Subvencions a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme

El DOGC núm. 7599 de dilluns 16 d’abril publica RESOLUCIÓ CLT/702/2018, de 5 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la segona convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per a l’any 2018, per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

L’objecte d’aquesta convocatòria són les subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme. La tipologia de les activitats objecte de subvenció és la següent:

a) Les activitats que fomentin o difonguin la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural o el patrimoni etnològic.

b) Les representacions no professionals de teatre popular català.

c) La restauració d’elements d’imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari), així com la restauració i la confecció de la seva indumentària.

d) Commemoracions d’aniversaris de personalitats, fets o entitats adreçades a la conservació i la difusió de la memòria cultural col·lectiva.

e) Congressos i jornades de caràcter nacional o internacional fets a Catalunya.

Poden optar a aquestes subvencions les corporacions locals o els ens que en depenen, les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya, que hagin fet o tinguin previst fer alguna d’aquestes activitats culturals. Les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics; si el sol·licitant es un ens local, mitjançant l’extranet de les administracions catalanes eacat i en la resta de casos  a través del portal Tràmits del Departament de Cultura.

El període per presentar les sol·licituds és del 17 d’abril al 2 de maig del 2018.

El Museu Casteller de Catalunya encara l’última fase del projecte a Valls

> Tornarà a sortir a concurs la instal·lació de la museografia per valor de 1,5 M EUR

Un cop acabada la passada tardor l’obra de construcció del nou edifici que acollirà Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el projecte encara ara l’última fase dels treballs. L’Ajuntament de Valls ha reactivat el procés de licitació del projecte museogràfic, després que en la primera convocatòria el mes de desembre hi renunciés l’única empresa que s’havia presentat al concurs per realitzar aquests treballs que han de dotar de contingut l’equipament.

Això ha obligat a engegar una segona fase per a aquest procés de selecció i a revisar la proposta presentada pel creador de la museografia, Ignasi Cristià. El museògraf i escenògraf ha modificat el projecte inicial per fer-lo més atractiu, de manera que s’hi han introduït nous equipaments tècnics diversos, nou mobiliari en diferents àrees, i se n’ha revisat el benefici industrial. Tot plegat, ha fet incrementar l’import del pressupost previst inicialment en 300.000 € per xifrar la instal·lació del projecte museogràfic en 1,5 MEUR.

ignasi cristià

Els treballs des de 2014

Els audiovisuals tindran un gran pes en el recorregut museogràfic, configurats en bona part amb el material obtingut en 15 diades castelleres, durant les quals també es van captar milers de fotografies que Ignasi Cristià utilitza per al projecte. Els treballs d’enderroc de les 29 finques que han donat lloc a l’espai per al nou Museu s’iniciaren l’abril de 2014, i les obres de construcció de l’immoble l’abril del 2015, perllongant-se fins a la tardor de 2017. Durant el 2016 i 2017 s’ha enregistrat i produït la major part del contingut audiovisual.

En marxa un programa per garantir la continuïtat dels balls ancestrals de l’Escala a través de l’escola

dansesEls balls ancestrals de l’Escala tenen garantida la seva continuïtat, amb el desenvolupament d’un programa per donar-los a conèixer a l’escola.

A principis de mes, coincidint amb les festes del Carnaval de l’Escala, membres del Grup de Danses La Farandola de l’Escala van anar a l’Escola Empúries a ensenyar a alumnes de 5é de primària de la dansa de la Farandola.

La Farandola es balla a l’Escala, des de temps immemorial, per Carnaval. És un ball de participació on destaca la gran quantitat de dansaires que agafats de la mà van saltant i seguint les giragonses del capdanser. Segons la mitologia grega, és la dansa que van ballar els mariners que acompanyaven Teseu quan va sortir del laberint de Minos amb l’ajut del fil d’Ariadna

Aquest ball, molt vinculat al Carnaval de l’Escala, es representa cada any també durant la Festa de la Sal. Precisament per aquest motiu, aquesta activitat amb els alumnes de l’escola Empúries va ser enregistrada i  s’incorporarà a la documentació que l’Ajuntament de l’Escala aportarà perquè la Festa de la Sal sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO.

Read More »

Passió Medieval de Cervera

Dissabte 17 de març a les 6 de la tarda. Església de Santa Maria de Cervera

El Misteri de la Santíssima Passió de Crist és una reconstrucció històrica de la Passió, on els espectadors retrocediran en el temps fins a l’època medieval. Les nombroses tasques de recerca que s’han dut a terme des dels inicis del projecte han permès que la representació sigui al màxim fidedigna possible a les representacions originals en tots els aspectes: els materials, la música, la llum, les teles, els complements. A diferència de l’època medieval, que es representava en diferents actes durant tota la Setmana Santa, la representació s’ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. Igual que en els seus orígens, es fa a l’interior del temple de Santa Maria, l’entorn més adequat tenint en compte que és teatre religiós medieval, entre la cerimònia religiosa i el teatre, un concepte molt diferent al que entenem actualment
com a teatre.

