Maria, trenta-un santuaris

RODRÍGUEZ VILAGRÁN, Ángel (2018) Maria, trenta-un santuaris. Barcelona, Claret, 146 p.

Aquest llibre pretén mostrar la devoció mariana al nostre país a través de les advocacions que es veneren arreu de les diòcesis amb seu a Catalunya. S’ha fet una tria intentant que fossin llocs amb prestigi quant a la història i a la devoció, i que representessin a cadascuna de les deu diòcesis. També hi trobareu les dades històriques més importants, les tradicions populars que els envolten, els goigs i les 31 imatges marianes en color.

Els trenta-un santuaris esmentats en el llibre (advocació, població, comarca, diòcesi):

Read More »

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Un llibre sobre l’antic joc de la morra

06quina-morra

Recentment, ha estat presentat a Sant Carles de la Ràpita i ha sortit a la venda el llibre titulat Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates, dins la Col·lecció l’Ermità, publicada per Edicions Morera.

La morra és un dels cent elements del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que ha estat inventariat dins el programa l’Immaterial. Es donava arreu de la Mediterrània, on encara té presència en diversos indrets, i consisteix en endevinar, al mateix temps, els dos adversaris que s’enfronten el número que sumen els dits de la mà que mostren, encarats i amb l’altra mà darrere l’esquena. A Catalunya encara és viu a diverses poblacions, però té un paper patrimonial molt especial a Sant Carles de la Ràpita.

Els autors del llibre, dels textos Rafa Balagué (membre de l’associació Morràpita) i David G. Caballero, i dels dibuixos, l’il·lustrador FERRO, fan difusió d’aquest antic joc  popular: la morra, un joc d’estratègia que, tot i les seves arrels antiquíssimes, encara avui es juga amb les mans. Els acompanya un pròleg d’Amadeu Carbó.

El llibre tracta dels orígens del joc: com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat, i també la seva recuperació, continuant la tradició dels mariners, amb els campionats de Morra es feien als bars del municipi fins que es va crear l’Associació Morràpita, l’any 2007. La dinàmica del joc no és molt complicada, però el llibre explica també les claus per poder jugar-hi.

Format: 14 x 21cm
Pàgines:
80 pàgs.
ISBN:
978-84-944473-5-8

 

L’editorial vallenca Cossetània publica els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera

> El Museu Casteller de Catalunya a Valls i l’Ajuntament de Valls hi han cooperat

> Dimecres 21 es presenta a Barcelona -seu d’Endesa- i divendres 23 a Algemesí -Museu Valencià de la Festa-

L’editorial vallenca Cossetània, amb una llarga experiència en els llibres sobre el món dels castells, presenta el proper dimecres 21 a Barcelona i divendres 23 a Algemesí els dos primers volums de la Enciclopèdia castellera, una obra dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. El projecte compta, a més, amb l’aportació dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

El primer volum, ‘Història I: dels antecedents al 1939’, compta amb la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló , Pere Ferrando i Xavier Güell. Aquest primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or, la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos.

El segon volum, ‘Història II: del 1939 al 2016’, ha comptat amb la participació dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. Analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

L’acte de presentació a Barcelona tindrà lloc dimecres 21 de març, a les 19 h, a la seu d’Endesa a (C/ Roger de Flor, 38-52), un dels patrocinadors de l’obra, i divendres 23 al Museu Valencià de la Festa, a la vila valenciana d’Algemesí, on s’ha mantingut el ball de valencians origen dels castells catalans. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums. La ‘Enciclopèdia castellera’ ha nascut amb la voluntat de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i així esdevenir-ne una obra de referència, gràcies també als estudiosos que han anat sorgint sobre les diferents matèries.

Enciclopèdia castellera

 

El gènere en el patrimoni cultural

El género en el patrimonio cuktural.jpgActes del XII congrès “El género del patrimonio cultural: discriminaciones, silencios, igualdad” celebrat a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea i al San Telmo Museoa (Donostia-San Sebastián), durant els díes 20 i 21 d’octubre de 2016.

El patrimoni cultural representa les identitats col·lectives del conjunt d’una societat o comunitat. Tot i això, els processos d’identificació i legitimació d’aquest patrimoni estan condicionats per la presència de biaixos discriminatoris. Aquests biaixos condueixen a la invisibilitat de característiques identitàries de determinats col·lectius socials. Entre aquests biaixos es troba l’androcèntric, i una conseqüència és l’exclusió de les identitats de les dones o la seva representació parcial en els béns culturals. Aquest llibre reuneix les contribucions d’especialistes que analitzen les conseqüències implicades pel biaix androcèntric, presentant accions que s’estan duent a terme en diferents espais patrimonials i museístics amb la finalitat de corregir-ho.

