Subvencions a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme

El DOGC núm. 7599 de dilluns 16 d’abril publica RESOLUCIÓ CLT/702/2018, de 5 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la segona convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per a l’any 2018, per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

L’objecte d’aquesta convocatòria són les subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme. La tipologia de les activitats objecte de subvenció és la següent:

a) Les activitats que fomentin o difonguin la cultura popular i tradicional catalana i l’associacionisme cultural o el patrimoni etnològic.

b) Les representacions no professionals de teatre popular català.

c) La restauració d’elements d’imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari), així com la restauració i la confecció de la seva indumentària.

d) Commemoracions d’aniversaris de personalitats, fets o entitats adreçades a la conservació i la difusió de la memòria cultural col·lectiva.

e) Congressos i jornades de caràcter nacional o internacional fets a Catalunya.

Poden optar a aquestes subvencions les corporacions locals o els ens que en depenen, les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya, que hagin fet o tinguin previst fer alguna d’aquestes activitats culturals. Les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics; si el sol·licitant es un ens local, mitjançant l’extranet de les administracions catalanes eacat i en la resta de casos  a través del portal Tràmits del Departament de Cultura.

El període per presentar les sol·licituds és del 17 d’abril al 2 de maig del 2018.

Una obra sobre la folklorista Adelaida Ferré i Gomis

índiceAdelaida Ferré i Gomis: l’art de brodar rondalles de l’ebrenca Laura Villalba Arasa, de Roquetes, doctora en filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili, és l’obra guanyadora del 33è premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, convocat per l’Ajuntament de Bellpuig, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte d’atorgament del premi va tenir lloc a Bellpuig el passat 24 de març. L’obra, de caràcter divulgativa i erudit, dona a conèixer per primera vegada juntes vint-i-una rondalles d’aquesta mestra, reconeguda puntaire i folklorista (Barcelona 1881-1955), deixebla de Rossend Serra i Pagès. Els seus materials els va publicar en diferents revistes de principis del s. XX i alguns, posteriorment, van passar a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La tesi doctoral de Laura Villalba ja havia rescatat les seves aportacions al folklore català, entre les quals destaquen les relacionades amb l’oracioner, l’enigmística, la cançonística i la rondallística, de materials recollits en diferents poblacions catalanes.
Durant la vetllada, entre d’altres, es va presentar el llibre de l’obra guanyadora l’any passat Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades de Salvador Rebés Molina, i es va repartir el tercer dels tretze plecs del col·leccionable Dotzena de frare dedicat cada any a un folklorista o estudiós de la cultura popular catalana, i que aquest any tracta sobre el folklorista Cels Gomis i Mestre.

1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana

Castell de Falset
C. de Benaventura Pascó
19, 20 i 21 d’octubre de 2018

Festa de Sant Gregori a Santa Bàrbara, 2009. Foto: Mariano Cebolla. Fons IRMU.

La jota és una manifestació musical complexa,  amb diverses connotacions culturals. Com a etiqueta d’ús el seu significat varia d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una rica diversitat de formes en relació a les conductes i valors que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu.

Durant tres dies es celebrarà a Falset el primer congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic s’alternaran amb activitats i tallers de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics:

1. Aspectes històrics
La Jota és un dels casos més complexos de relació entre els àmbits popular i “acadèmic”, com ho demostra el fet de la seva incorporació, com a gènere,  a l’obra d’autors clàssics. Malgrat que cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per a l’escena, tampoc cal oblidar aquests aspectes culturals i històrics i la seva influència en la pràctica popular.

2.Aspectes identitaris i de patrimonialització
 Les tradicions es reinventen constantment i ens identifiquen, en major o menor mesura, mitjançant processos d’adscripció grupal que canalitzen sentiments; processos lligats, sovint, al fenomen del folklorisme. Aquest eix pretén obrir un espai de reflexió sobre la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la jota.

3. Ús i funció
Com qualsevol altre gènere musical provinent de la tradició oral però àmpliament incorporat a la música escrita, viu i vigent a molt indrets i recuperat o reinventat en altres, la jota ha tingut i encara té avui un rang diversíssim d’usos i funcions: ballada amb caràcter ritual, cantada –sovint amb textos improvisats– en rondes festives, traslladada dalt de l’escenari, en saraus i bureos tradicionals o de nova creació, viscuda col·lectivament a places i carrers, esdevinguda símbol identitari en alguns territoris… Des d’aquest eix pretenem donar visibilitat sobretot a aquests usos i funcions més actuals que ens ajuden a traçar un mapa de la vigència de la jota a casa nostra.

4. Formes de transmissió
Entenem el concepte de patrimoni com els “béns que una persona hereta dels seus ascendents o avantpassats”. Transmissió, herència i patrimoni són conceptes que van lligats. Són múltiples els espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal i informal, etc.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dia 3 d’abril. Cal enviar el resum de la comunicació, (max. 500 paraules), especificant el títol, a quin dels quatre eixos s’adscriu la proposta i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica)  a fonotecamtra.cultura@gencat.cat


Organitza
: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Falset.

+ Info:  fonotecamtra.cultura@gencat.cat; secretaria@irmu.org

Els balls d’Aureli Capmany

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dimecres 28 de febrer, 20.00 h

Els balls d’Aureli Capmany és un CD que conté setze danses i balls sel·leccionats d’entre els molts que van ser documentats, recollits, restaurats o publicats per Aureli Capmany o dels que va programar en la seva etapa de responsable dels dansaires de l’Esbart i que no han estat mai enregistrats per l’Esbart Català de Dansaires.  El disc forma part de la col·lecció Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, de la que és el volum setè. Les instrumentacions que interpreta la Cobla del Centenari són de diverses èpoques, majoritàriament comtemporànies o encarregades pel propi Capmany. Completen el disc quatre cançons que Capmany recull en el llibre Cançons i jocs dansats de la infantesa, interpretades  per la Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament de piano i flauta. Tanca el disc la sardana A n’Aureli Capmany que el compositor Josep Minyana li dedicà l’any 1948 quan Capmany va complir vuitanta anys.

La presentació d’Els balls d’Aureli Capmany obre la programació Presentacions 2018 i és una de les activitats programades per l’Esbart Català de Dansaires amb motiu de l’Any Aureli Capmany.

Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany

Concert d’homenatge a Joan Tomàs i Parés, 29 de juny

Museu de les Cultures del Món
C. de Montcada 12-14, Barcelona
29 de juny de 2017

targeto-mtomasL’Associació Cultural Joan Amades organitza un acte de commemoració del 50è aniversari de la mort del mestre Joan Tomàs i Parés que tindrà lloc el proper dijous 29 de juny a les 20.30 hores al Museu de les Cultures del Món de Barcelona. L’acte consistirà en l’audició d’una tria de cançons recollides pel mestre conjuntament amb Joan Amades en les missions organitzades pe l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. També inclourà una glosa de la figura de Joan Tomàs, la projecció de fotografies i música en directe.

Recuperació d’una cançó d’Enric Vigo

Corrandes són corrandesDe la recerca i recuperació de l’obra del desconegut folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, Sort 1865-Senterada 1926), que impulsa l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, en reneix i es reinterpreta una música i cançó oblidada amb el grup Corrandes són Corrandes,

https://soundcloud.com/corrandescat

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu duu a terme des de fa més d’un any el treball d’estudi i recuperació de la figura i d’una obra inèdita del folklorista pallarès Enric Vigo. Aquesta obra redactada entre 1912 i 1914, recull informacions i partitures de moltes danses antigues, principalment del Pallars i el Pirineu. Aquesta manuscrit a la mort del seu autor havia estat adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i ha estat estudiat gràcies a aquest arxiu, avui conservat l’Abadia de Montserrat, i amb el suport de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

L’Ecomuseu prepara una propera exposició sobre Vigo i el seu manuscrit, i una publicació.

La segona edició de la Passió Medieval de Cervera obre la temporada de passions

passio-medievalLa temporada de passions s’engegarà enguany a Cervera amb la representació de la segona edició de la Passió Medieval. Aquesta serà la segona vegada que s’escenificarà el text del Misteri de la Passió a l’Església de Santa Maria el proper 4 de març. El mateix dia coincidirà, a la mateixa capital segarrenca, la presentació de les passions de la Federació Catalana de Passions, en la qual hi formen part: Olesa de Montserrat, Ulldecona, Esparreguera, Molins de Rei, Vilalba dels Arcs i Cervera.

Una quarantena d’actors, dirigits per Pep Oriol, tornaran a pujar als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XVI i al mateix lloc que fa 500 anys. Read More »

Recuperació del Ball d’Espases de Cervera

cartell2bdefinitiuDiumenge, 18 de setembre a les 11 h

Plaça Major de Cervera

L’Associació Ball d’Espases de Cervera presenta la reintroducció d’aquest ball als actes festius de la ciutat. El Ball d’Espases de Cervera (1411-1724) és el més antic documentat a Catalunya i fou el darrer a desaparèixer després de la Guerra de Successió. Gairebé 300 anys després es tornarà a dansar a Cervera. Serà el diumenge 18 de setembre, quan està previst un acte institucional de presentació, a les 11 hores a la Paeria, i la realització del ball, a les 11.45 hores a la plaça Major.

El projecte de reintroducció s’ha finançat amb micromecenatge i ha comptat amb l’ajuda del músic tradicional y expert en dansa festiva, Àngel Vallverdú, qui els ha assessorat en la recreació i en la composició de la música i instrumentalització de l’època, així com la indumentària i coreografia pròpia de la Dansa d’Espases catalana.

Si voleu saber més sobre el Ball d’Espases de Cervera trobareu la informació aquí

De pagès a típic: cent anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Del 15 de setembre al 27 novembre de 2016 (excepte 24 i 25 de setembre)
Inauguració: dijous 15 de setembre, 20.00 h

99400457401nfLa mostra explica com entre 1908 i 1910, els balladors de l´Esbart Català de Dansaires vesteixen de carrer. Com a partir de 1910 i a petició d’associacions i ajuntaments l’Esbart lloga vestits “de pagès” i com, l’any 1916, es confeccionen els primers vestits en propietat. D’aquesta manera, la iniciativa contribueix a la formació del vestit típic català.

+ info: Casa dels Entremesos