2a Festa de l’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre

Layout 1

Des de les 8h fins a les 12h a l’àrea de lleure de la Garita es farà una demostració fidedigna del que era i (a partir de la iniciativa de l’associació Amics de Riba-roja) és avui en dia el procés tradicional de destil·lació de l’oli de ginebre, un producte antigament molt utilitzat, apreciat per les seves propietats curatives, per persones i animals. La Garita és una torre de guarda d’origen medieval, restaurada el 2015, que va ser aixecada estratègicament per tenir un ampli domini visual sobre el riu Ebre, el nucli de Riba-roja i el seu terme municipal, el nord de la Ribera i la zona del Montsant, al Priorat.

A les 12h30’ tindrà lloc la conferència Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre, a càrrec de Judit Vidal, membre de l’equip que ha dut a terme els darrers anys la investigació etnogràfica sobre la tradició de l’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre, que exposarà la importància històrica d’aquesta indústria local, que va arribar a incloure onze forns disseminats pel seu terme municipal, i que han estat declarats Bé Cultural d’Interès Local  (BCIL) pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre; també  com eren aquests forns de pedra en sec, i els usos i aplicacions que antigament tenia l’oli de ginebre, que s’emprava per a mal de queixal, reumatisme, dolors articulars i gota,  com a cataplasma per al dolor de pit, angines i costipats, i com a infusió per a trastorns digestius, cucs intestinals, i com diürètic i calmant nerviós. En veterinària s’aplicava com a ungüent per a malalties, ferides i infeccions de la pell d’ovelles i conills.

Organitza: Amics de Riba-roja

Col·laboren: Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Riba rocks i R!ba-roja d’Ebre.

Data: Dissabte 3 de novembre de 2018

Lloc: Àrea de lleure de a Garita. Riba-roja d’Ebre

Horaris: a partir de les 8h.  

Més informació: Ajuntament de Riba-roja 977 41 60 03

 

Visites comentades a l’exposició “Elois i Clarets: Els sants patrons, instruments del franquisme a Manlleu”

Elois_i_ClaretsL’exposició és la museïtzació de l’estudi “Elois i Clarets: la recuperació dels sants patrons del gremi durant el franquisme a Manlleu” de l’investigador manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, que va rebre el 14è Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de recerca 2016.

En els anys més foscos del franquisme, a Manlleu van destacar les festes patronals dels diferents sectors laborals. Aquests, adscrits a l’anomenat Sindicat Vertical, celebraven la diada del sant patró amb activitats religioses i lúdiques amb gran incidència en el conjunt de la població. Les treballadores i els treballadors dels sectors metal·lúrgic i tèxtil eren els dos col·lectius més nombrosos. Per la seva devoció a sant Eloi i a sant Antoni Maria Claret, eren popularment coneguts com a Elois i Clarets. Cada any, a partir de 1944, els Clarets, el 23 d’octubre, i els Elois, l’1 de desembre, deixaven la feina a la fàbrica i gaudien d’actes culturals i esportius de notable interès.

Sota aquesta aparent normalitat, s’amagava la instrumentalització del món del treball per part del règim dictatorial, amb la connivència de l’Església catòlica. La voluntat era substituir el sindicalisme de classe reivindicatiu o revolucionari per un sindicalisme de model feixista i d’estructura vertical en la qual va jugar un paper singular la figura dels sants patrons.

Visita guiada a càrrec de Joan Arimany, comissari de l’exposició

Data: Diumenge 30 de setembre a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: 938515176 – info@museudelter.cat – www.museudelter.cat

 

Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró a Fonteta

WhatsApp Image 2018-06-03 at 20.41.01
El Forn Gran d’en Torró de Fonteta, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2011, torna a estar en funcionament. El 29 de maig va arrencar la cuita de la calç, que es prolongarà una setmana, fins el 5 de juny. L’obertura i desenfornat serà el dissabte 9 de juny al matí, en una activitat organitzada per l’Ajuntament de Forallac i coordinada pel terrisser de Fonteta, Josep Matés. Aquesta activitat és una més de caràcter etnològic que ha recuperat l’Ajuntament, després de la Carbonera, la Festa del Segar i del Batre i la cuita de forns de rajoler.