 

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.)
Edita: Universidad del País Vasco
Any: 2018
ISBN: 978-84-9082-779-6
Pàgines: 148

 

Revista d’Etnologia de Catalunya: termini de presentació de propostes PRORROGAT FINS AL 3 D’ABRIL

Convocatòria oberta per presentar articles al núm. 43 de la revista

Termini prorrogat fins al 3 d’abril de 2018, seguint les pautes que es detallen a continuació i d’acord a les bases de publicació de la REC

Revista d'Etonologia de Catalunya. Nœm. 41L’equip directiu i el Consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria per presentar articles a ser publicats al número 43, corresponent a l’any 2018. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins al 3 d’abril de 2018 (indicant a l’assumpte: “REC 43 + nom de l’apartat de la revista”).

RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques dutes a terme en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) i altres treballs de recerca o documentació en l’àmbit català sorgits des d’altres institucions.

MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

El núm. 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya també inclourà un DOSSIER MONOGRÀFIC que versarà sobre l’antropologia de la mort. La temàtica dels articles a ser publicats a la resta de seccions –corresponents a aquesta convocatòria— és lliure.

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC (pdf), relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
La recepció d’articles finalitzarà el proper 3 d’abril de 2018, quedant exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació cega per parells (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del Consell de Redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en una acceptació dels mateixos, una acceptació condicionada a modificacions o un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Els balls d’Aureli Capmany

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dimecres 28 de febrer, 20.00 h

Els balls d’Aureli Capmany és un CD que conté setze danses i balls sel·leccionats d’entre els molts que van ser documentats, recollits, restaurats o publicats per Aureli Capmany o dels que va programar en la seva etapa de responsable dels dansaires de l’Esbart i que no han estat mai enregistrats per l’Esbart Català de Dansaires.  El disc forma part de la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, de la que és el volum setè. Les instrumentacions que interpreta la Cobla del Centenari són de diverses èpoques, majoritàriament comtemporànies o encarregades pel propi Capmany. Completen el disc quatre cançons que Capmany recull en el llibre Cançons i jocs dansats de la infantesa, interpretades  per la Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament de piano i flauta. Tanca el disc la sardana A n’Aureli Capmany que el compositor Josep Minyana li dedicà l’any 1948 quan Capmany va complir vuitanta anys.

La presentació d’Els balls d’Aureli Capmany obre la programació Presentacions 2018 i és una de les activitats programades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de l’Any Aureli Capmany.

Estris i atuells de la casa de pagès

Eines i atuellsAmb aquest títol, Llorenç Ferrer Alòs s’endinsa en el coneixement de les maneres de fer tradicionals. En aquest volum ens mostra la vida quotidiana de dins la casa, i se’ns descriu quines eren les tasques que es duien a terme a les diferents estances i els instruments que s’hi empraven. El text es complementa amb imatges d’època i més de tres-cents dibuixos que permeten identificar els diferents estris.  Un document imprescindible per preservar la memòria dels utensilis de la vida domèstica.

Edita: Brau edicions

Pàgines: 168

ISBN 978-84-15885-69-6

 

Les nenes de la Guerra: Les entrevistes.

Un grup de fotògrafs amateurs de Sant Feliu de Guíxols ha fet un documental sobre les vivències de dotze àvies del municipi que van patir la Guerra Civil quan eren infants. “Les nenes de la Guerra”, que es va estrenar  el proppassat 14 de gener al Teatre Municipal.

La idea va sorgir el novembre del 2016 quan una dotzena de fotògrafs, agrupats sota l’equip 10 Auris, van decidir que calia recuperar la memòria de la Guerra Civil de la ciutat.

Resumir però en seixanta minuts les dotze hores d’entrevistes fetes durant tres mesos, de febrer a març del 2017, ha estat una tasca molt difícil, i és per això que durant quatre diumenges (18 i 25 de febrer i 4 i 11 de març) es projectaran les entrevistes personals completes a cada protagonista.

La projecció de les entrevistes es complementa d’una exposició fotogràfica amb els retrats de “les nenes” a la quarta planta del Monestir de Sant Feliu de Guíxols/Museu d’Història.