Activitats de l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala per conèixer la cultura gitana de primera mà

Jacques Léonard (París, 1909 – l’Escala, 1994) va treballar com a fotògraf i cineasta. L’any 1949 es traslladà a Barcelona, on el 1952 conegué i s’enamorà de la gitana Rosario Amaya, que treballava de model d’artistes. Léonard es casà amb Rosario i acabà vivint a Barcelona treballant de fotògraf free lance. El casament amb Rosario Amaya va permetre a Léonard poder fer unes fotografies úniques del món gitano a Barcelona. Malgrat que diversos fotògrafs com Català-Roca, Miserachs, Maspons… també varen fotografiar la Barcelona gitana, ho feien amb una mirada paternalista i de denúncia del barraquisme, mentre que la mirada de Léonard és la d’un etnòleg que documenta la cultura i el poble gitanos des d’una òptica històrica contemporània, transmetent-ne una imatge absolutament digna. A la mort de Rosario, Léonard es traslladà a l’Escala, on vivia el seu fill, i hi va passar els darrers anys de la seva vida.

L’exposició “Jacques Léonard. Barcelona gitana” es va inaugurar el 15 de juny i romandrà oberta fins al 12 d’agost en l’horari del Museu: de dilluns a dissabtes de 10 a 13 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 13 h. Les visites guiades gratuïtes seran els diumenges a partir del 8 de juliol i fins al 12 d’agost d’11 h a 12 h del matí (places limitades. Es recomana reserva prèvia al 972 05 98 23 infomuseu@lescala.cat).

Amb motiu de l’exposició de Jacques Leonard a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala s’han organitzat a més altres actes paral·lels de coneixement i divulgació de la cultura gitana que tindran lloc durant la celebració del Festival Portalblau:Read More »

Micromecenatge del llibre “Calendari de festes del mar”

Quart volum de la col·lecció “Els llibres de Festes.org” en què Manel Carrera i Escudé, director d’aquest espai web sobre el món de la festa, publica part del material recollit durant els seus ja quasi 20 anys d’existència a Internet. Es tracta d’una col·lecció de llibres de gran qualitat, amb un important component fotogràfic i una especial atenció als textos, amb abundants referències històriques i etnogràfiques de les festes que hi apareixen.

El llibre recollirà prop de tres-centes festes populars del calendari tradicional que estan, directament o indirecta, relacionades amb el mar. Començant per l’hivern, i seguint el curs de l’any, el llibre explicarà les particularitats que tenen les festes del calendari tradicional (Nadal, Carnaval, Setmana Santa, Sant Joan…) als municipis de la costa, com les les Desembarcades dels Reis d’Orient per mar, les revetlles de Sant Joan a la platja… Hi haurà festes amb segles d’història, com les processons marineres i els aplecs en ermites dedicades als protectors de pescadors, mariners i navegants com Sant Pere, Sant Elm, la Mare de Déu del Carme… però també hi haurà festes relativament noves, vinculades al turisme, al lleure i a la restauració, com ara les festes d’indians. Bona part del llibre el formaran totes aquelles festes majors d’estiu  dels municipis costaners que tenen algun element que fa referència a l’univers marí, com cercaviles amb gegants pescadors o mariners, balls populars, actuacions de bestiari festiu marí i d’altres personatges fantàstics, curses d’embarcacions autoconstruïdes, regates de tot tipus  (vela llatina, llaguts, surf, patí català)… L’àmbit geogràfic d’aquest treball és sobretot els pobles i ciutats de la costa del Principat de Catalunya, però també inclourà abundant informació del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.

Com els altres llibres de la col·lecció, l’edició del Calendari de festes del mar es finançarà amb micromecenatge a través de la plataforma Verkami. El procés ja ha començat i durarà fins al proper 24 de juliol. Si s’aconsegueix recollir tots els diners necessaris, el projecte anirà endavant i els mecenes rebran els seus exemplars per Nadal d’aquest mateix any.

 Més informació: Verkami – Calendari de festes del mar

Contacte amb l’autor: Manel Carrera manel@festes.org

La història del cinema al Montsià

Presentació del llibre “La nostra gran il·lusió. Els inicis del cinema als pobles del Montsià”. Hi intervindran els autors del llibre, Pedro Nogales i José Carlos Suárez, especialistes en el món de l’art i el cinema, membres de la Unitat d’investigació de Cinema de la universitat Rovira i Virgili (URV), i Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre, que en farà la presentació. L’obra s’emmarca dins el projecte de recerca sobre els inicis del cinema arreu de les comarques de Tarragona, que està duent a terme la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, i el Museu va produir l’exposició “Aquelles tardes… 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”.

El llibre fa un recorregut per més de quaranta anys de projeccions cinematogràfiques als pobles del Montsià, i pretén retornar als lector la il·lusió pel cinema en els seus inicis, descobrint-ne els locals de cinema de diferents poblacions i els protagonistes que els van posar en marxa, per acabar sent un referent cultural, social i de lleure, imprescindible per a diverses generacions; una finestra a través de la qual obrir-se al món.

Organitzen: Unitat d’Investigació del Cinema de la URV, Publicacions URV, el Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 8 de juny de 2018

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Horari: 19,30h

Més informació: Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat

Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari

Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari és el títol de la novetat editorial que publica aquest mes de maig Pagès Editors. Aquest llibre és la historia d’un llibertari a la Barcelona dels durs anys del franquisme, on com molts altres lluitadors anònims cada dia, al sortir de la feina, es dedicava a treballar en la difusió d’un ideari en el que creia fermament, lluny de les discussions bizantines de molts dels seus companys anarquistes a l’exili. És una crònica de la lluita des de la clandestinitat, amb capítols dedicats a explicar com s’aconseguia fer arribar propaganda al món obrer, o aconseguien reunir-se esquivant la policia. També s’hi explica com es va poder crear, del no res, una impremta artesana on s’hi imprimien les publicacions Solidaridad Obrera i CNT. Igualment apareix narrada la seva detenció i els durs temps a la presó, l’operació fallida contra Franco on participà, i sobretot, el dia a dia d’una manera de viure lligada a l’ideari llibertari fins al desengany que li suposà la transició tal i com es va dur a terme.

El protagonista és Gaspar Lloret (Barcelona, 1934), mestre d’aixa de reconegut prestigi que treballà en diferents drassanes de Barcelona i de la Costa Brava i que participà activament en la lluita antifranquista defensant l’ideari llibertari i difonent els seus valors.  El treball ha estat el·laborat conjuntament amb Jaume Badias (Tàrrega, 1972) a partir de recerca documental i més de seixanta hores d’entrevista amb en Gaspar. Jaume Badias Mata és autor també de la monografia Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres i coautor de De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava (Temes d’Etnologia de Catalunya, 18) a més de més d’una cinquantena d’articles de l’àmbit de l’etnologia i l’arqueologia.

Característiques del llibre:

  • Pagès Editors
  • ISBN: 978-84-9975-982-1
  • 166 pàgines
  • Tapa rústica amb solapes
  • 170 x 240 mm
  • Col·lecció: Guimet Nº 224
  • Data de publicació: Maig 2018

Caramella digital: nou web de la revista de música i cultura popular dels Països Catalans

Caramella. Revista de música i cultura popular nascuda l’any 1999 ha donat un pas de gegant en l’àmbit virtual amb la digitalització, catalogació i publicació en obert, amb descàrrega lliure, dels primers vint-i-cinc números de la revista. Aquesta primavera Caramella ha estrenat nova página web (www.revistacaramella.cat) i ha posat a disposició universal el fons documental acumulat  en format d’articles fins l’any 2011. El resultat han estat un total de 632 articles digitalitzats i catalogats, que suposen 3.200 pàgines escrites per més de 250 col·laboradors de diferents punts del territori.

Després de gairebé 20 anys d’existència –que signifiquen 39 números de revista-, es pot afirmar amb rotunditat que la revista ha consolidat el seu paper referencial en el camp de la cultura i música popular, alhora s’ha anat quedant sola en el seu àmbit a casa nostra, i per contra, ha vist créixer de forma molt important el llistat de persones i col·lectius col·laboradors, el nombre de subscriptors i la seva presència quant a punts de venda i de lectura. Durant aquests anys, però, la revista ha existit en versió paper i la manca de recursos no havia permès fer accessible tots aquests fons documentals en suport digital, i per tant, dinamitzar-ne els seus continguts.

Arran, principalment, de la subvenció rebuda per a l’activitat en matèria de documentació relacionades amb la cultura popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha estat possible finançar una part de les tasques de digitalització i catalogació dels continguts de Caramella, fet que contribueix a fer de Caramella una font d’informació molt valuosa per a estudiosos provinents de diferents sectors vinculats al camp de l’antropologia, etnologia, història, etnomusicologia, ensenyament, administració, etc., i un recurs per a l’estudi comparatiu de primer ordre; alhora que es pretén arribar a un públic lector el més divers possible i interessat en el que anomenem el món de la cultura i música popular.

La revista es continuarà editant en paper i segueix sent una iniciativa autogestionada i independent que es finança principalment en base les subscripcions i publicitat. Els editors de la revista animen, per tant, a col·laborar en la consolidació del projecte. La subscripció són només 15 €/any (inclou 2 números i l’enviament).

Més informació i subscripcions: redacció@revistacaramella.cat o bé entreu a la pàgina web: www.revistacaramella.cat

L’editorial Cossetània presenta els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera a Valls

El Museu Casteller de Catalunya a Valls i l’Ajuntament de Valls han cooperat en la publicació

Dimecres 30 de maig al km 0 del Món Casteller

Invitació Enciclopèdia castellera

L’editorial vallenca Cossetània, amb una llarga experiència en els llibres sobre el món dels castells, presenta dimecres 30 de maig a Valls els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera, una obra dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. El projecte compta, a més, amb l’aportació dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

El primer volum, ‘Història I: dels antecedents al 1939’, acull la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló , Pere Ferrando i Xavier Güell. Aquest primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or, la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos.

El segon volum, ‘Història II: del 1939 al 2016’, ha comptat amb la participació dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. Analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

L’acte de presentació a la ciutat tindrà lloc dimecres 30 de maig, a les 19 h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Valls, a la Plaça del Blat, 1. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums. L’Enciclopèdia castellera ha nascut amb la voluntat de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i així esdevenir-ne una obra de referència, gràcies també als estudiosos que han anat sorgint sobre les diferents matèries.

Pep Ventura en la celebració dels 75 anys de l’Aplec de la Sardana de Manlleu

122Amb motiu dels 75 anys de l’Aplec de la Sardana de Manlleu es realitzarà la presentació del llibre “Això no és una biografia de Pep Ventura” d’Anna Costal i el disc “Pep Ventura. La música romàntica a Figueres” editat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

A l’acte hi intervindran: Àlex Garrido, alcalde de Manell, Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, i Anna Costal i Joaquim Rabaseda, musicòlegs i autora del llibre i autors del llibre del disc.

Data: Dijous 24 de maig de 2018

Hora: 19.30h

Lloc: Llibreria Contijoch de Manelleu (Passeig de Sant Joan, 63)

Organitza: Agrupació Sardanista Manlleuenca i la Llibreria Contijoch

“Entre el celler i la taverna”. Presentació al districte de Sant Martí (Barcelona)

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dijous 24 de maig de 2018, a les 20.30 h, al Centre Cívic del Parc Sandaru (Barcelona). Hi intervindran els autors del llibre: Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Targeta d’invitació

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya