La Moixiganga de Tarragona, representant catalana als festivals de torres humanes de Pamplona i Eibar

Els certàmens en què actuarà el grup tarragoní arriben a la 13a i 53a edició

cartell torres humanes Pamplona i Eibar

La Moixiganga de Tarragona serà la representant de Catalunya al 13è Festival Internacional de Dansa Patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– i en la 53ª edició de l’Euskal Jaia d’Eibar –Guipúscoa, al País Basc– que se celebren aquest cap de setmana els dies 26 i 27 de maig. Ambdues cites tenen com a eix temàtic les torres humanes i hi participaran set grups que procedeixen de la localitat aragonesa de Tauste –Saragossa–, basques de Berantevilla –Àlaba– i Eibar, i les navarreses de Cabanillas i Pamplona.

Les localitats de Pamplona i Eibar han volgut dedicar els seus festivals de dansa d’arrel patrimonial, de llarga trajectòria, al món de les torres humanes. Aquestes construccions van arribar als territoris de Navarra i del País Basc a través dels balls de valencians que, procedents de les terres del País Valencià, pujaven per les riberes de l’Ebre per actuar en les festes del Corpus i patronals. En aquest sentit, la tria dels set grups participants en els festivals del proper cap de setmana inclou la fossilització d’un ball de valencians complet en estat primigeni com és el cas del de la vila aragonesa de Tauste amb construccions de quatre pisos; i la pervivència de torretes de tres alçades al poble basc de Berantevilla i al navarrès de Cabanillas.

La Moixiganga de Tarragona representarà les arquitectures humanes que a Catalunya i al País Valencià van intentar sacralitzar el ball de valencians tot creant figures o quadres plàstics de caràcter religiós, perquè no continués creixent en altura. Paral·lelament, els grups pertanyents a les dues localitats organitzadores, Duguna dantza taldea de Pamplona, Ortzadar Euskal Folklore Elkartea de Pamplona i Kezka de Eibar, ofereixen les recreacions de les torretes del ball de valencians que havien arribat fins a localitats com la mateixa Pamplona o tan al nord com Bilbao.

Amb 33 components que viatgen, dissabte 26 de maig la Moixiganga de Tarragona obrirà les actuacions al 13è Festival internacional de dansa patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– que tindran lloc a la cèntrica plaça de los Burgos, vora la carismàtica plaça de l’Ajuntament, a les 12.30 h del migdia. Diumenge 27 les actuacions es traslladen a la localitat guipuscoana d’Eibar, on es desenvoluparan a la mateixa hora a la plaça Untzaga. L’esdeveniment a Eibar es tracta de la 53a edició del Festival Basc.

La Moixiganga de Tarragona

Es tracta d’una representació al·legòrica pertanyent al seguici popular de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, declarades d’interès turístic estatal i d’interès patrimonial nacional. Executa la representació de la Passió de Jesucrist, en forma de quadres plàstics configurats per diferents arquitectures humanes com els pilars i les torres. Llueix el color carmesí, cromatisme històric de la ciutat en la seva festa gran; el característic barret de flors; i les atxes que il·luminen els misteris.

MOIXIGANGA TGN

Actua els dies 22 i 23 de setembre a Tarragona. També ho ha fet en d’altres localitats, com al km0 de la muixeranga valenciana, Algemesí; a l’interior de la Seu de Manresa i de la parròquia de la Geltrú a Vilanova, i excepcionalment dins la catedral de Tarragona; o a la localitat italiana de Rocca Grimalda, en la qual el seu Museu de la Màscara custodia un vestit del grup tarragoní.

Les moixigangues catalanes nasqueren durant el segle XVIII i la documentació històrica tarragonina permet comprovar la seva continuïtat durant el XIX, sent un dels primers elements que sortiren a actuar després de la terrible guerra del Francès que destruí la ciutat de Tarragona. Perduda com la major part del seguici a les acaballes d’aquella centúria, fou recuperada l’any 2000 essent actualment una entitat sense ànim de lucre.

Més informació:

https://dantzan.eus/kidea/ezpalak

 

El 8è Simposi Casteller definirà els valors dels castells

7è simposi casteller

L’anual cita vallenca també analitzarà el lideratge dels caps de colla

En la darrera edició van participar 150 assistents

La ciutat de Valls celebrarà el seu 8è Simposi Casteller de Catalunya dissabte 20 d’octubre dins la Fira de Santa Úrsula, i definirà els valors dels castells així com debatrà sobre el lideratge que hi ha al darrera de la figura dels caps de colla d’aquestes agrupacions. L’anunci ha estat realitzat per part de la comissió dels Xiquets de Valls, grup de treball participatiu que integra les colles Joves i Vella i també l’Ajuntament de la localitat. En la darrera edició del Simposi van participar 151 persones.

Abans d’enfilar la recta dels moments àlgids de la temporada castellera 2018, Valls ja anuncia els dos eixos temàtics protagonistes del 8è Simposi Casteller, que cada any té lloc dins la Fira de Santa Úrsula al mes d’octubre. Els valors del fet casteller i el lideratge dels caps de colla centraran les mirades i les reflexions d’aquesta nova edició que tindrà lloc a les instal·lacions de l’antic convent del Carme de la capital de l’Alt Camp durant tot el matí del dissabte 20 d’octubre.

L’àmbit dels valors serà analitzat des de diferents perspectives, com la patrimonial, la social, la identitària, l’esportiva o l’empresarial. L’organització preveu que un especialista de cada temàtica contribueixi a gestar una definició plural i multidisciplinar del que són els valors del fet casteller, unes paraules que sovint s’usen tant pels castellers com per la societat en general, però que en canvi no es concreten amb més exactitud.

L’altra faceta del Simposi Casteller, la del lideratge exercit pels caps de colla en aquestes entitats, contrastarà les visions històrica i actual, així com les òptiques compartides o no amb altres organitzacions culturals i festives del país i d’altres procedències. Com és habitual, cada taula rodona comptarà amb la figura d’un moderador, qui conduirà no solament les intervencions dels ponents sinó també els participants en el debat final.

Actes compilatòries

El Simposi Casteller és recollit any rere any en les actes que són publicades per Cossetània Edicions, empresa amb seu a la mateixa ciutat de Valls i que atresora l’única col·lecció de llibres dedicats monogràficament al fet casteller, aplegats sota l’etiqueta de «L’aixecador». Aquestes actes són sovint citades en els treballs d’investigació que es realitzen al voltant dels castells. En les seves anteriors edicions, el Simposi ha abordat les temàtiques de la tradició i l’evolució del fenomen, la mirada dels mitjans de comunicació, la internacionalització, la balança entre esport i tradició, les noves construccions, les òptiques del món de l’art, el paper que la dona hi ha tingut, els nous reptes plantejats per al seu finançament, la canalla com a part essencial en les colles i com a usuària de projectes educatius, la relació de les entitats castelleres amb el sobiranisme i el procés que travessa Catalunya, l’existència d’una potencial bombolla castellera, el paper de la immigració en el desenvolupament del món casteller, el nou format del Concurs de castells de Tarragona, la durada de les actuacions i el nombre idoni de colles participants, l’impacte econòmic i social dels equipaments i programes culturals com és la construcció del nou Museu Casteller de Catalunya, la temàtica dels drets derivats de les actuacions castelleres, i finalment la incidència de les noves dinàmiques d’assaig en l’evolució d’aquest univers.

El 8è Simposi Casteller és una activitat integrada en l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i integrat per una àmplia xarxa d’antenes, de la qual Valls és l’Antena Castellera com a seu del Museu Casteller de Catalunya, que ha finalitzat la fase de construcció de l’immoble i encara la de l’adjudicació de la museografia interior. És organitzat per les colles Joves Xiquets de Valls, Vella dels Xiquets de Valls i l’Ajuntament de Valls, i compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

 

El Museu Casteller de Catalunya encara l’última fase del projecte a Valls

> Tornarà a sortir a concurs la instal·lació de la museografia per valor de 1,5 M EUR

Un cop acabada la passada tardor l’obra de construcció del nou edifici que acollirà Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el projecte encara ara l’última fase dels treballs. L’Ajuntament de Valls ha reactivat el procés de licitació del projecte museogràfic, després que en la primera convocatòria el mes de desembre hi renunciés l’única empresa que s’havia presentat al concurs per realitzar aquests treballs que han de dotar de contingut l’equipament.

Això ha obligat a engegar una segona fase per a aquest procés de selecció i a revisar la proposta presentada pel creador de la museografia, Ignasi Cristià. El museògraf i escenògraf ha modificat el projecte inicial per fer-lo més atractiu, de manera que s’hi han introduït nous equipaments tècnics diversos, nou mobiliari en diferents àrees, i se n’ha revisat el benefici industrial. Tot plegat, ha fet incrementar l’import del pressupost previst inicialment en 300.000 € per xifrar la instal·lació del projecte museogràfic en 1,5 MEUR.

ignasi cristià

Els treballs des de 2014

Els audiovisuals tindran un gran pes en el recorregut museogràfic, configurats en bona part amb el material obtingut en 15 diades castelleres, durant les quals també es van captar milers de fotografies que Ignasi Cristià utilitza per al projecte. Els treballs d’enderroc de les 29 finques que han donat lloc a l’espai per al nou Museu s’iniciaren l’abril de 2014, i les obres de construcció de l’immoble l’abril del 2015, perllongant-se fins a la tardor de 2017. Durant el 2016 i 2017 s’ha enregistrat i produït la major part del contingut audiovisual.

L’editorial vallenca Cossetània publica els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera

Enciclopèdia castellera

> El Museu Casteller de Catalunya a Valls i l’Ajuntament de Valls hi han cooperat

> Dimecres 21 es presenta a Barcelona -seu d’Endesa- i divendres 23 a Algemesí -Museu Valencià de la Festa-

L’editorial vallenca Cossetània, amb una llarga experiència en els llibres sobre el món dels castells, presenta el proper dimecres 21 a Barcelona i divendres 23 a Algemesí els dos primers volums de la Enciclopèdia castellera, una obra dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. El projecte compta, a més, amb l’aportació dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

El primer volum, ‘Història I: dels antecedents al 1939’, compta amb la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló , Pere Ferrando i Xavier Güell. Aquest primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or, la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos.

El segon volum, ‘Història II: del 1939 al 2016’, ha comptat amb la participació dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. Analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

L’acte de presentació a Barcelona tindrà lloc dimecres 21 de març, a les 19 h, a la seu d’Endesa a (C/ Roger de Flor, 38-52), un dels patrocinadors de l’obra, i divendres 23 al Museu Valencià de la Festa, a la vila valenciana d’Algemesí, on s’ha mantingut el ball de valencians origen dels castells catalans. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums. La ‘Enciclopèdia castellera’ ha nascut amb la voluntat de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i així esdevenir-ne una obra de referència, gràcies també als estudiosos que han anat sorgint sobre les diferents matèries.

 

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, acceptada com ONG acreditada per la Convenció del Patrimoni Immaterial

Foto publicació 14-12-17

El Comitè Intergovernamental de la Unesco per a la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial (PCI) ha acceptat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, membre del Consorci del Museu Casteller de Catalunya a Valls, com a nova ONG acreditada en tant que assessora de  l’organisme internacional. Aquesta decisió es va prendre divendres passat en el marc de la dotzena sessió del Comitè, celebrada a l’illa de Jeju, a Corea del Sud, i serà ratificada per l’assemblea general de la Unesco el proper mes de juny. D’aquesta manera, la CCCC es converteix en la segona ONG catalana acreditada per la Unesco per donar suport a la convenció del patrimoni inmaterial. 

És la mateixa Convenió per la Salvaguarda del PCI la que preveu el mecanisme per tal que hi puguin participar les associacions sense ànim de lucre (ONG en terminologia anglosaxona), especialment en funcions assessores. Fins ara, l’únic representant de Catalunya era l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, acreditat el 2013. Juntament amb la CCCC, aquest any s’han acreditat 29 ONGs més.

Notícia CCCC

Als enxanetes del Món Casteller

newscastellsimatge.pngS’ha presentat el conte “L’Esperidió”, dedicat al mític Xiquet de Valls i alhora casteller tarragoní. El llibre transcorre al triangle casteller que configuren les ciutats de Valls, Vilafranca del Penedès i Tarragona, i algunes seqüències estan ambientades al futur Museu Casteller de Catalunya a Valls.

Amb la col·laboració d’ Insitu Comunicació, l’Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i el Museu Casteller de Catalunya-Valls

#castellers  #humantowers  #intangibleheritage #castellsenxarxa #humantowersexperience

Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell

URTX 30El dijous dia 21 d’abril, a les vuit del vespre, a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, presentem el número 30 de la revista Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell.

La presentació d’aquest número anirà a càrrec de Josep Giralt i Balagueró, director del Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal. El dossier de la revista s’ha dedicat als castells de la comarca: el castell de Tàrrega, de Verdú, Maldà, Ciutadilla i Bellpuig.

"Melting pot: castellers indis, govindes catalans", seleccionat per una mostra de cinema etnogràfic a Eslovènia

El documental Melting pot. Castellers indis, govindes catalans, dirigit per Marta Saleta i produït pels Castellers de Sants, ha estat seleccionat dins la mostra Days of Ethnographic Film de Ljubljana (Eslovènia). La pel·lícula, que explica el viatge dels Castellers de Sants a Thane (Índia) l’any 2013 per participar al festival Dahi Handi, es projectarà el dia 13 de març a les 20.00 h i serà la projecció que tancarà la mostra.

Days of Ethnographic Films és una mostra no competitiva organitzada des del 2007 Read More »

Melting Pot: castellers indis, govindes catalans

Filmoteca de Catalunya. Sala Laya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Dissabte 15 de novembre de 2014, 12.00 h

La colla castellera de Sants, a través del micromecenatge, ha produït aquest documental sobre la connexió entre els castellers catalans i els govindes indis. El film gira al voltant del Dahi Handi, la celebració castellera hindú celebrada a la ciutat de Thane, i mostra la participació dels Castellers de Sants en aquest festival que culmina amb el trencament d’una olla on es barreja iogurt, flors i espècies diferents. El viatge serveix per explicar aquest sentiment compartit entre dues cultures diferents, i el nom del documental vol expressar la metàfora d’una olla on es fonen els diferents elements d’una societat plural. El film va ser dirigit per Marta Saleta, amb guió de Guillermo Soler i la mateixa directora.

Els primers castellers (1813-1851)

Lloc: Palau de la Virreina (La Rambla, 99), a l’Espai 4, Barcelona

Data: dimecres 17 d’abril, a les 19.30 h

Intervindran:

– Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya
– Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona
– Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona
– Jordi Suades, editor de Farell Editors
– Joan Climent, autor del llibre

La presentació anirà a càrrec de Carles Esteve, cronista casteller