Sols compto les hores lluminoses: els rellotges de sol de Cabrils

BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018) Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Cabrils, Museu Col·lecció Municipal de Cabrils i l’Ajuntament, 119 p.

Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils és el títol del llibre que es va presentar el passat 18 d’agost, en el marc de la 31a Mostra Gastronòmica de Cabrils. L’acte fou presidit pel president de la Generalitat, que fou un dels  participants en els itineraris que el museu va organitzar l’any 2016 amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni.

L’objectiu del llibre és documentar i donar a conèixer un patrimoni sovint oblidat però molt present en el nostre paisatge. S’ha volgut que sigui lúdic, didàctic i transversal, sense deixar de ser rigorós. La recerca, que ha durat dos anys, ha permès documentar 47 rellotges de sol en funcionament i 12 de desapareguts. S’ha embolcallat la investigació amb una sèrie de treballs de gran nivell que la complementen, des de la reflexió antropològica del pas del temps a diferents cultures, del doctor Eliseu Carbonell, al detall de la restauració d’un dels rellotges inventariats i una explicació històrica i tècnica del funcionament del rellotge de sol realitzada per Ignasi Vilà, membre de la Societat Catalana de Gnomònica.

Tot i el rigor del treball, s’ha volgut que sigui una eina útil per a visitants, turistes i escolars. Per aquest motiu s’ha inclòs una sèrie de plànols amb una proposta d’itinerari lliure que es pot fer a peu, amb l’únic suport d’aquest llibre, el petit format del qual permet portar-lo fàcilment a la motxilla o en una bossa de mà. Una de les descobertes més rellevants ha estat l’atribució de l’autoria del rellotge de sol de Can Serraclara, conegut actualment com Can Rin, a Salvador Dalí. Tot i que no hi ha la seva signatura com és propi d’aquest artista en etapes posteriors, es poden apreciar les inicials S D entrellaçant el tronc d’un taronger, com els que omplien la vall de Cabrils al primer quart del segle XX. Aquesta imatge s’ha utilitat per a la coberta del llibre, obra de Jordi Montlló. El llibre es pot adquirir a l’Ajuntament de Cabrils per 12,00 €.

Del rest a la sardana: història del contrapàs i la sardana

L’Espai. Av. de Pompeu Fabra, 8, Prats de Lluçanès
Divendres 14 de setembre, a les 9 del vespre

Conferència sobre els orígens del contrapàs i la sardana, a càrrec de Carles Mas, músic, mestre i historiador.

Activitat en el marc de la Contrapassada, trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa precursora de la sardana.

Tota la informació sobre la 3a Contrapassada

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Palau Robert (sala 4). Passeig de Gràcia, 107, Barcelona
Del 21 de setembre de 2018 al 20 de gener de 2019

INAUGURACIÓ: dijous 20 de setembre, a les 19.00 h

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular. La inauguració comptarà amb la seva presència i amb la de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.Read More »

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre


Plaça de l’Església. Riba-roja d’Ebre
Diumenge 26 d’agost, 19.00 h

VIDAL BONAVILA, Judit ;  OROBITG ÁVALOS, Marina (2018) Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre. Riba-roja d’Ebre, Associació d’Amics de Riba-roja, 162 p.

Presentació del llibre a càrrec de les seves autores.

Què fa especials els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre?

Simfonies i fantasies per a gralla

Simfonies i fantasies per a gralla. Barcelona, Departament de Cultura (Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 2; vol. 5), 2018.

Presentació a Vilafranca del Penedès
24 d’agost, 19.00 h

El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha editat aquest doble CD, la presentació del qual tindrà lloc el divendres 24 d’agost a les set del vespre a la seu dels Castellers de Vilafranca del Penedès. Participaran a l’acte Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i Xavier Bayer, coordinador del projecte discogràfic. En acabar la presentació s’interpretarà una petita mostra del disc.

Invitació a l’acte de presentació

Activitats de l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala per conèixer la cultura gitana de primera mà

Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1994) va treballar com a fotògraf i cineasta. L’any 1949 es traslladà a Barcelona, on el 1952 conegué i s’enamorà de la gitana Rosario Amaya, que treballava de model d’artistes. Léonard es casà amb Rosario i acabà vivint a Barcelona treballant de fotògraf free lance. El casament amb Rosario Amaya va permetre a Léonard poder fer unes fotografies úniques del món gitano a Barcelona. Malgrat que diversos fotògrafs com Català-Roca, Miserachs, Maspons… també varen fotografiar la Barcelona gitana, ho feien amb una mirada paternalista i de denúncia del barraquisme, mentre que la mirada de Léonard és la d’un etnòleg que documenta la cultura i el poble gitanos des d’una òptica històrica contemporània, transmetent-ne una imatge absolutament digna. A la mort de Rosario, Léonard es traslladà a l’Escala, on vivia el seu fill, i hi va passar els darrers anys de la seva vida.

L’exposició “Jacques Léonard. Barcelona gitana” es va inaugurar el 15 de juny i romandrà oberta fins al 12 d’agost en l’horari del Museu: de dilluns a dissabtes de 10 a 13 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 13 h. Les visites guiades gratuïtes seran els diumenges a partir del 8 de juliol i fins al 12 d’agost d’11 h a 12 h del matí (places limitades. Es recomana reserva prèvia al 972 05 98 23 infomuseu@lescala.cat).

