Artesania i Sostenibilitat

artesania sost

L’exposició, de caràcter itinerant, mostra les innovacions i bones practiques del sector artesà vinculat als oficis tradicionals catalans entorn a la sostenibilitat ambiental i social, i que també dona veu als artesans catalans que aposten clarament per un model productiu més respectuós. “Artesania i Sostenibilitat” forma part d’una sèrie d’exposicions de producció pròpia de l’àrea d’Artesania del CCAM (Consorci del Comerç, Artesania i Moda de Catalunya) que vol explorar les sinergies entre l’artesania i altres sectors productius i creatius catalans. Recull  35 peces de 22 artesans, entre els quals la teixidora i tintorera d’Arnes Marisa Huguet que presenta 2 peces elaborades amb fibres naturals i tenyides amb brisa de vi de proximitat: “Brisa de garnatxa i carinyena”, elaborada amb fibres naturals, com el lli i la seda, i l’aprofitament de la brisa del vi de proximitat per el tint; i la peça “ Tast de vins”, que és un collage de teixits de baix lliç i fils de restes d’altres peces, tenyides també amb brisa de vi de proximitat.

Organitzen: Consorci del Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, Generalitat de Catalunya

Col·labora: Diputació de Tarragona

Dates: Del 6 d’abril fins al 6 de maig de 2018

Lloc: Sala d’Exposicions del Palau Oliver de Boteller. C/Canvis s/n. Tortosa

Horaris de visita: De dilluns a divendres: de 9h a 14h i de 18h a 20h, i dissabte i diumenge: d’11h a 14h i de 18h a 20h.

Més informació: Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tel. 977 448 070. stte.cultura@gencat.cat

Fonts del Montseny

Fonts del Montseny és una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i que forma part d’un projecte de recerca i documentació sobre les fonts del Montseny,  portat a terme per Oscar Farrerons, de la Universitat Politècnica de Catalunya i el fotògraf Adrià Corella.

El projecte pretén fer un inventari de totes les fonts que es troben dins els límits dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny. El treball de camp, que serveix de base per aquesta exposició encara continua i va recollint i actualitzant en un plànol de Google Maps , les quasi 700 fonts del Montseny que  han estat fotografiades, inventariades i descrites. A més de la situació, l’accés i el seu estat de conservació, el treball i l’exposició també recullen els elements etnològics que hi estan vinculats, com usos, les llegendes i les històries que han arribat fins a nosaltres.

Se’n parlave i n’hi havie

Cartell.PNGLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

 

Dones: ficcions i realitats

APU201810-F4

L’exposició, de caràcter itinerant, i produïda pel Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional de les Dones, i vol contribuir a la disminució de la desigualtat entre dones i homes, tant reflectint com durant el segle XX es van crear uns estereotips de la dona, difosos pel cinema i els mitjans de comunicació, alguns dels quals encara són patents avui en dia; com mostrant com les dones han viscut, de manera més o menys conflictiva i incòmoda, aquest model reduccionista del seu paper. Mostra alguns dels moments més emblemàtics en què es fa palesa aquesta desigualtat, partint dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’arribada del franquisme, fins el moviment feminista, les mobilitzacions i els avenços fonamentals que es van fer a Catalunya pel reconeixement dels drets de les dones al llarg dels anys seixanta, quan es va fer palesa la necessitat de fer una relectura del seu paper subsidiari.

Dissortadament, en ple segle XXI queda encara per endavant un llarg recorregut en la disminució de la igualtat entre dones i homes, ja que hi ha llocs on les dones viuen encara discriminades, pel sol fet de néixer dones.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Dates: Del 8 de març fins a l’1 d’abril de 2018

Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

difusióDonaL’exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter. El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història. Una part dels objectes exposats han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu per un grup d’antigues treballadores del tèxtil.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

Data: Del 7 de març al 3 de juny. Inauguració 7 de març a les 20h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els paisatges a la taula

APU201801-F2L’exposició, de caràcter itinerant i produïda per la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, planteja una sèrie de preguntes sobre la cuina i la gastronomia catalanes, a través de cinc àmbits diferents, tot mostrant la importància de conceptes com paisatge, cuina, taula… L’objectiu es propiciar una reflexió sobre la necessitat de mantenir el patrimoni alimentari de Catalunya, tot i la globalització, que –com ha succeït arreu- ha transformat la nostra manera de produir, d’accedir i de consumir aliments. Ha estat una evolució que afectat tant a la varietat de productes que actualment trobem a les nostres taules, sovint procedents d’arreu del món, com ha modificat els nostres hàbits i costums entorn de la taula i l’alimentació. El proper divendres 2 de març a les 19h30’ tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu d’Història de Catalunya i Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Dates: Del 2 de març fins al 20 de maig de 2018

Lloc: Sala d’Exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre, c/ Gran Capità, 34. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Construint el territori, al Penedès

Exposició Construint... Vilafranca - maç 2018

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. El proper mes de març, en el marc de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès proposen una altra mirada als elements del paisatge del Penedès. L’exposició ha estat ampliada amb fotografies i escultures de Josep Massana i anirà acompanyada de la Jornada   Barraques de pedra seca i mestisses al Penedès  i de dues rutes guiades.

Inauguració de l’exposició, a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, dimarts 6 de març, a les 20h, amb la intervenció del comissari de l’exposició Dr. Ferran Estrada. Per cloure l’acte hi haurà un tast de carquinyolis i bufats del Penedès amb cava.  Read More »

L’envelat: arquitectura singular i símbol de la festa major (exposició i conferència a Badalona)

Museu de Badalona
Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1
Fins al 18 de març de 2018

Els envelats han estat un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de fa gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels profunds canvis socials de les primeres dècades del segle XIX i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es van expandir ràpidament per tot el territori català, esdevenint un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors. Muntats a les places i als descampats dels pobles i les viles amb la finalitat d’allotjar els diversos actes de la festa major (balls, concerts, àpats, concursos, espectacles i d’altres), els envelats han estat un fet social destacat i una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari. L’exposició, produïda per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, repassa diversos aspectes que tenen a veure amb el món dels envelats: la tipologia i la seva evolució, l’arquitectura, el procés de muntatge i desmuntatge, les activitats que s’hi feien, etc.

En el cas de Badalona, gràcies als coneixements tècnics i als estris dels pescadors i mariners (veles, cordes, bossells, nusos, politges, ancoratges, etc.), els envelats es van concebre com a estructures desmuntables de gran format, sostingudes per uns sistemes de tensors exteriors, com si es tractés d’un vaixell varat. Aquest muntatge innovador facilitava eliminar qualsevol tipus de columna o element de suport interior, tot generant un espai molt ampli i diàfan que permetia realitzar tota mena d’activitats multitudinàries.

Com ja és habitual en les exposicions itinerants, el Museu de Badalona incorpora a la mostra documents i fotografies dels seus fons, com cartells i programes de Festa Major, que en molts casos no havien estat mai exposats, i en els quals l’envelat té un notable protagonisme. Com a complement de l’exposició, al vestíbul del Museu s’hi projectarà una pel·lícula d’una festa major de principis del segle XX, procedent del fons Cuyàs, així com una àmplia mostra de les fotografies conservades a l’Arxiu d’Imatges del Museu, de les quals les més antigues daten de 1908. Així mateix, el dijous 15 de febrer a les 19.00 h tindrà lloc la conferència “Els envelats de festa major i Badalona”, a càrrec de Francesc Albardaner, un dels comissaris de l’exposició.

 

Tota la informació sobre aquesta exposició

Inauguració de l’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora”

Postal1
El Museu de la Mediterrània organitza l’exposició Viladesau. El príncep de la tenora, que s’inaugurarà dissabte 27 de gener a les 18 h, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del músic i compositor.

Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

Read More »

Som Cultura Popular 2018

Recinte Fabra i Coats
C. de Sant Adrià, 20, (Sant Andreu, Barcelona)

Fòrum amb vocació d’esdevenir el punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Tres eixos articulen aquesta edició: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial, i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació.

Al llarg dels quatre dies del fòrum podreu conèixer una trentena d’exposicions del Museu Nòmada i apropar-vos al teixit associatiu a la Rambla d’Entitats. A més, podreu gaudir d’una mostra de publicacions, una fira de productes festers i una altra de jocs i joguines. Entre altres activitats, també hi ha lloc per a actuacions: dansa, música, foc i construccions humanes.

En paral·lel, també podreu assistir a la presentació de les primeres conclusions del Fòrum d’Educació i Cultura Popular, fruit d’un procés de reflexió previ, que ha tingut per objectiu revalorar l’important paper que du a terme la cultura popular en l’àmbit educatiu. La voluntat d’aquest procés és crear criteris d’actuació que tinguin en compte aspectes d’interculturalitat, interreligiositat i gènere. A més de reflexions teòriques, també es presentaran bones pràctiques, recerques i projectes dels centres educatius i d’associacions d’àmbit nacional.

Tota la informació sobre el fòrum Som Cultura Popular

Programa en pdf