Cultura Viva 2018. Mosaic Recercat a la XIV edició del RECERCAT

Recercat.2018

Dins de les activitats, presentacions de la XIV edició del RERCERCAT.Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana a manresa es realitza el Mosaic Recercat: presentació de projectes es presenten diferents projectes de centres d’estudis de temàtica etnològica

– “Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”. Projecte del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Amics de Riba-roja. Presentació  a càrrec de Judit Vidal

– “Descobrir el patrimoni immaterial de les cases de la Barceloneta”. Projecte del Taller d’Història de la Barceloneta. Presentació a càrrec de  María Jesús Vidal  i Isabel Centeno.

– “Dones Amunt. II Fase”. Projecte del Centre d’Estudis del Bages. Presentació  a càrrec d’Alicia P. Navalon.

– Presentació de l’Any Aureli Capmany, a càrrec de la seva comissària, Montserrat Garrich.

– “Les visites d’Aureli Capmany a Manresa i la seva relació amb les entitats culturals manresanes”. Presentació a càrrec de Glòria Ballús.

-Data: Dissabte 14 d’abril de 2018

-Hora: 18:30
– Lloc: Auditori de l’Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om, 5), Manresa

Organitza:   Institut Ramon Muntaner,  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis del Bages i Ajuntament de Manresa.
Per a més informació:  Institut Ramon Muntaner ;  977 40 17 57.

Beques per al tractament de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i de patrimoni etnològic

Ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de data 3 d’abril la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per a fer pràctiques en diversos àmbits culturals durant l’any 2018. Entre aquestes hi ha les 5 beques de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Les sol·licituds es poden fer del 4 al 17 d’abril a través del portal Tràmits del Departament de Cultura: http://cultura.gencat.cat/ca/tramits.

També s’han publicat al DOGC les bases específiques de subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. Està previst que la convocatòria es publiqui a mitjans d’abril, moment a partir del qual hi haurà 10 dies hàbils per a presentar les sol·licituds.

Barraques de pedra seca a Bonastre

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En el marc de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, que es podrà visitar a la capella de Sant Joan de Vilafranca fins el 8 d’abril, l’Institut d’Estudis Penedesencs organitza una visita a Bonastre i a les seves barraques de pedra seca. La visita serà guiada per Joan Vilaseca i Josep Sicart que explicaran la riquesa patrimonial del poble i les singularitats de les barraques de pedra seca del municipi. També l’antropòleg Abraham Guillen explicarà la recerca sobre l’ofici de margener de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. La visita s’iniciarà amb un esmorzar i la benvinguda per part de l’alcalde de Bonastre, David Godall. Cal inscripció prèvia al telèfon 938921979 o 669882959 o secretaria@iepenedesencs.org.

Data: diumenge, 8 d’abril, a les 9.30 h.

Lloc: Centre Cívic La Societat (c/ Muralla, 48) de Bonastre.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bonastre.

 

 

Una obra sobre la folklorista Adelaida Ferré i Gomis

índiceAdelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles de l’ebrenca Laura Villalba Arasa, de Roquetes, doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, és l’obra guanyadora del 33è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, convocat per l’Ajuntament de Bellpuig, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’atorgament del premi va tenir lloc a Bellpuig el passat 24 de març. L’obra, de caràcter divulgativa i erudit, dona a conèixer per primera vegada juntes vint-i-una rondalles d’aquesta mestra, reconeguda puntaire i folklorista (Barcelona 1881-1955), deixebla de Rossend Serra i Pagès. Els seus materials els va publicar en diferents revistes de principis del s. XX i alguns, posteriorment, van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La tesi doctoral de Laura Villalba ja havia rescatat les seves aportacions al folklore català, entre les quals destaquen les relacionades amb l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística, de materials recollits en diferents poblacions catalanes.
Durant la vetllada, entre d’altres, es va presentar el llibre de l’obra guanyadora l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, i es va repartir el tercer dels tretze plecs del col·leccionable Dotzena de frare dedicat cada any a un folklorista o estudiós de la cultura popular catalana, i que aquest any tracta sobre el folklorista Cels Gomis i Mestre.

Conferència: Els dolços de Pasqua

Dolços de Pasqua
Cicle Salut i Societat

Conferència: Els dolços de Pasqua

Salvador Garcia-Arbós
31 de març de 2018 a les 18:00

Sala d’actes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Monestir, planta 4

Bunyols de vent farcits de crema, de nata, de xocolata, de crema de formatge blau, de brandada, de carbassa… Bunyols de mil maneres, aprofitant que celebrem la Pasqua.
El crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós ens parlarà de l’apassionant món del bunyol, o brunyol com en diem a l’Empordà. Des de la seva base etimològica, la presència al territori, les mil i una combinacions entre dolços i salats, a la seva versatilitat funcional que va des dels postres al berenar o aperitiu… Sense deixar de banda la funció d’activitat social a l’entorn de la qual es reuneixen, encara avui, famílies senceres per a la seva preparació.
La modèstia dels materials que el conformen fan d’aquest element gastronòmic un món en sí mateix, que partint d’una base comuna fa que cada casa tingui la seva recepta particular, cada pastisseria el seu estil propi, cada territori la seva manera de fer i una excepció ben peculiar que és la de Sant Feliu de Guíxols.
Si voleu saber perquè els nostres brunyols són especials, no us perdeu aquesta conferència tant llaminera.

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, Garrotxa, 1962) Periodista i crític gastronòmic. va ser el fundador i primer director de Ràdio Besalú. Va estudiar enginyeria tècnica agrícola, però la conjuntura el va portar a la redacció d’El Punt a partir del 1987, on va començar a parlar de la pagesia i de la política econòmica europea. Cronista de política, s’ha decantat més pels temes gastronòmics, de religió i del còmic, especialment en el món de Tintin. Fa crítica de publicacions gastronòmiques a Presència, és l’autor de la secció «Una rega a l’hort», sobre productes vegetals, i fa recerca etnogastronòmica per a la revista Gavarres. És, també, autor i coautor de diversos llibres sobre cuina i gastronomia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom. Entrada lliure. Aforament limitat.

Activitat inclosa dins les activitats del Mercat del Brunyol de Sant Feliu de Guíxols
Totes les activitats del MERCAT DEL BRUNYOL

Altres activitats del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Fonts del Montseny

Fonts del Montseny és una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i que forma part d’un projecte de recerca i documentació sobre les fonts del Montseny,  portat a terme per Oscar Farrerons, de la Universitat Politècnica de Catalunya i el fotògraf Adrià Corella.

El projecte pretén fer un inventari de totes les fonts que es troben dins els límits dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny. El treball de camp, que serveix de base per aquesta exposició encara continua i va recollint i actualitzant en un plànol de Google Maps , les quasi 700 fonts del Montseny que  han estat fotografiades, inventariades i descrites. A més de la situació, l’accés i el seu estat de conservació, el treball i l’exposició també recullen els elements etnològics que hi estan vinculats, com usos, les llegendes i les històries que han arribat fins a nosaltres.

La pauma la protagonista de les vacances

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Museu de la Pauma de Mas de Barberans
C. Clavell, 52

27,28 i 29 de 16 a 20 hores

31 de 10 a 13 hores

El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa i és la planta que ens ofereix la primera matèria de l’ofici de llatadora. Durant tot l’any el Museu de la Pauma té una extensa programació de cursos amb diferents fibres vegetals,  reservem els períodes de vacances per fer els monogràfics de pauma.

Amb llata de pauma, roba i els dits de les mans, les artesanes d’Art Pauma ensenyaran com fer una nina granera. És un taller familiar apte per a xiquets i xiquetes de més de 8 anys, sempre acompanyats d’una persona adulta. El farem el dissabte 31 de març de 10 a 13 hores i el preu són 10 euros.

A l’altre taller de Setmana Santa, també a càrrec de les artesanes d’Art Pauma, ensenyarem com confeccionar una panereta per al pa de llata de pauma. El farem del dimarts 27 al dijous 29 de març de 16 a 20 hores i té diferents nivells adaptats als participants. El preu són 25 euros.

 

 

Curs de Conservació de construccions de pedra en sec a La Fatarella

Els dies 20 i 21 d’abril es durà a terme el curs “Conservació de construccions de pedra en sec. Aixoplucs amb fusta I” a la zona de Pontils d’Anreba, de la Fatarella. És el segon curs organitzat entre la Fundació el Solà i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, en el període 2017-2018. Aquest curs continua amb el projecte iniciat al novembre del 2017 i , a més de la restauració d’estructures de pedra en sec, aporta coneixements sobre el cobriment amb fusta d’aquests elements.

imatge-nota-de-premsa-768x540

El curs serà de caràcter pràctic, treballant de forma directa en diferents elements, amb la previsió de continuar treballant-hi en edicions posteriors.

La inscripció es pot realitzar fins el 13 d’abril enviant un correu a elsola@fundacioelsola.org.

Per a més informació es pot trucar als telèfons: 977413902 – 679786990.

El preu de la inscripció són 20 euros, i es disposa d’un material docent complementari amb un preu de 16 euros. En finalitzar el curs, es lliurarà un certificat d’aprofitament, emès per la Fundació URV i la Fundació el Solà.

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Un llibre sobre l’antic joc de la morra

06quina-morra

Recentment, ha estat presentat a Sant Carles de la Ràpita i ha sortit a la venda el llibre titulat Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates, dins la Col·lecció l’Ermità, publicada per Edicions Morera.

La morra és un dels cent elements del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que ha estat inventariat dins el programa l’Immaterial. Es donava arreu de la Mediterrània, on encara té presència en diversos indrets, i consisteix en endevinar, al mateix temps, els dos adversaris que s’enfronten el número que sumen els dits de la mà que mostren, encarats i amb l’altra mà darrere l’esquena. A Catalunya encara és viu a diverses poblacions, però té un paper patrimonial molt especial a Sant Carles de la Ràpita.

Els autors del llibre, dels textos Rafa Balagué (membre de l’associació Morràpita) i David G. Caballero, i dels dibuixos, l’il·lustrador FERRO, fan difusió d’aquest antic joc  popular: la morra, un joc d’estratègia que, tot i les seves arrels antiquíssimes, encara avui es juga amb les mans. Els acompanya un pròleg d’Amadeu Carbó.

El llibre tracta dels orígens del joc: com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat, i també la seva recuperació, continuant la tradició dels mariners, amb els campionats de Morra es feien als bars del municipi fins que es va crear l’Associació Morràpita, l’any 2007. La dinàmica del joc no és molt complicada, però el llibre explica també les claus per poder jugar-hi.

Format: 14 x 21cm
Pàgines:
80 pàgs.
ISBN:
978-84-944473-5-8