Difusió del patrimoni popular d’Amposta recercat per alumnes de batxillerat de la ciutat

amposta Dest. VidalDins els actes previs a la X Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, una festa identitària de recreació històrica que commemora l’Amposta dels inicis del s. XX, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de els Terres de l’Ebre han programat dos conferències per fer difusió dels dos treballs de recerca de batxillerat que han estat guardonats i publicats dins el X Premi de Recerca al Batxillerat d’Amposta 2017. La primera “Destil·leries Vidal, pioners d’una època” anirà a càrrec de l’alumne Jordi Acacio Prat, guanyador del Premi de Recerca, explicarà la història de la família Vidal, dedicada a la producció de sifons i més tard de licors. I la segona “Música, teatre i ball al Casino dels anys 20”, en aquesta ocasió a càrrec de l’alumne Jaume Rosa Miró, accèssit del Premi de Recerca, tractarà sobre l’important paper sociocultural del Casino Ampostino, una de les entitats més destacades i amb un major nombre de socis a l’Amposta d’aquella època, amb una programació anual que incloïa concerts, sessions de ball, representacions de sarsuela i projeccions de pel·lícules.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: Divendres 4 i dissabte 5 de maig de 2018

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat  Tel. 977 702 954

 

Cultura Viva 2018. Mosaic Recercat a la XIV edició del RECERCAT

Recercat.2018

Dins de les activitats, presentacions de la XIV edició del RERCERCAT.Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana a manresa es realitza el Mosaic Recercat: presentació de projectes es presenten diferents projectes de centres d’estudis de temàtica etnològica

– “Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”. Projecte del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Amics de Riba-roja. Presentació  a càrrec de Judit Vidal

– “Descobrir el patrimoni immaterial de les cases de la Barceloneta”. Projecte del Taller d’Història de la Barceloneta. Presentació a càrrec de  María Jesús Vidal  i Isabel Centeno.

– “Dones Amunt. II Fase”. Projecte del Centre d’Estudis del Bages. Presentació  a càrrec d’Alicia P. Navalon.

– Presentació de l’Any Aureli Capmany, a càrrec de la seva comissària, Montserrat Garrich.

– “Les visites d’Aureli Capmany a Manresa i la seva relació amb les entitats culturals manresanes”. Presentació a càrrec de Glòria Ballús.

-Data: Dissabte 14 d’abril de 2018

-Hora: 18:30
– Lloc: Auditori de l’Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om, 5), Manresa

Organitza:   Institut Ramon Muntaner,  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis del Bages i Ajuntament de Manresa.
Per a més informació:  Institut Ramon Muntaner ;  977 40 17 57.

Una obra sobre la folklorista Adelaida Ferré i Gomis

índiceAdelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles de l’ebrenca Laura Villalba Arasa, de Roquetes, doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, és l’obra guanyadora del 33è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, convocat per l’Ajuntament de Bellpuig, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’atorgament del premi va tenir lloc a Bellpuig el passat 24 de març. L’obra, de caràcter divulgativa i erudit, dona a conèixer per primera vegada juntes vint-i-una rondalles d’aquesta mestra, reconeguda puntaire i folklorista (Barcelona 1881-1955), deixebla de Rossend Serra i Pagès. Els seus materials els va publicar en diferents revistes de principis del s. XX i alguns, posteriorment, van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La tesi doctoral de Laura Villalba ja havia rescatat les seves aportacions al folklore català, entre les quals destaquen les relacionades amb l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística, de materials recollits en diferents poblacions catalanes.
Durant la vetllada, entre d’altres, es va presentar el llibre de l’obra guanyadora l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, i es va repartir el tercer dels tretze plecs del col·leccionable Dotzena de frare dedicat cada any a un folklorista o estudiós de la cultura popular catalana, i que aquest any tracta sobre el folklorista Cels Gomis i Mestre.

Fonts del Montseny

Fonts del Montseny és una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i que forma part d’un projecte de recerca i documentació sobre les fonts del Montseny,  portat a terme per Oscar Farrerons, de la Universitat Politècnica de Catalunya i el fotògraf Adrià Corella.

El projecte pretén fer un inventari de totes les fonts que es troben dins els límits dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny. El treball de camp, que serveix de base per aquesta exposició encara continua i va recollint i actualitzant en un plànol de Google Maps , les quasi 700 fonts del Montseny que  han estat fotografiades, inventariades i descrites. A més de la situació, l’accés i el seu estat de conservació, el treball i l’exposició també recullen els elements etnològics que hi estan vinculats, com usos, les llegendes i les històries que han arribat fins a nosaltres.

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

difusióDonaL’exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter. El paper de les dones del tèxtil ha estat un dels centres d’atenció del Museu del Ter, amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-ne la seva història. Una part dels objectes exposats han estat seleccionats en un procés de participació realitzat als magatzems del museu per un grup d’antigues treballadores del tèxtil.

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

Imprescindibles sostenint l’edifici de la indústria tèxtil del Ter sovint en torns de nit i també durant una segona jornada laboral, en la qual aquelles mateixes dones, esposes, mares o filles, cuinaven, netejaven, rentaven la roba i cuidaven la resta de la família, especialment els fills durant gairebé 200 anys. Xinxes o heroïnes?

Data: Del 7 de març al 3 de juny. Inauguració 7 de març a les 20h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

III Simposi Internacional Focs festius a la Mediterrània. Els sons del foc: la pirotècnia a les festes

Cartell Simposi Festes de FocDates: 13, 14 i 15 d’abril de 2018.
Termini per a comunicacions: 11 de març.
Lloc: Casa de Cultura “Marquès de Gonzàlez de Quirós” (Passeig Germanies, 13) , Gandia.

La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, un congrés que debatrà sobre el paper de la pirotècnia en les festes relacionades amb el foc.

Amb el subtítol d’“Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu.

Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva.

El Simposi s’ha estructurat en quatre àmbits de treball:

  • Evolució històrica, tradició i importància de la pirotècnia en les festes populars: del “foc antic” a la incorporació de les noves tecnologies, la pirotècnia ha experimentat canvis en les manifestacions festives com ara les falles, les festes majors, o les celebracions religioses i civils
  • La pirotècnia al carrer: la conquesta de l’espai públic per a la festa, en les seues diverses manifestacions, com ara els corre-focs, balls de diables, bèsties de foc, etc.
  • Ús actual de la pirotècnia a les festes: la recent implantació de la reglamentació normativa en la manipulació d’elements pirotècnics i els seus efectes en l’evolució de la festa, sobretot en aspectes de la participació popular (cordaes, despertaes…)
  • Focs de tot l’any: Com a àmbit obert per continuar parlant de la nit de Sant Joan, però també de la Pasqua, les festes d’hivern i d’estiu, les marxes de torxes, Tots Sants, etc.

La inscripció en el simposi és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. Així mateix, abans del dia 11 de març, es podran presentar comunicacions escrites per a participar en les jornades. Tant la inscripció com la presentació de comunicacions es poden enviar al següent correu electrònic: simposium.foc@gandia.org, indicant nom i cognoms, DNI, telèfon i correu electrònic i institució o entitat (si escau)

El simposi està organitzat per l’Ajuntament de Gandia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i compta amb les següents entitats col·laboradores: Associació d’Estudis Fallers, CEIC Alfons el Vell, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Federació de Falles de Gandia, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià-FIECOV, Institució Alfons el Magnànim, Institut Ramon Muntaner, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València.

Este tercer simposi és continuació de dos anteriors, que es van realitzar a les ciutats de Vic (2016) i Reus (2017). El motiu principal pel qual se realitza a Gandia és, a més de la seua llarga i històrica tradició festiva en el món de les falles, perquè servirà com a acte de cloenda de les activitats programades durant l’any en què ha estat declarada Capital Cultural Valenciana.

Per a més informació:  simposium.foc@gandia.org.

XVIII Premi de recerca Ricart i Giralt

18767FConvocat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

El projecte guanyador ha estat La industria de la xarxa marinera. Etnografia d’un patrimoni marítim presentat per la Sra. Ana Baldó Muñoz.

Aquest treball vol ser una aportació a l’estudi de la cultura de la industria del filat i de la confecció de la xarxa i de les arts de pesca a Vila Joiosa. Es vol donar a conèixer tot el procés de la seva manufactura, des de l’elaboració del fil a partir de les fibres, la feina de les xarcieres en la confecció de les xarxes i la dels remendadors i remendadores muntant i reparant els arts. A Vila Joiosa aquesta industria a sigut de gran pes per l’economia local,  i tradicionalment s’ha treballat en tota la cadena productiva, almenys des del segle XVIII, a cada esglaó d’aquesta cadena troben una organització diferent en la que cal aprofundir i on destaca el treball infantil i la mà d’obra femenina.

Per treballar la investigadora utilitzarà l’entrevista en profunditat per arribar als detalls d’aquests oficis i mode de vida, complementant amb la fotografia i la documentació.

Aquest projecte ha de permetre aprofundir, be ara o en posteriors línies d’investigació, en aspectes vinculats a l’antropologia marítima, el món del treball i als temes de gènere.

El premi esta dotat amb 6000€, el treball es desenvoluparà al llarg d’un any, i el resultat final serà publicat pel Museu en la Col·lecció Estudis.