Vídeo promocional

Per compra d’entrades i més informació: http://www.passiomedievalcervera.com/

Jornada sobre “El món de la tenora” al Museu de la Mediterrània

9. 10 de març. Jornada TenoraEn motiu de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” us oferim una jornada per conèixer millor la tenora, un dels instruments més representatius de la música catalana, veritable protagonista en les sardanes, dissabte 10 de març de 11.00 a 14.00 h, al Museu de la Mediterrània.

El 1849 es presentava a Perpinyà un nou instrument que esdevindria cabdal pel món de la música: la tenora. Des del seu naixement, la tenora es vinculà tan íntimament amb la cobla i la sardana, que la seva història va tenir un creixement quasi paral·lel.
En motiu del centenari del naixement de Ricard Viladesau, un virtuós de la tenora, us convidem a conèixer més a fons aquest instrument. En concret, es presentaran tres recerques i investigacions que ens descobriran diferents aspectes relacionats amb aquest instrument.

Read More »

Revista d’Etnologia de Catalunya: termini de presentació de propostes PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista

Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 3 d’abril de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 3 d’abril de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

III Simposi Internacional Focs festius a la Mediterrània. Els sons del foc: la pirotècnia a les festes

Cartell Simposi Festes de FocDates: 13, 14 i 15 d’abril de 2018.
Termini per a comunicacions: 11 de març.
Lloc: Casa de Cultura “Marquès de Gonzàlez de Quirós” (Passeig Germanies, 13) , Gandia.

La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, un congrés que debatrà sobre el paper de la pirotècnia en les festes relacionades amb el foc.

Amb el subtítol d’“Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu.

Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva.

El Simposi s’ha estructurat en quatre àmbits de treball:

  • Evolució històrica, tradició i importància de la pirotècnia en les festes populars: del “foc antic” a la incorporació de les noves tecnologies, la pirotècnia ha experimentat canvis en les manifestacions festives com ara les falles, les festes majors, o les celebracions religioses i civils
  • La pirotècnia al carrer: la conquesta de l’espai públic per a la festa, en les seues diverses manifestacions, com ara els corre-focs, balls de diables, bèsties de foc, etc.
  • Ús actual de la pirotècnia a les festes: la recent implantació de la reglamentació normativa en la manipulació d’elements pirotècnics i els seus efectes en l’evolució de la festa, sobretot en aspectes de la participació popular (cordaes, despertaes…)
  • Focs de tot l’any: Com a àmbit obert per continuar parlant de la nit de Sant Joan, però també de la Pasqua, les festes d’hivern i d’estiu, les marxes de torxes, Tots Sants, etc.

La inscripció en el simposi és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. Així mateix, abans del dia 11 de març, es podran presentar comunicacions escrites per a participar en les jornades. Tant la inscripció com la presentació de comunicacions es poden enviar al següent correu electrònic: simposium.foc@gandia.org, indicant nom i cognoms, DNI, telèfon i correu electrònic i institució o entitat (si escau)

El simposi està organitzat per l’Ajuntament de Gandia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i compta amb les següents entitats col·laboradores: Associació d’Estudis Fallers, CEIC Alfons el Vell, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Federació de Falles de Gandia, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià-FIECOV, Institució Alfons el Magnànim, Institut Ramon Muntaner, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València.

Este tercer simposi és continuació de dos anteriors, que es van realitzar a les ciutats de Vic (2016) i Reus (2017). El motiu principal pel qual se realitza a Gandia és, a més de la seua llarga i històrica tradició festiva en el món de les falles, perquè servirà com a acte de cloenda de les activitats programades durant l’any en què ha estat declarada Capital Cultural Valenciana.

Per a més informació:  simposium.foc@gandia.org.

Els balls d’Aureli Capmany

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dimecres 28 de febrer, 20.00 h

Els balls d’Aureli Capmany és un CD que conté setze danses i balls sel·leccionats d’entre els molts que van ser documentats, recollits, restaurats o publicats per Aureli Capmany o dels que va programar en la seva etapa de responsable dels dansaires de l’Esbart i que no han estat mai enregistrats per l’Esbart Català de Dansaires.  El disc forma part de la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, de la que és el volum setè. Les instrumentacions que interpreta la Cobla del Centenari són de diverses èpoques, majoritàriament comtemporànies o encarregades pel propi Capmany. Completen el disc quatre cançons que Capmany recull en el llibre Cançons i jocs dansats de la infantesa, interpretades  per la Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament de piano i flauta. Tanca el disc la sardana A n’Aureli Capmany que el compositor Josep Minyana li dedicà l’any 1948 quan Capmany va complir vuitanta anys.

La presentació d’Els balls d’Aureli Capmany obre la programació Presentacions 2018 i és una de les activitats programades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de l’Any Aureli Capmany.

Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany