UB, ICA), Montserrat Clua (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, ICA) i Albert Moncusí (Universitat de València).

Consulteu tota la programació aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia.

Participa: Associació l’Etnogràfica-Antropologia per a la transformació social, Mater-Observatori de les M(P)aternitats Contemporànies, Alternativa-Intercanvi amb pobles indígenes, Associació Antropologies, AHCISP-Antropologia i Història de la construcció d’identitats socials i polítiques-UAB, Associació SOS Refugiados.

Amb el suport de: Museu Etnològic i de Cultures del Món, Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Biblioteca Trinitat Vella-JOSÉ BARBERO, Museu de la Música, Pati LLimona.

 

Trinitat Vella, Sant Genís i La Teixonera. Memòria popular col·laborativa

cartell def_Trinitat Vella, Sant Genís i La Teixonera. Memòria popular col·laborativa25 d’octubre de 2018 a les 18.00h.

En el marc dels 11ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Intervindran:
Andrés Antebi i Pablo González
(Observatori de la Vida Quotidiana) i
Amador Expósito  (Associació per a la Recerca i Divulgació  de la Memòria Històrica de Trinitat Vella)

Organitza: Institut Català d’Antropologia. Amb la col·laboració del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) i la Universitat de Barcelona

Lloc: Aula 403, Campus Raval-UB, carrer Montalegre 6, Barcelona (Entrada lliure)

Desenvolupat en el marc del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte Memòria Popular Col·laborativa s’articula com a dispositiu de reconstrucció de la memòria dels barris amb l’objectiu de treballar braç a braç amb veïns i veïnes de Trinitat Vella, Sant Genís dels Agudells i La Teixonera. Es tracta d’un projecte-procés basat en la recerca i difusió de la pròpia història local que té com a pals de paller les entitats i el veïnat -que hi aporten visió, coneixements, records personals, fotografies i documents conservats en els fons familiars- i compta amb la complicitat d’institucions educatives i culturals del barri, del Districte de Sant Andreu i del Sistema Municipal d’Arxius de Barcelona.

El seu punt de partida és la construcció de l’Arixu Visual del Barri –un fons gràfic i testimonial creat de forma col·laborativa amb el veïnat i disponible a Internet – que funcionarà com a matriu per a la organització d’activitats sòcio-culturals molt diverses (tallers, jornades, exposicions, àudio-visuals i publicacions) al llarg del període 2018-2019.

+ info: www. antropologia.cat

 

 

CINELAB TURISME: Mirades des de l’antropologia

En el marc de la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Del 24 d’octubre al 12 de desembre – Dimecres de 18.30 a 20.30h al Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada, carrer Montcada 12, Barcelona.

cinelab-principal-FB-1200x1200

Totes les sessions són d’accés lliure i gratuït.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i VilaMon

Consulteu tota la informació del cicle aquí

Programa en pdf

PRESENTACIÓ:

Fenomen distintiu de la modernitat, el turisme desperta representacions contradictòries: cerca de coneixement i experiència de consum, motor de desenvolupament i indústria extractiva, productor de llocs i d’imaginaris i al mateix temps colonitzador d’espais públics. Indústria i al mateix temps pràctica social, és un fenomen que ens crida a reflexionar, no només pel seu caràcter econòmic, sinó també per la seva connotació social, cultural, política, i mediambiental.
En el marc del Cinelab proposem estimular la reflexió i el debat al voltant de diferents aspectes i modalitats del fenomen turístic a través del visionat de pel·lícules i documentals temàtics. El medi visual ens permetrà viatjar sense moure’ns i portar a la realitat algunes situacions turístiques en contextos diversos, propers i llunyans al mateix temps. Es tracta de pel·lícules que tracten el tema del viatge turístic sota perspectives diverses, i interroguen sobre la representació de l’altre, i també d’un mateix com un altre: problemàtiques comunes al cinema, al turisme i a l’antropologia.
Cada sessió configura un bloc temàtic, amb una durada de 2 hores i un format interactiu: presentació de la pel·lícula, visionat i debat. La selecció de pel·lícules es basa en la llista de títols recopilada per l’Anthropology of Tourism Interest Group (ATIG).

 

Jornades: Diàlegs «catazònics»: objecte, representació i museificació

cartellActivitat gratuïta
21 i 22 de juny a partir de les 19.00h.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada. C/Montcada, 12

 

Programa

Dijous 21 de juny: «Objectes i subjectes» (19h-21h30)

19h: Benvinguda, aperitiu amazònic i presentació

19h20: Fra Valentí Serra (Museu Andino-Amazònic i Missional dels Caputxins de Sarrià): «Les missions i el Museu Andino-Amazònic i Missional»

19h40: Jean-Pierre Goulard (MOAM-EHESS, Paris): «Les màscares Tikuna. Una aproximació en context ritual»

20h20: Montserrat Ventura (AHCISP-UAB): «De la materialitat del mite a l’objecte científic en dos exemples Tsachila»

20h40: projeccions: «Dans ma maison, tu es entré, Indiens Tikuna d’Amazonie» (CNRS audiovisuel, Villejuif 2011, 12min) «¿Acaso comemos plata?» (Sacha Videastas. Perú 2006, 27 min.)

