Se’n parlave i n’hi havie

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

 

CROQUIS GUANYA EL CONCURS DE LA MUSEOGRAFIA DEL MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA, ÚLTIMA FASE DEL PROJECTE

La reconeguda firma compta amb un llarg currículum en què destaquen treballs museogràfics al Born Centre Cultural i al recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, o l’exposició sobre Gaudí i la Sagrada Família al Vaticà

La UTE formada per Croquis, BTM Sound i Eurocatalana executaran el projecte museogràfic per 1.660.000 euros IVA inclòs

1997- ILLA DEL TRÉSOR 2
Exposició itinerant “Illa del Tresor”, Museu Marítim de Barcelona, 1997

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Valls ha aprovat declarar com oferta més avantatjosa al concurs per les obres i treballs d’instal·lació de la museografia de Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya la presentada per la Unió Temporal d’Empreses que encapçala la reconeguda firma Croquis i a la que s’hi sumen les companyies BTM Sound i Eurocatalana Obres i Serveis. La instal·lació de la museografia és l’última de les fases per completar aquest equipament cultural i turístic que s’ha aixecat a la plaça del Blat de Valls, Km0 del fet casteller, que impulsa el consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres.

L’oferta presentada per les tres empreses, per un import d’1.660.227 euros IVA inclòs, suposarà el subministrament i instal·lació completa de tota la museografia dissenyada per l’experimentat escenògraf i museògraf Ignasi Cristià, a més de les obres d’adequació inherents de l’edifici del Museu Casteller, obra del guardonat arquitecte Dani Freixes.

L’empresa barcelonina Croquis, amb prop de 40 anys d’experiència i una de les firmes amb major reconeixement a Catalunya en la producció, muntatge i instal·lació de projectes museogràfics, és qui liderarà els treballs de l’última fase del Museu Casteller, aquest nou equipament turístic i cultural que posa en valor els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Entre els projectes més recents de Croquis sobresurt la producció de la museografia permanent del pavelló de Sant Salvador dins el recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, però també la de l’històric castell medieval de Soutomaior a Pontevedra o el reobert Museu de Menorca, el museu de capçalera d’aquesta illa a Maó.

La mateixa firma ha estat responsable dels treballs museogràfics de part de l’exposició permanent al Born Centre Cultural, a més de mostres temporals que han viatjat arreu com la dedicada a l’arquitecte Antoni Gaudí i a la Sagrada Família que es va poder contemplar al Vaticà l’any 2011, comissariada pel crític i historiador Daniel Giralt-Miracle. Croquis ha treballat en espais expositius a Catalunya tan diversos com la Pedrera, el Parc Güell, la Sagrada Família, el Centre d’Art Santa Mònica, el Palau de la Música, L’Auditori, i museus com el Nacional d’Art de Catalunya, el Marítim, el d’Història de la Ciutat, el del Disseny i el de la Música, tots a Barcelona; el de la Ciència i la Tècnica de Terrassa o el Diocesà i Comarcal de Lleida; i també a l’Abadia de Montserrat o a l’església romànica de Salardú a la Vall d’Aran, entre molts altres. Alguns dels treballs expositius en què ha participat Croquis han viatjat per tot Europa i per mig món, des del Brasil, Argentina, Xile o Mèxic fins a Xina i Japó.

Croquis executarà el museogràfic del Museu Casteller amb la participació de BTM Sound, per a tot l’equipament audiovisual, d’il·luminació i escenogràfic, i de la constructora Eurocatalana, que efectuarà les obres d’acoblament o d’adequació de l’edifici al projecte museogràfic. BTM Sound, de Girona, amb una experiència de 26 anys en el sector dels muntatges escènics, espectacles i instal·lació de material audiovisual, ha equipat nombrosos teatres. Per la seva part, Eurocatalana és una empresa important en el sector de les reformes i rehabilitacions arquitectòniques i, entre els seus treballs més destacats, hi ha el reforç dels arcs del Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona, la impermeabilització de la plaça de la natura del Park Güell o el manteniment i reparació del Palau del Parlament de Catalunya.

SAL_170209_3989
Pavelló de Sant Salvador del Recinte Modernista de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, 2017

El disseny de la museografia

El projecte museogràfic dissenyat per Ignasi Cristià representa l’última de les fases del projecte del Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya que s’està construint a la plaça del Blat de Valls número 5. La proposta de Cristià, guanyador del concurs d’idees, sobresurt per la utilització d’audiovisuals i muntatges immersius i sensorials que permetran fer sentir les emocions i valors de tot el que envolta el fet casteller per atreure al públic més neòfit, amb amplis segments del familiar, però també continguts amplis en quatre llengües que satisfaran als visitants més entesos. El conjunt d’audiovisuals de què es podrà gaudir ja estan finalitzats i van ser enregistrats i produïts pel Grup Lavínia en quinze places castelleres de tot Catalunya, prèviament seleccionades per un consell d’experts.

D’aquesta manera, el projecte com a centre d’experiències combina el rigor del que és un centre d’interpretació cultural i els innovadors recursos narratius de naturalesa més immersiva per convertir la visita en tota una experiència, un recorregut d’emocions i d’aprenentatge, combinant patrimoni i modernitat d’una tradició nascuda a Valls fa més de dos segles i declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Més informació sobre l’empresa Croquis

Més informació sobre el projecte museogràfic

Descarregar dossier amb imatges virtuals

> Veure vídeo resum projecte museogràfic:

– Català

– Castellà

– Anglès

– Francès

Formatgeres del Pirineu

eXPO FORMATGERES 2018Amb el títol FORMATGERES DEL PIRINEU. EL FONS DE L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU, es presenta una mostra  de formatgeres pirinenques que formen part del fons de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), format des de l’any 1994 gràcies a diverses accions de recuperació i recerca endegades arreu del territori pirinenc i a les aportacions de persones i institucions vinculades a aquest.

Es presenten un seguit de formatgeres provinents de l’àmbit geogràfic de l’Alt Pirineu i Aran, peces totes elles que, a partir d’un ús i funció específic: servir de motlle i de recipient per al premsat del formatge; presenten una rica varietat de formes, dimensions i decoracions sobre suports materials diversos, amb capacitat d’adaptació a formatges diferents, expressant materialment les necessitats d’una persona, casa o comunitat, esdevenint també una mostra de l’artesania del nostre territori.

Des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu reivindiquem la recerca, conservació, restauració i difusió de la nostra cultura material i de tots aquells elements que es vinculen al nostre territori i la seva evolució, des d’una imatge romànica fins als objectes més quotidians de la nostra història recent.

La mostra estarà oberta des del dia 1 d’agost fins el 30 de setembre de 2018.

 

Inauguració a Calonge de l’exposició “Viladesau: El príncep de la tenora”

WhatsApp Image 2018-07-23 at 14.01.30Tal i com estava previst l’exposició “Viladesau: El príncep de la tenora” produïda pel Museu de la Mediterrània en commemoració de l’Any Viladesau, ha viatjat fins a Calonge, on avui s’inaugurarà a les 19.30 h al Castell. Podrà visitar-se fins el 23 de setembre.

Ricard Viladesau (1918-2005) fou un dels músics més influents i populars de la música de cobla en la segona meitat del segle XX. Fundà l’orquestra Caravana i va ser l’autor de sardanes tan recordades com “Girona, m’enamora” o “Sa Roncadora”. La seva activitat fou tan prolífica i el seu virtuosisme tal, que fou batejat per Pau Casals com el “príncep de la tenora”.

Aquelles tardes de cine! 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre a Masdenverge

expo-cine-terres-ebre-02-p

L’exposició itinerant “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”, produïda pel Servei d’Atenció als Museus (SAM) i el Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura, recupera la memòria d’uns espais, majoritàriament desapareguts, la sociabilitat que s’hi donava, i les emocions que el cinema ha despertat en diverses generacions. Fa un recorregut històric des de les primeres projeccions en barraques de fira, teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales de cinema, que es van expandint pel territori entre els anys 1910 i 1920, i des de la Postguerra fins a la dècada de 1960. Juntament amb el futbol i els balls, el cinema va ser, en moltes poblacions, l’entreteniment més popular.

En la seva itinerància a Masdenverge, l’exposició amplia el seu recorregut per la història del cinema a diversos municipis del Montsià, estrenant nous plafons.

Organitza: Departament de Cultura, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Masdenverge

Lloc: Centre d’Interpretació Viure al poble. Masdenverge

Dates: Del 27 de juliol al 26 d’agost de 2018

Horari: De dimarts a divendres de 17.00 a 20.00h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat   www.museuterresebre.cat    977 702 954

El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954

El groc s’escampa en la imatge de la Santa Úrsula vallenca

L’ha dissenyada la creadora Anduluplandu

Tindrà una doble versió, femenina i masculina

banner300x600

La Fira de Santa Úrsula de Valls, que acollirà la vuitena edició del Fòrum Casteller de Catalunya, ha presentat la imatge gràfica d’aquest 2018, obra de la dissenyadora, publicista i il·lustradora Anduluplandu. El color groc tenyeix la camisa d’un jove casteller, amb una clara al·lusió als moments que travessa el país. Per primer cop apareixeran suports amb protagonista femení i d’altres amb masculí.

Anduluplandu, el segell artístic de la tarragonina Bet Díez Rodríguez, dona protagonisme a un jove casteller amb camisa groga i mocador vermell al canell en la imatge gràfica de la Santa Úrsula vallenca 2018. Per primer cop, en funció dels diferents suports i anuncis que vagin apareixent durant la campanya, la imatge tindrà un protagonista femení i un altre masculí. La imatge s’insereix en l’estil propi d’aquesta autora, desenfadat i infantil i basat en la il·lustració. També incorpora al cartell alguns dels seus trets característics i peculiars com la galta vermella del protagonista o el seu nas contundent, i el traç negre sobre fons pla.

El disseny de Santa Úrsula converteix la «Ú» accentuada, que s’estrenava en la imatge gràfica de l’any passat, en imagotip de la celebració, en reaparèixer en la proposta d’enguany. El jove casteller sosté amb la mà esquerra aquesta «Ú» de color vermell, a joc amb el mocador que duu al canell. Amb l’ull esquerre mira pel mig de la lletra, mentre que amb l’altre fa una picada d’ullet cercant la complicitat de l’espectador per assolir uns propòsits compartits.

L’imagotip funciona com a homenatge a la patrona vallenca, i l’accent actua alhora com l’aleta de l’enxaneta que corona el castell i com la rúbrica a la llarga temporada de les colles dels Xiquets de Valls que per Santa Úrsula esperen assolir-ne les màximes fites en la mare de totes les diades castelleres.

La imatge de Santa Úrsula també incorpora el lema «La ciutat on aixequem el Museu Casteller de Catalunya», com a signe inequívoc que l’anhelat projecte del món casteller i també de la pròpia localitat entra en la seva recta final que serà la instal·lació de la museografia en el nou edifici alçat en el número 5 de la plaça del Blat.

Dissenyadora km0

Precisament Anduluplandu acaba de ser mare i no ha pogut assistir a la presentació pública de la imatge, però manifesta que «sóc una autèntica convençuda del producte km0, per la qual cosa vaig estar contenta de rebre aquest encàrrec des del km0 casteller». Es va formar en la primera promoció de Publicitat de la Universitat Rovira i Virgili, i compta amb els estudis de grau superior en Disseny Gràfic a l’Escola d’Art de la Diputació, on exerceix com a professora de disseny gràfic. Així mateix, obtingué el Postgrau en Disseny i Producció editorial a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

És dissenyadora de cartells, de samarretes, de marxandatge festiu, d’etiquetes de vi, d’imatges corporatives i de webs; així com il·lustradora de contes i de La Directa, mitjà en català d’informació d’actualitat, investigació, debat i anàlisi que entén la comunicació com una eina de transformació social. Entre els darrers treballs gestats per Anduluplandu destaquen el conte El Teo i la Quima (2016), dedicat al món dels gegants per a la Colla Gegantera de Vedruna Sagrat Cor; la participació en l’exposició col·lectiva de les il·lustradores de La Directa a l’Euskal Etxea de Barcelona (2017); el cartell del Carnaval de Tarragona 2017; el llibre infantil Mapa de ciutats somiades amb l’editorial Piscina un petit oceà (2018); la imatge gràfica del nou establiment de Forns Enric a Tarragona (2018); o l’etiqueta del vi El Senyoret elaborat a Sarral per Rosa M- Torres (2018). Els seus treballs artístics sovint adreçats a la decoració es poden trobar a «botigues boniques», com ella mateixa les defineix: Espai Elysian i El Lloro, a Tarragona; Coté sud Shop, a Reus; Walkiria Studio, a Vilanova i la Geltrú. També ha participat amb obra seva en exposicions particulars i col·lectives a Tarragona, Valls i Barcelona; ha comissariat l’exposició col·lectiva «Oh, my cat!» per a la Generalitat de Catalunya; intervingut en «saraus il∙lustrats» com el festival Minipop de Tarragona on ha fet diversos tallers; i ha organitzat les últimes Nit de la il·lustració del Festival Sota la Palmera de Tarragona amb Joan Rioné i Txomin Medrano.

