Del rest a la sardana: història del contrapàs i la sardana

L’Espai. Av. de Pompeu Fabra, 8, Prats de Lluçanès
Divendres 14 de setembre, a les 9 del vespre

Conferència sobre els orígens del contrapàs i la sardana, a càrrec de Carles Mas, músic, mestre i historiador.

Activitat en el marc de la Contrapassada, trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa precursora de la sardana.

Tota la informació sobre la 3a Contrapassada

Congrés de la Jota: programa provisional i formulari d’inscripció

Novetats al 1r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, que ha de tenir lloc entre els dies 19 i 21 d’octubre de 2018. D’una banda, l’indret de celebració, que finalment serà el castell de Falset. Per l’altra, ja s’ha fet públic el programa provisional i el formulari d’inscripció. Podeu trobar tota la informació relativa al congrés en aquest lloc web del Departament de Cultura.

La Moixiganga de Tarragona, representant catalana als festivals de torres humanes de Pamplona i Eibar

Els certàmens en què actuarà el grup tarragoní arriben a la 13a i 53a edició

cartell torres humanes Pamplona i Eibar

La Moixiganga de Tarragona serà la representant de Catalunya al 13è Festival Internacional de Dansa Patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– i en la 53ª edició de l’Euskal Jaia d’Eibar –Guipúscoa, al País Basc– que se celebren aquest cap de setmana els dies 26 i 27 de maig. Ambdues cites tenen com a eix temàtic les torres humanes i hi participaran set grups que procedeixen de la localitat aragonesa de Tauste –Saragossa–, basques de Berantevilla –Àlaba– i Eibar, i les navarreses de Cabanillas i Pamplona.

Les localitats de Pamplona i Eibar han volgut dedicar els seus festivals de dansa d’arrel patrimonial, de llarga trajectòria, al món de les torres humanes. Aquestes construccions van arribar als territoris de Navarra i del País Basc a través dels balls de valencians que, procedents de les terres del País Valencià, pujaven per les riberes de l’Ebre per actuar en les festes del Corpus i patronals. En aquest sentit, la tria dels set grups participants en els festivals del proper cap de setmana inclou la fossilització d’un ball de valencians complet en estat primigeni com és el cas del de la vila aragonesa de Tauste amb construccions de quatre pisos; Read More »

3r Premi Delfí Colomer de dansa d’arrel tradicional

El guardó té com a objectiu la promoció de noves propostes que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional. Els projectes que es presentin al premi han de tenir com a resultat la presentació d’un espectacle de dansa, que podrà incloure altres disciplines artístiques. El premi haurà de ser invertit íntegrament en la producció del projecte guanyador i s’estrenarà en el marc del festival Ésdansa 2019. Abans de la seva presentació pública es podrà veure’n la seva evolució al Sismògraf d’Olot i al Dansàneu de les Valls d’Àneu, a on realitzaran dos work in progress del treball; el projecte també es podrà veure a la Fira Mediterrània 2019, al Mercat de les Flors i a la XTAC, Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya.

Les candidatures han de ser projectes originals i inèdits i no poden haver estat estrenats. A l’hora de valorar les candidatures es tindrà en compte l’interès del projecte presentat, la seva viabilitat, el caràcter multidisciplinar de la proposta, així com la reflexió o treball que proposi al voltant de la dansa catalana d’arrel tradicional, entesa com a punt de partida i raó de ser del Premi.

Dotació: 10.000 €

Termini: 31 d’agost de 2018

Bases del premi

En marxa un programa per garantir la continuïtat dels balls ancestrals de l’Escala a través de l’escola

dansesEls balls ancestrals de l’Escala tenen garantida la seva continuïtat, amb el desenvolupament d’un programa per donar-los a conèixer a l’escola.

A principis de mes, coincidint amb les festes del Carnaval de l’Escala, membres del Grup de Danses La Farandola de l’Escala van anar a l’Escola Empúries a ensenyar a alumnes de 5é de primària de la dansa de la Farandola.

