Cultura Viva 2018

L’activitat Mosaic Recercat: presentació de projectes donarà el tret de sortida aquest dissabte 14 d’abril al Cultura Viva d’enguany, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu  presentar a les comunitats que han estat objecte d’estudi les principals investigacions de caràcter antropològic que s’estan duent a terme al nostre país. Enguany hi participen 9 entitats d’aquesta xarxa, que programen 13 activitats a 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

La foto que il·lustra el cartell és obra de l’Honorable Sr. Lluís Puig i Gordi, Conseller de Cultura.

Obteniu-ne una imatge ampliada aquí

Cultura Viva 2018. Mosaic Recercat a la XIV edició del RECERCAT

Recercat.2018

Dins de les activitats, presentacions de la XIV edició del RERCERCAT.Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana a manresa es realitza el Mosaic Recercat: presentació de projectes es presenten diferents projectes de centres d’estudis de temàtica etnològica

– “Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”. Projecte del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Amics de Riba-roja. Presentació  a càrrec de Judit Vidal

– “Descobrir el patrimoni immaterial de les cases de la Barceloneta”. Projecte del Taller d’Història de la Barceloneta. Presentació a càrrec de  María Jesús Vidal  i Isabel Centeno.

– “Dones Amunt. II Fase”. Projecte del Centre d’Estudis del Bages. Presentació  a càrrec d’Alicia P. Navalon.

– Presentació de l’Any Aureli Capmany, a càrrec de la seva comissària, Montserrat Garrich.

– “Les visites d’Aureli Capmany a Manresa i la seva relació amb les entitats culturals manresanes”. Presentació a càrrec de Glòria Ballús.

-Data: Dissabte 14 d’abril de 2018

-Hora: 18:30
– Lloc: Auditori de l’Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om, 5), Manresa

Organitza:   Institut Ramon Muntaner,  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis del Bages i Ajuntament de Manresa.
Per a més informació:  Institut Ramon Muntaner ;  977 40 17 57.

Conferència: Els dolços de Pasqua

Dolços de Pasqua
Cicle Salut i Societat

Conferència: Els dolços de Pasqua

Salvador Garcia-Arbós
31 de març de 2018 a les 18:00

Sala d’actes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Monestir, planta 4

Bunyols de vent farcits de crema, de nata, de xocolata, de crema de formatge blau, de brandada, de carbassa… Bunyols de mil maneres, aprofitant que celebrem la Pasqua.
El crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós ens parlarà de l’apassionant món del bunyol, o brunyol com en diem a l’Empordà. Des de la seva base etimològica, la presència al territori, les mil i una combinacions entre dolços i salats, a la seva versatilitat funcional que va des dels postres al berenar o aperitiu… Sense deixar de banda la funció d’activitat social a l’entorn de la qual es reuneixen, encara avui, famílies senceres per a la seva preparació.
La modèstia dels materials que el conformen fan d’aquest element gastronòmic un món en sí mateix, que partint d’una base comuna fa que cada casa tingui la seva recepta particular, cada pastisseria el seu estil propi, cada territori la seva manera de fer i una excepció ben peculiar que és la de Sant Feliu de Guíxols.
Si voleu saber perquè els nostres brunyols són especials, no us perdeu aquesta conferència tant llaminera.

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, Garrotxa, 1962) Periodista i crític gastronòmic. va ser el fundador i primer director de Ràdio Besalú. Va estudiar enginyeria tècnica agrícola, però la conjuntura el va portar a la redacció d’El Punt a partir del 1987, on va començar a parlar de la pagesia i de la política econòmica europea. Cronista de política, s’ha decantat més pels temes gastronòmics, de religió i del còmic, especialment en el món de Tintin. Fa crítica de publicacions gastronòmiques a Presència, és l’autor de la secció «Una rega a l’hort», sobre productes vegetals, i fa recerca etnogastronòmica per a la revista Gavarres. És, també, autor i coautor de diversos llibres sobre cuina i gastronomia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom. Entrada lliure. Aforament limitat.

Activitat inclosa dins les activitats del Mercat del Brunyol de Sant Feliu de Guíxols
Totes les activitats del MERCAT DEL BRUNYOL

Altres activitats del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Col·loquis d’Etnomusicologia: Noise as a transcultural network

dnDivendres 23 de març a les 11.00h.

A càrrec de David Novak

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

This paper considers experimental music networks — from the transnational circulations of Noise music to a recent local boom in “circuit-bending” and analog synthesis — focal points for the emergence of neoliberal subjects in the recent geopolitical “pivot to Asia.” The emergence of local entrepreneurial “maker spaces” of “DIY” engineering in East and Southeast Asia run counter to views of Asian popular culture as purely imitative of Western forms (e.g. K-pop, J-pop). These networks “recenter” historical processes of globalization (Iwabuchi 2002) by generating new practices of creative work that repurpose electronic music technologies toward a new transcultural creative circuit. In recent years, the connective networks of circuit-bending, hacking, and Noise electronics have begun to bump up against “Eurorack&r dquo; synthesizer formats, and a consumer discourse based in models of individuated creativity. Connecting my past work on the feedback loops of Japanoise with recent ethnographic fieldwork among circuit-benders and synth-builders in Indonesia, I reveal the discourses of Noise’s experimentalism as both an intervention into narrow Euro-American timescales of music-technological innovation, and a mode of transcultural exchange.

+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/portfolio/144/

Jornada sobre “El món de la tenora” al Museu de la Mediterrània

9. 10 de març. Jornada TenoraEn motiu de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” us oferim una jornada per conèixer millor la tenora, un dels instruments més representatius de la música catalana, veritable protagonista en les sardanes, dissabte 10 de març de 11.00 a 14.00 h, al Museu de la Mediterrània.

El 1849 es presentava a Perpinyà un nou instrument que esdevindria cabdal pel món de la música: la tenora. Des del seu naixement, la tenora es vinculà tan íntimament amb la cobla i la sardana, que la seva història va tenir un creixement quasi paral·lel.
En motiu del centenari del naixement de Ricard Viladesau, un virtuós de la tenora, us convidem a conèixer més a fons aquest instrument. En concret, es presentaran tres recerques i investigacions que ens descobriran diferents aspectes relacionats amb aquest instrument.

Read More »

Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany

“Llogueu-me per la vida”: la vida pagesa pratenca al segle XX

Auditori del Cèntric Espai Cultural
Pl. de Catalunya, 39, el Prat de Llobregat
Dimarts 20 de febrer, 19.15 h

Una retrobada amb la vida pagesa pratenca al llarg del segle XX. Feines i eines, patiments i alegries de viure de la terra i per la terra, de l’hivern a la tardor. A càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.

Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès

Fires i Mercats Vilafranca

Conferència que parteix de la recerca i publicació del llibre “Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat” i vol explicar amb profunditat i amb voluntat divulgadora el pes i la importància que han tingut les fires i els mercats al Penedès, des del segle XII fins a l’actualitat. El volum també inclou fotografies, mapes i gravats procedents la majoria del fons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Aquesta conferència anirà a càrrec de les persones autores del llibre, la historiadora Maria Soler que ha fet la recerca de l’època Medieval, l’historiador Jordi Vidal que l’ha fet de l’època Moderna, l’historiador Daniel Sancho que l’ha fet del segle XIX i l’historiador i coordinador del volum Ramon Arnabat que ha fet la recerca del segle XX.

D’aquesta temàtica, fires i mercats al Penedès, també des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’està fent el treball de camp per incloure aquests elements a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Data: diumenge, 18 de febrer, a les 18h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, núm. 80) de sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles.