Cultura Viva 2018. Mosaic Recercat a la XIV edició del RECERCAT

Recercat.2018

Dins de les activitats, presentacions de la XIV edició del RERCERCAT.Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana a manresa es realitza el Mosaic Recercat: presentació de projectes es presenten diferents projectes de centres d’estudis de temàtica etnològica

– “Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre”. Projecte del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Amics de Riba-roja. Presentació  a càrrec de Judit Vidal

– “Descobrir el patrimoni immaterial de les cases de la Barceloneta”. Projecte del Taller d’Història de la Barceloneta. Presentació a càrrec de  María Jesús Vidal  i Isabel Centeno.

– “Dones Amunt. II Fase”. Projecte del Centre d’Estudis del Bages. Presentació  a càrrec d’Alicia P. Navalon.

– Presentació de l’Any Aureli Capmany, a càrrec de la seva comissària, Montserrat Garrich.

– “Les visites d’Aureli Capmany a Manresa i la seva relació amb les entitats culturals manresanes”. Presentació a càrrec de Glòria Ballús.

-Data: Dissabte 14 d’abril de 2018

-Hora: 18:30
– Lloc: Auditori de l’Espai Plana de l’Om (Plana de l’Om, 5), Manresa

Organitza:   Institut Ramon Muntaner,  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Centre d’Estudis del Bages i Ajuntament de Manresa.
Per a més informació:  Institut Ramon Muntaner ;  977 40 17 57.

Barraques de pedra seca a Bonastre

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En el marc de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, que es podrà visitar a la capella de Sant Joan de Vilafranca fins el 8 d’abril, l’Institut d’Estudis Penedesencs organitza una visita a Bonastre i a les seves barraques de pedra seca. La visita serà guiada per Joan Vilaseca i Josep Sicart que explicaran la riquesa patrimonial del poble i les singularitats de les barraques de pedra seca del municipi. També l’antropòleg Abraham Guillen explicarà la recerca sobre l’ofici de margener de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. La visita s’iniciarà amb un esmorzar i la benvinguda per part de l’alcalde de Bonastre, David Godall. Cal inscripció prèvia al telèfon 938921979 o 669882959 o secretaria@iepenedesencs.org.

Data: diumenge, 8 d’abril, a les 9.30 h.

Lloc: Centre Cívic La Societat (c/ Muralla, 48) de Bonastre.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bonastre.

 

 

Fonts del Montseny

Fonts del Montseny és una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i que forma part d’un projecte de recerca i documentació sobre les fonts del Montseny,  portat a terme per Oscar Farrerons, de la Universitat Politècnica de Catalunya i el fotògraf Adrià Corella.

El projecte pretén fer un inventari de totes les fonts que es troben dins els límits dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny. El treball de camp, que serveix de base per aquesta exposició encara continua i va recollint i actualitzant en un plànol de Google Maps , les quasi 700 fonts del Montseny que  han estat fotografiades, inventariades i descrites. A més de la situació, l’accés i el seu estat de conservació, el treball i l’exposició també recullen els elements etnològics que hi estan vinculats, com usos, les llegendes i les històries que han arribat fins a nosaltres.

Un llibre sobre l’antic joc de la morra

06quina-morra

Recentment, ha estat presentat a Sant Carles de la Ràpita i ha sortit a la venda el llibre titulat Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates, dins la Col·lecció l’Ermità, publicada per Edicions Morera.

La morra és un dels cent elements del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que ha estat inventariat dins el programa l’Immaterial. Es donava arreu de la Mediterrània, on encara té presència en diversos indrets, i consisteix en endevinar, al mateix temps, els dos adversaris que s’enfronten el número que sumen els dits de la mà que mostren, encarats i amb l’altra mà darrere l’esquena. A Catalunya encara és viu a diverses poblacions, però té un paper patrimonial molt especial a Sant Carles de la Ràpita.

Els autors del llibre, dels textos Rafa Balagué (membre de l’associació Morràpita) i David G. Caballero, i dels dibuixos, l’il·lustrador FERRO, fan difusió d’aquest antic joc  popular: la morra, un joc d’estratègia que, tot i les seves arrels antiquíssimes, encara avui es juga amb les mans. Els acompanya un pròleg d’Amadeu Carbó.

El llibre tracta dels orígens del joc: com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat, i també la seva recuperació, continuant la tradició dels mariners, amb els campionats de Morra es feien als bars del municipi fins que es va crear l’Associació Morràpita, l’any 2007. La dinàmica del joc no és molt complicada, però el llibre explica també les claus per poder jugar-hi.