La Farandola es balla a l’Escala, des de temps immemorial, per Carnaval. És un ball de participació on destaca la gran quantitat de dansaires que agafats de la mà van saltant i seguint les giragonses del capdanser. Segons la mitologia grega, és la dansa que van ballar els mariners que acompanyaven Teseu quan va sortir del laberint de Minos amb l’ajut del fil d’Ariadna

Aquest ball, molt vinculat al Carnaval de l’Escala, es representa cada any també durant la Festa de la Sal. Precisament per aquest motiu, aquesta activitat amb els alumnes de l’escola Empúries va ser enregistrada i  s’incorporarà a la documentació que l’Ajuntament de l’Escala aportarà perquè la Festa de la Sal sigui reconeguda com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO.

Read More »

1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana

Castell de Falset
C. de Benaventura Pascó
19, 20 i 21 d’octubre de 2018

Festa de Sant Gregori a Santa Bàrbara, 2009. Foto: Mariano Cebolla. Fons IRMU.

La jota és una manifestació musical complexa,  amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.

Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

1. Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere,  a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

2.Aspectes identitaris i de patrimonialització
 Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

3. Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

4. Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica)  a fonotecamtra.cultura@gencat.cat


Organitza
: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

+ Info:  fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org

Els balls d’Aureli Capmany

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dimecres 28 de febrer, 20.00 h

Els balls d’Aureli Capmany és un CD que conté setze danses i balls sel·leccionats d’entre els molts que van ser documentats, recollits, restaurats o publicats per Aureli Capmany o dels que va programar en la seva etapa de responsable dels dansaires de l’Esbart i que no han estat mai enregistrats per l’Esbart Català de Dansaires.  El disc forma part de la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, de la que és el volum setè. Les instrumentacions que interpreta la Cobla del Centenari són de diverses èpoques, majoritàriament comtemporànies o encarregades pel propi Capmany. Completen el disc quatre cançons que Capmany recull en el llibre Cançons i jocs dansats de la infantesa, interpretades  per la Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament de piano i flauta. Tanca el disc la sardana A n’Aureli Capmany que el compositor Josep Minyana li dedicà l’any 1948 quan Capmany va complir vuitanta anys.

La presentació d’Els balls d’Aureli Capmany obre la programació Presentacions 2018 i és una de les activitats programades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de l’Any Aureli Capmany.

V Premi Rafel Tudó de dansa tradicional catalana

L’Esbart Català de Dansaires convoca el V Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; projectes pedagògics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o els balls d’una zona geogràfica; reculls musicals, reconstruccions, etc. El Premi Rafel Tudó, de periodicitat quinquennal, va ser instaurat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 1998 per reconèixer els estudis sobre dansa de Catalunya i facilitar-ne l’edició. El premi per a la persona o col·lectiu guanyador és un objecte commemoratiu, l’edició de l’obra i cinquanta exemplars d’aquesta.

L’admissió d’obres que optin al V Premi Rafel Tudó es tancarà el dia 24 de juny i l’obra premiada es donarà a conèixer el mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i es lliurarà el mes de novembre de 2018.

 

Bases de la convocatòria

Exposició a Espot sobre els 100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires

Casa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Espot
De l’1 al 30 de juliol del 2017

invitaciocc8120hL’exposició ‘De pagès a típic: 100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires‘ s’exhibirà durant el mes de juliol a la Casa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La mostra s’inaugurarà dissabte 1 de juliol a les 18 hores i estarà oberta al públic fins el 30 de juliol (de 10 a 13 hores i de 17 a 19 hores).

Aquesta exposició mostra com entre 1908 i 1910 els balladors de l’Esbart Català de Dansaires vesteixen de carrer i, a petició d’associacions i ajuntaments, a partir de 1910 i l’Esbart lloga vestits “de pagès”. L’any 1916 es confeccionen els primers vestits en propietat. D’aquesta manera, la iniciativa contribueix a la formació del vestit típic català.

+ info: programa complet de les activitats de l’Esbart Català de Dansaires els mesos de juliol i agost | llibre digital sobre l’exposició (pdf)