Amb motiu de l’exposició de Jacques Leonard a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala s’han organitzat a més altres actes paral·lels de coneixement i divulgació de la cultura gitana que tindran lloc durant la celebració del Festival Portalblau:Read More »

8a Mostra de Cinema Etnogràfic

El divendres 6 de juliol arrenca a Vila-rodona (Alt Camp) la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb Occitània com a nació convidada.

Enguany hi participaran onze entitats de la xarxa de l’Observatori i, com sempre, tindrà un caràcter multiseu. En total es projectaran cinquanta-dos films (dels quals, setze d’occitans) al llarg de quaranta-quatre sessions, que tindran lloc en vint poblacions diferents. Després Vila-rodona, les primeres projeccions tindran lloc durant el juliol a Torroella de Montgrí, Palamós, Puigcerdà i Esterri d’Àneu.

 

Programa de la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Històric d’edicions de la mostra

Micromecenatge del llibre “Calendari de festes del mar”

Quart volum de la col·lecció “Els llibres de Festes.org” en què Manel Carrera i Escudé, director d’aquest espai web sobre el món de la festa, publica part del material recollit durant els seus ja quasi 20 anys d’existència a Internet. Es tracta d’una col·lecció de llibres de gran qualitat, amb un important component fotogràfic i una especial atenció als textos, amb abundants referències històriques i etnogràfiques de les festes que hi apareixen.

El llibre recollirà prop de tres-centes festes populars del calendari tradicional que estan, directament o indirecta, relacionades amb el mar. Començant per l’hivern, i seguint el curs de l’any, el llibre explicarà les particularitats que tenen les festes del calendari tradicional (Nadal, Carnaval, Setmana Santa, Sant Joan…) als municipis de la costa, com les les Desembarcades dels Reis d’Orient per mar, les revetlles de Sant Joan a la platja… Hi haurà festes amb segles d’història, com les processons marineres i els aplecs en ermites dedicades als protectors de pescadors, mariners i navegants com Sant Pere, Sant Elm, la Mare de Déu del Carme… però també hi haurà festes relativament noves, vinculades al turisme, al lleure i a la restauració, com ara les festes d’indians. Bona part del llibre el formaran totes aquelles festes majors d’estiu  dels municipis costaners que tenen algun element que fa referència a l’univers marí, com cercaviles amb gegants pescadors o mariners, balls populars, actuacions de bestiari festiu marí i d’altres personatges fantàstics, curses d’embarcacions autoconstruïdes, regates de tot tipus  (vela llatina, llaguts, surf, patí català)… L’àmbit geogràfic d’aquest treball és sobretot els pobles i ciutats de la costa del Principat de Catalunya, però també inclourà abundant informació del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.

Com els altres llibres de la col·lecció, l’edició del Calendari de festes del mar es finançarà amb micromecenatge a través de la plataforma Verkami. El procés ja ha començat i durarà fins al proper 24 de juliol. Si s’aconsegueix recollir tots els diners necessaris, el projecte anirà endavant i els mecenes rebran els seus exemplars per Nadal d’aquest mateix any.

 Més informació: Verkami – Calendari de festes del mar

Contacte amb l’autor: Manel Carrera manel@festes.org

IX Jornades d’etnobotànica en llengua catalana

Palau de Gel d’Andorra. Av. de Sant Joan de Caselles (Canillo)
Del 6 al 8 de juliol de 2018

Les Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana són uns congressos organitzats cada dos anys pel Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, sempre amb la col·laboració d’altres institucions i entitats públiques i privades, amb la intenció de facilitar el contacte i l’intercanvi d’informació entre investigadors, estudiosos i aficionats de l’etnobotànica que s’expressen en la nostra llengua. Les anteriors edicions varen tenir lloc a Torrent (l’Horta), l’any 2001, a Viladrau (Osona) l’any 2004, a Xixona (l’Alacantí) l’any 2006, a Artà (Mallorca) l’any 2008, a Amposta (El Montsià) l’any 2010, a Ibi (l’Alcoià) l’any 2012, a Llívia (Cerdanya) l’any 2014 i a Ciutadella (Menorca) l’any 2016.

El Laboratori de Botànica, sota el nom de EtnoBioFic, s’ha integrat recentment a la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Programa de les jornades

Allotjaments

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular

Centre Cultural La Roca
C. de Lope de Vega, 10, la Roca del Vallès
9 i 10 de novembre de 2018

El divendres 9 i el dissabte 10 de novembre d’enguany tindran lloc les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic,  dedicades la memòria popular. Les jornades comptaran amb una gran diversitat d’investigadors i gestors d’aquest àmbit del patrimoni cultural, i per bé que se centraran en casos de Catalunya, comptaran també amb la presència d’experts de l’estat espanyol. La conferència inaugural anirà a càrrec de Natalia Cangi, de l’Archivio Diarístico Nazionale (Pieve Santo Stefano, Itàlia). Les comunicacions estaran dividides en tres àmbits específics:

  • La gestió de la memòria popular
  • Comunitats locals i memòria
  • La dimensió personal de la memòria

Consulteu el programa detallat a la web de les jornades, on també us podeu inscriure gratuïtament.

L’esdeveniment està organitzat conjuntament per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de la Roca del Vallès, l’associació Llibre de la Vida, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social, i el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món.