Les dues colles dels Xiquets de Valls, la Revista Castells, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l’Ajuntament de Valls coorganitzen el conjunt d’activitats de la setmana castellera més transversal de la tradicional Fira de Santa Úrsula del proper mes d’octubre, una celebració que compta també amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, dins d’ella, el 8è Simposi Casteller és una activitat integrada en l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, format per una àmplia xarxa d’antenes, de la qual Valls és l’Antena Castellera com a seu del Museu Casteller de Catalunya, que ha finalitzat la fase de construcció de l’immoble i és a punt d’adjudicar la museografia interior.

banner-twittergran3.jpg

Activitats de l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala per conèixer la cultura gitana de primera mà

Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1994) va treballar com a fotògraf i cineasta. L’any 1949 es traslladà a Barcelona, on el 1952 conegué i s’enamorà de la gitana Rosario Amaya, que treballava de model d’artistes. Léonard es casà amb Rosario i acabà vivint a Barcelona treballant de fotògraf free lance. El casament amb Rosario Amaya va permetre a Léonard poder fer unes fotografies úniques del món gitano a Barcelona. Malgrat que diversos fotògrafs com Català-Roca, Miserachs, Maspons… també varen fotografiar la Barcelona gitana, ho feien amb una mirada paternalista i de denúncia del barraquisme, mentre que la mirada de Léonard és la d’un etnòleg que documenta la cultura i el poble gitanos des d’una òptica històrica contemporània, transmetent-ne una imatge absolutament digna. A la mort de Rosario, Léonard es traslladà a l’Escala, on vivia el seu fill, i hi va passar els darrers anys de la seva vida.

L’exposició “Jacques Léonard. Barcelona gitana” es va inaugurar el 15 de juny i romandrà oberta fins al 12 d’agost en l’horari del Museu: de dilluns a dissabtes de 10 a 13 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 13 h. Les visites guiades gratuïtes seran els diumenges a partir del 8 de juliol i fins al 12 d’agost d’11 h a 12 h del matí (places limitades. Es recomana reserva prèvia al 972 05 98 23 infomuseu@lescala.cat).

Amb motiu de l’exposició de Jacques Leonard a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala s’han organitzat a més altres actes paral·lels de coneixement i divulgació de la cultura gitana que tindran lloc durant la celebració del Festival Portalblau:Read More »

Família i paisatge. Retrats en 3D

El proper diumenge 8 de juliol, a les 12 del migdia s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de la Selva, l’exposició Família i paisatge, retrats en 3D (1900-1936). El Fons fotogràfic Vilallonga. L’exposició és una mostra de la col·lecció de plaques fotogràfiques estereoscòpiques del fons Vilallonga, on es reflecteix la vida social de la família originària del mas Parés de Sant Martí Sapresa.

El 2009 Jesús Carles de Vilallonga i Katherine Slusher van fer donació d’un extens llegat documental del patrimoni familiar. El conjunt inclou una col·lecció de fotografies estereoscòpiques sobre placa de vidre. L’estereoscopia és una tècnica fotogràfica que, mitjançant l’observació de dues imatges iguals que es diferencien només per un petit desplaçament lateral de l’enquadrament, permet recrear visualment una imatge tridimensional. Les fotografies estereoscòpiques de l’exposició capten escenes, paisatges i edificis de la ciutat i de pobles veïns, com ara Osor o Sant Feliu de Pallerols. A banda del joc òptic, les fotografies tenen un valor històric i documental excepcional de Santa Coloma de Farners.

La inauguració, comptarà amb la presència de Joan Martí, alcalde de Santa Coloma de Farners, Julio Quílez, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell que explicarà les funcionalitats del 3D i les seves aplicacions en arxius i Gerard Buxeda autor dels textos i de la selecció de les imatges de l’exposició

L’exposició es podrà visitar a l’Arxiu Comarcal de la Selva (Sant Dalmau, 60 de Santa Coloma de Farners) fins el 31 d’octubre de 2018

8a Mostra de Cinema Etnogràfic

El divendres 6 de juliol arrenca a Vila-rodona (Alt Camp) la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb Occitània com a nació convidada.

Enguany hi participaran onze entitats de la xarxa de l’Observatori i, com sempre, tindrà un caràcter multiseu. En total es projectaran cinquanta-dos films (dels quals, setze d’occitans) al llarg de quaranta-quatre sessions, que tindran lloc en vint poblacions diferents. Després Vila-rodona, les primeres projeccions tindran lloc durant el juliol a Torroella de Montgrí, Palamós, Puigcerdà i Esterri d’Àneu.

 

Programa de la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Històric d’edicions de la mostra