Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.

– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

 Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

 

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, en línia

Els darrers dies s’han acabat de fer els últims arranjaments a la base de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia des de fa algunes setmanes. Hi trobareu:

  • Recerques del programa de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l’Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relatius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Les fitxes que conté aquest catàleg s’han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats. La base de dades d’elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s’aniran incorporant al cercador.

Consulteu les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: la memòria popular

Centre Cultural La Roca
C. de Lope de Vega, 10, la Roca del Vallès
9 i 10 de novembre de 2018

El divendres 9 i el dissabte 10 de novembre d’enguany tindran lloc les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic, dedicades a la memòria popular. Les jornades comptaran amb una gran diversitat d’investigadors i gestors d’aquest àmbit del patrimoni cultural, i per bé que se centraran en casos de Catalunya, comptaran també amb la presència d’experts de l’estat espanyol. La conferència inaugural anirà a càrrec de Natalia Cangi, de l’Archivio Diarístico Nazionale (Pieve Santo Stefano, Itàlia). Les comunicacions estaran dividides en tres àmbits específics:

  • La gestió de la memòria popular
  • Comunitats locals i memòria
  • La dimensió personal de la memòria

Consulteu-ne el programa definitiu a la web de les jornades, on també us podeu inscriure gratuïtament.

L’esdeveniment està organitzat conjuntament per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de la Roca del Vallès, l’Associació Llibre de la Vida, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social, i el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món.

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

II Jornada sobre geomitologia

El Centre de Suport Territorial (CST) Pirineus de l’ICGC i el Geoparc Mundial de la UNESCO Conca de Tremp-Montsec, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, van organitzar la II Jornada sobre geomitologia per mostrar com la geologia es pot vincular amb els mites i les llegendes populars. L’Institut va coorganitzar aquesta Jornada en el marc de la difusió dels diferents aspectes de les ciències de la Terra i com aquestes influeixen en el patrimoni cultural popular.

La Jornada, celebrada a Tremp el 28-29 de setembre, va comptar amb dues activitats per apropar i divulgar aquest patrimoni cultural i geològic:

L’Hora del Conte. A la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp Patrícia McGill va narrar la història Pedra sobre pedra per acostar al públic més menut els diferents mites i llegendes del territori associades amb la geologia.

Excursió geomitològica a localitats geològiques més significatives situades a l’entorn del congost de Collegats, al municipi de la Pobla de Segur. Les llegendes de la zona van ser interpretades per l’escriptor pallarès Pep Coll, autor de nombroses novel·les i obres literàries a més de dedicar-se a la recerca i catalogació de mites i llegendes del Pirineu.

Les explicacions del context geològic de les llegendes van anar a càrrec del director científic del Geoparc i responsable del CST Pirineus, Gonzalo Rivas. La relació entre la geologia i les llegendes en aquest indret de Catalunya està molt interrelacionada per la pròpia composició geològica del terreny i especialment pel seu modelatge geomorfològic.

(Notícia extreta de la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).

Jornada sobre Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany

Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili
Avda. de Catalunya, 35, Tarragona
Dimecres 17 d’octubre de 2018

La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català organitza la seva cinquena jornada. Enguany estan dedicades a les figures d’Aureli Capmany i Maria Aurèlia Capmany. Activitat en el marc de l’Any Aureli Capmany.

El món pessebrista homenatja Pere Catà i Vidal

Església de Sant Pau del Camp
C. de Sant Pau, 101. Barcelona
Divendres 5 d’octubre, 19.00 h

El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona conviden tothom a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, mestre pessebrista, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Es preveu que l’acte tingui una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Els organitzadors recomanen confirmar la participació als següents correus electrònics:

Sols compto les hores lluminoses: els rellotges de sol de Cabrils

BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018) Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Cabrils, Museu Col·lecció Municipal de Cabrils i l’Ajuntament, 119 p.

Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils és el títol del llibre que es va presentar el passat 18 d’agost, en el marc de la 31a Mostra Gastronòmica de Cabrils. L’acte fou presidit pel president de la Generalitat, que fou un dels  participants en els itineraris que el museu va organitzar l’any 2016 amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni.

L’objectiu del llibre és documentar i donar a conèixer un patrimoni sovint oblidat però molt present en el nostre paisatge. S’ha volgut que sigui lúdic, didàctic i transversal, sense deixar de ser rigorós. La recerca, que ha durat dos anys, ha permès documentar 47 rellotges de sol en funcionament i 12 de desapareguts. S’ha embolcallat la investigació amb una sèrie de treballs de gran nivell que la complementen, des de la reflexió antropològica del pas del temps a diferents cultures, del doctor Eliseu Carbonell, al detall de la restauració d’un dels rellotges inventariats i una explicació històrica i tècnica del funcionament del rellotge de sol realitzada per Ignasi Vilà, membre de la Societat Catalana de Gnomònica.

Tot i el rigor del treball, s’ha volgut que sigui una eina útil per a visitants, turistes i escolars. Per aquest motiu s’ha inclòs una sèrie de plànols amb una proposta d’itinerari lliure que es pot fer a peu, amb l’únic suport d’aquest llibre, el petit format del qual permet portar-lo fàcilment a la motxilla o en una bossa de mà. Una de les descobertes més rellevants ha estat l’atribució de l’autoria del rellotge de sol de Can Serraclara, conegut actualment com Can Rin, a Salvador Dalí. Tot i que no hi ha la seva signatura com és propi d’aquest artista en etapes posteriors, es poden apreciar les inicials S D entrellaçant el tronc d’un taronger, com els que omplien la vall de Cabrils al primer quart del segle XX. Aquesta imatge s’ha utilitat per a la coberta del llibre, obra de Jordi Montlló. El llibre es pot adquirir a l’Ajuntament de Cabrils per 12,00 €.

Del rest a la sardana: història del contrapàs i la sardana

L’Espai. Av. de Pompeu Fabra, 8, Prats de Lluçanès
Divendres 14 de setembre, a les 9 del vespre

Conferència sobre els orígens del contrapàs i la sardana, a càrrec de Carles Mas, músic, mestre i historiador.

Activitat en el marc de la Contrapassada, trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa precursora de la sardana.

Tota la informació sobre la 3a Contrapassada

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Palau Robert (sala 4). Passeig de Gràcia, 107, Barcelona
Del 21 de setembre de 2018 al 20 de gener de 2019

INAUGURACIÓ: dijous 20 de setembre, a les 19.00 h

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular. La inauguració comptarà amb la seva presència i amb la de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.Read More »