XVIII Premi de recerca Ricart i Giralt

18767FConvocat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

El projecte guanyador ha estat La industria de la xarxa marinera. Etnografia d’un patrimoni marítim presentat per la Sra. Ana Baldó Muñoz.

Aquest treball vol ser una aportació a l’estudi de la cultura de la industria del filat i de la confecció de la xarxa i de les arts de pesca a Vila Joiosa. Es vol donar a conèixer tot el procés de la seva manufactura, des de l’elaboració del fil a partir de les fibres, la feina de les xarcieres en la confecció de les xarxes i la dels remendadors i remendadores muntant i reparant els arts. A Vila Joiosa aquesta industria a sigut de gran pes per l’economia local,  i tradicionalment s’ha treballat en tota la cadena productiva, almenys des del segle XVIII, a cada esglaó d’aquesta cadena troben una organització diferent en la que cal aprofundir i on destaca el treball infantil i la mà d’obra femenina.

Per treballar la investigadora utilitzarà l’entrevista en profunditat per arribar als detalls d’aquests oficis i mode de vida, complementant amb la fotografia i la documentació.

Aquest projecte ha de permetre aprofundir, be ara o en posteriors línies d’investigació, en aspectes vinculats a l’antropologia marítima, el món del treball i als temes de gènere.

El premi esta dotat amb 6000€, el treball es desenvoluparà al llarg d’un any, i el resultat final serà publicat pel Museu en la Col·lecció Estudis.

Som Cultura Popular 2018

Recinte Fabra i Coats
C. de Sant Adrià, 20, (Sant Andreu, Barcelona)

Fòrum amb vocació d’esdevenir el punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Tres eixos articulen aquesta edició: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial, i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació.

Al llarg dels quatre dies del fòrum podreu conèixer una trentena d’exposicions del Museu Nòmada i apropar-vos al teixit associatiu a la Rambla d’Entitats. A més, podreu gaudir d’una mostra de publicacions, una fira de productes festers i una altra de jocs i joguines. Entre altres activitats, també hi ha lloc per a actuacions: dansa, música, foc i construccions humanes.

En paral·lel, també podreu assistir a la presentació de les primeres conclusions del Fòrum d’Educació i Cultura Popular, fruit d’un procés de reflexió previ, que ha tingut per objectiu revalorar l’important paper que du a terme la cultura popular en l’àmbit educatiu. La voluntat d’aquest procés és crear criteris d’actuació que tinguin en compte aspectes d’interculturalitat, interreligiositat i gènere. A més de reflexions teòriques, també es presentaran bones pràctiques, recerques i projectes dels centres educatius i d’associacions d’àmbit nacional.

Tota la informació sobre el fòrum Som Cultura Popular

Programa en pdf

Tesi doctorals sobre els pessebres de la plaça de Sant Jaume i la fira de Santa Llúcia de Barcelona

tesis_benaventAquest 2017 s’han presentat dues tesis doctorals a l’entorn del món del pessebrisme. El mes de gener Enric Benavent, professor d’antropologia de la Facultat Pere Tarrés, va presentar la seva tesi “Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme”, dirigida per Josefina Roma (consultar el text de la tesi). Benavent analitza les conseqüències de la instal·lació en l’espai públic de pessebres que trenquen amb la imatge clàssica del pessebre.

tesis_montlloD’altra banda, el mes de juliol Jordi Montlló, president del Col·lectiu el Bou i la Mula, va defensar la tesi “La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”, dirigida també per Josefina Roma (consultar el text de la tesi). Es tracta del primer estudi etnogràfic sobre aquesta temàtica, fruit d’una recerca exhaustiva d’arxius, hemeroteques i de nombroses entrevistes a firaires i altres persones vinculades a la fira.

Jornada ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’, 21 de novembre

Ecomuseu de les valls d’Àneu
C. del Camp 22, Esterri d’Àneu
21 de novembre de 2017, de 9.30 a 14.30 hores

cultura viva_21novEn el marc del programa Cultura Viva 2017 sobre recerca etnològica a Catalunya, demà se celebra a Esterri d’Àneu una jornada sobre ‘La recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i el Pirineu’. Comptarà, entre d’altres, amb quatre conferències a càrrec de les antropòlogues Josefina Roma i Núria Morelló i els historiadors Pau Castell i Àngel Gari, i una taula rodona amb la participació de Miquel Bailac (historiador), Júlia Carreras (filòloga), Marcel·lí Coromines (historiador), Oriol Riart (historiador) i Susanna Vela (cap d’arxius del govern d’Andorra). Us hi podeu inscriure gratuïtament: 973626436 o jtugues@ecomuseu.com.