Divendres 22: «Representacions i col·lectius» (19h – 21h45)

19h: Mònica Martínez (CINAF-UB): “Sobre la materialitat de l’ésser: figures de fusta, arbres i persones humanes entre els Gunas de Panamà”

19h20: Miquel Figueras (ICA, LAS-EHESS Paris): «Cartografia participativa i valor estètic entre els Eñepa-Panare de Veneçuela»

19h40: Olga Cebada (Alternativa; CLACPI): «Comunicació indígena. Subjectes per la defensa de Drets»

20h00: David Hernández (CLACPI): «Cine indígena i apoderament»

20h20: Projecció: «La tentación del Nixhix» (CAIB, CEFREC, Bolívia 2015, 80 min.)

+ info: http://ajuntament.barcelona.cat/museuetnologic/ca/dialegs-catazonics

 

Col·loquis Etnomusicologia

Improvising Technology: Virtuosity, machines, and interagency

A càrrec de Jeff Kaiser

Data: 22/05/2018 11:00h.

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

The paper I will present is part of a larger ethnographic examination of contemporary musicians who improvise with new, repurposed and reinvented electronic technologies, including guitarist Nels Cline, turntablist Maria Chavez, trumpeter and composer Wadada Leo Smith and Robert Henke, one of the original authors of the immensely popular software package Ableton Live, among others. In the larger work, I examine changing notions of agency, instruments and virtuosity in electro-acoustic improvised music, and how the interviewees construct what is valuable and desirable in this emergent practice. In addition to documenting how these creative individuals configure technologies for their own purposes, I also highlight how technologies can configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating aesthetic and social value. Musical cultures and communities across time and place are frequently differentiated by geography, by the instruments used, by notions of style or repertoire, and by musical function and venues, among other things. In electroacoustic improvised music (EIM), many of these differentiating elements are blurred, as the music is transnational in emergence and practice, instruments are frequently idiosyncratic, and improvisation arguably de-centers repertoire (“arguably” because non-idiomatic and other forms of improvisation can be viewed as a style, or even possibly as a repertoire of musical gestures). Because of this blurring, the EIM community offers a unique window into how musicians conceptualize their practice and relationship with music technology. For more information, please visit his personal website at http://jeffkaiser.com

Jeff Kaiser is a music technologist and scholar. As Assistant Professor of Music Technology at the University of Central Missouri’s Center for Music Technology, Kaiser embraces the idea of being an artist/scholar. As a scholar, he is particularly interested in changing notions of agency, instruments, and virtuosity, and how technologies can also configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating sonic and social value. He gains inspiration and ideas from the intersections of experimental composition and improvisation and the timbral and formal affordances provided by combining traditional instruments with emerging technologies. The roots of his musical practice are firmly in the experimental traditions within jazz, improvised and Western art music pract ices. He regularly performs throughout the United States, Europe, Mexico, and has recently performed in China. His work is featured on Clean Feed Records, Leo Records, NineWinds, Cuneiform Records and his own label, pfMENTUM, among others.

Cinefòrum “500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA”

cartell 500 años

Dissabte 26 de maig a les 17:00h cinefòrum amb la projecció ‘500 años. Vida en resistencia’ amb la participació d’ Irma Alicia Velásquez Niumatuj, antropòloga i escriptora maia quiché.

‘500 años. Vida en resistencia’ narra la història èpica que va portar a Guatemala a un punt d’inflexió en la seva història des del judici per genocidi de l’ex dictador general Ríos Montt, al moviment popular que va governar al president Otto Pérez Molina. Centrant-se en els temes universals de justícia, racisme, poder i corrupció,

El documental narra la història des de la perspectiva de la majoria de la població indígena maya, i explora les seves lluites en la creixent batalla del país contra la impunitat.

Organitzat per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, CLACPICoordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas y Grupo de Estudos América Central.

Amb la participació, col·laboració i/o suport: Museu de Cultures del Món de Barcelona Cooperació. Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona Institut Català d’Antropologia Universitat de Barcelona

Entrada lliure

Més informació a: www.alternativa-ong.org

 

Disponible en pdf el llibre  Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània

Coberta_transitant_WEBAutores: Sibila Vigna Vilches i Victòria Badia Gimènez
Editorial: Pol·len Edicions, 2016
Col·lecció: L’Observatori

Descarregar en pdf en el següent enllaç: https://pol-len.cat/w/wp-content/uploads/2017/02/Llibre-Transitant-linvisible_web.pdf

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.

Les narratives i les pràctiques sobre les experiències vinculades amb espais transicionals entre el món visible i l’invisible i els seus transeünts, a la Catalunya contemporània, configuren l’objecte d’estudi d’aquest llibre. Des d’una perspectiva antropològica, les investigacions realitzades per les autores exploren, per un costat, dos llocs “encantats” –l’Hospital del Tòrax de Terrassa i el poble abandonat de La Mussara– i, per l’altre, les activitats d’un grup de gironins i gironines dedicat a l’experimentació paranormal.

En tant que realitats socials −igual que déus, àngels i sants−els fets fantasmals constitueixen valuosos indicis etnogràfics de les societats que els acullen, arrelats en una tradició d’històries i llegendes que formen part del seu entramat cultural i la seva identitat. En aquest sentit, esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.

 

L’Etnografia com a mosaic: presentació de les recerques de l’ICA

Dijous 17 de maig a les 18.00h.

En el marc del programa Cultura Viva de l’OPEI. La recerca etnològica a Catalunya.

Lloc: Sala Gran de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), carrer Montalegre 6, Barcelona.
(Entrada lliure)

Organitza: Institut Català d’Antropologia. Col·labora: Universitat de Barcelona, Grup de Recerca sobre Control i Exclusió Social (GRECS). Amb el suport de Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Institut Ramon Muntaner

cultura viva 2018