Cultura Viva: Les adoberies i els processos de la pell a Igualada

Cartell Adoberies Igualada -16 nov

Presentació de la recerca sobre les adoberies i els processos de la pell a Igualada, a càrrec de l’antropòloga Maite Hernández, dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, que està realitzant l’Institut d’Estudis Penedesencs. A la presentació també hi participaran l’exblanquer Miquel Vila, el director del Clúster de la Pell d’Igualada, Jordi Vidal i de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Àngels Travé.

Aquesta activitat tanca el cicle de Trobades d’Etnologia i Recerca pel Territori, de l’any 2017, que s’emmarquen en el programa de “Cultura Viva” que té per objectiu retornar a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles han contribuït a crear.

Data: dijous, 16 de novembre, a les 18 h.

Lloc: Adoberia Bella (c/ del Rec cantonada amb c/ Joan Mercader) d’Igualada.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament d’Igualada. Clúster de la Pell d’Igualada, Museu de la Pell d’Igualada i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

El Museu de la Mediterrània enceta un projecte de recerca etnològica sobre l’olivera al Montgrí

foto oliveres sota MontgríEl Museu de la Mediterrània i el  Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter uneixen esforços per tirar endavant un projecte que neix amb la voluntat d’arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s’han dut i es duen a terme per arribar a l’elaboració de l’oli.

El treball als olivars serveix per explicar les transformacions que el sistema productiu i agrari ha experimentat en el territori. Una activitat que en el seu moment, durant molts anys, va estar vinculada al  dia a dia de molta gent del massís del Montgrí.Read More »

Cultura Viva 2017: El patrimoni cultural immaterial de la comunitat LGTBI a Sitges

Cultura Viva Sitges

Presentació de la recerca sobre la comunitat LGTBI a Sitges, per part dels antropòlegs Josep Puigbó, Pablo Tardío i Héctor Ortega (Projecte d’Investigació Lakatos en Antropologia – PILA), dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, que està realitzant l’Institut d’Estudis Penedesencs. També es presentarà una innovadora eina de tractament del patrimoni LGTBI de Sitges: l’e-SPACIO. Aquesta eina, mitjançant les noves tecnologies, permetrà que la pròpia comunitat pugui participar en la creació i gestió del patrimoni LGTBI de Sitges.

L’Institut d’Estudis Penedesencs continua amb el cicle de Trobades d’Etnologia i Recerca pel Territori que s’emmarquen en el programa “Cultura Viva”, que té per objectiu de retornar a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles mateixes han contribuït a crear.

Data: divendres 10 de novembre, a les 18 h.

Lloc: Auditori de l’Edifici Miramar (carrer de la Davallada, 12) de Sitges.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació Gay Sitges Link. Col·labora: Ajuntament de Sitges i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Cultura Viva 2017: Presentació de la Recerca etnològica a la Catalunya Central

culturaviva_programa_manlleu.inddLa jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.

La jornada ha estat organitzada conjuntament entre el Museu del Ter i la Biblioteca de Taradell, així com el Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell. A la jornada de la Catalunya Central s’exposaran recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages. La jornada és gratuïta i està adreçada als investigadors, però també a totes les persones que poden tenir interès en temes d’etnologia.

Data: Dissabte 11 de novembre a les 9.30h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Taradell

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Antropologia dels carrers: La ciutat patrimonialitzada

En el marc del programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

cartell Cultura Viva_ICADijous, 26 d’octubre a les 18.00h.

Organitza: Institut Català d’Antropologia

Presentacions de les recerques dels grups de treball de l’ICA:

– Les setze portes de Collserola. L’experiència d’un parc metropolità en la Barcelona de principis de segle XXI. El cas de Vallcarca-Penitents.
A càrrec de Meritxell Sucarrat (Grup Perifèries Urbanes)

– Limen 4. Rec Comtal: una arqueologia social a Barcelona.
A càrrec de Roger Sansi (Grup Etnografia dels Espais Públics)

– Les fogueres de Sant Joan i la cultura infantil de carrer a Barcelona.
A càrrec de Manuel DelgadoMaria Carmen Reyes i
Helena Fabré. (Grup Religió, Ritual i Poder i Grup Etnografia dels Espais Públics / Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà-OACU)

Lloc: Universitat de Barcelona, Sala gran
Carrer Montalegre, 6-8 Barcelona
(entrada lliure)

Nova convocatòria d’ajuts a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre

ajuts2017 - copiaEls Ajuts a la recerca etnològica que impulsa, des del 2001, el Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), tenen per objectiu donar suport a les entitats i investigadors interessats en la recerca i la recuperació d’aquest àmbit del patrimoni.

Les bases els destinen als ens locals i les institucions i entitats dels municipis pertanyents a les Terres de l’Ebre que formen part del Consorci del Museu. Les recerques proposades cal que siguin originals i inèdites, i relacionades amb qualsevol aspecte del Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre.

Read More »