Format: 14 x 21cm
Pàgines:
80 pàgs.
ISBN:
978-84-944473-5-8

 

Aigua, estiueigs i salut a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

Cotxe de línia 1959 Arxiu CELL.jpg

Aquest serà l’eix temàtic de la catorzena edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que facilitarà conèixer i difondre aquest patrimoni i servirà també per a realitzar, d’una manera participativa, la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Aigua, estiueigs i salut al Penedès”, que ha iniciat l’antropòloga Maite Hernández. Les comunicacions que es presentaran a la Trobada són: “L’Estiueig a la Llacuna”; Les Deus, aigua i natura, el principal reclam turístic de Sant Quintí de Mediona (1900-2018)”; “Estiueig i Modernisme a Gelida (segles XIX-XXI); “Brisamar i termalisme. El naixement de Comarruga”; “Inicis de l’Estiueig a Sitges, Vila de Mar”; “Postal de Sant Martí Sarroca (1923)”; “Estiueigs d’Agustí Calvet Gaziel a Sant Pere de Riudebitlles”; i “Estiuejants a la riera i fonts de Lavit – 1911”. També es farà la presentació dels principals projectes de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.  La Trobada es clourà amb un dinar al Restaurant Ca la Maria (preu 15 euros) i amb una visita guiada a la Llacuna, a càrrec  de Lourdes Mallart, historiadora i membre del Centre d’Estudis Llacunencs. La Trobada és oberta a tothom però cal inscripció prèvia a la Secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia: dissabte 10 de març, a partir de les 9 del matí.

Lloc: antiga fàbrica de Cal Sagrera (carrer Sagrera, 2) de la Llacuna (Anoia).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis Llacunecs. Suport: Ajuntament de la Llacuna, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Obra Social La Caixa, Institut Ramon Muntaner i Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Fotografia: “Cotxe de línia a la Llacuna, 1959”. Arxiu del CELL.

 

III Simposi Internacional Focs festius a la Mediterrània. Els sons del foc: la pirotècnia a les festes

Cartell Simposi Festes de FocDates: 13, 14 i 15 d’abril de 2018.
Termini per a comunicacions: 11 de març.
Lloc: Casa de Cultura “Marquès de Gonzàlez de Quirós” (Passeig Germanies, 13) , Gandia.

La ciutat valenciana de Gandia acollirà, entre els dies 13 al 15 d’abril, el tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, un congrés que debatrà sobre el paper de la pirotècnia en les festes relacionades amb el foc.

Amb el subtítol d’“Els sons del foc: la pirotècnia a les festes”, el simposi pretén considerar la importància que han jugat els focs pirotècnics en el desenvolupament de les manifestacions festives, tant des del punt de vista etnològic, com artístic i, més recentment, normatiu.

Durant els tres dies de congrés, hi haurà ponències, taules redones i comunicacions, així com activitats complementàries com exposicions, demostracions de pirotècnia i concerts, tots ells relacionats amb la temàtica central de la pirotècnia festiva.

El Simposi s’ha estructurat en quatre àmbits de treball:

  • Evolució històrica, tradició i importància de la pirotècnia en les festes populars: del “foc antic” a la incorporació de les noves tecnologies, la pirotècnia ha experimentat canvis en les manifestacions festives com ara les falles, les festes majors, o les celebracions religioses i civils
  • La pirotècnia al carrer: la conquesta de l’espai públic per a la festa, en les seues diverses manifestacions, com ara els corre-focs, balls de diables, bèsties de foc, etc.
  • Ús actual de la pirotècnia a les festes: la recent implantació de la reglamentació normativa en la manipulació d’elements pirotècnics i els seus efectes en l’evolució de la festa, sobretot en aspectes de la participació popular (cordaes, despertaes…)
  • Focs de tot l’any: Com a àmbit obert per continuar parlant de la nit de Sant Joan, però també de la Pasqua, les festes d’hivern i d’estiu, les marxes de torxes, Tots Sants, etc.

La inscripció en el simposi és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. Així mateix, abans del dia 11 de març, es podran presentar comunicacions escrites per a participar en les jornades. Tant la inscripció com la presentació de comunicacions es poden enviar al següent correu electrònic: simposium.foc@gandia.org, indicant nom i cognoms, DNI, telèfon i correu electrònic i institució o entitat (si escau)

El simposi està organitzat per l’Ajuntament de Gandia i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i compta amb les següents entitats col·laboradores: Associació d’Estudis Fallers, CEIC Alfons el Vell, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Federació de Falles de Gandia, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià-FIECOV, Institució Alfons el Magnànim, Institut Ramon Muntaner, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València.

Este tercer simposi és continuació de dos anteriors, que es van realitzar a les ciutats de Vic (2016) i Reus (2017). El motiu principal pel qual se realitza a Gandia és, a més de la seua llarga i històrica tradició festiva en el món de les falles, perquè servirà com a acte de cloenda de les activitats programades durant l’any en què ha estat declarada Capital Cultural Valenciana.

Per a més informació:  simposium.foc@gandia.org.

V Premi Rafel Tudó de dansa tradicional catalana

L’Esbart Català de Dansaires convoca el V Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; projectes pedagògics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o els balls d’una zona geogràfica; reculls musicals, reconstruccions, etc. El Premi Rafel Tudó, de periodicitat quinquennal, va ser instaurat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 1998 per reconèixer els estudis sobre dansa de Catalunya i facilitar-ne l’edició. El premi per a la persona o col·lectiu guanyador és un objecte commemoratiu, l’edició de l’obra i cinquanta exemplars d’aquesta.

L’admissió d’obres que optin al V Premi Rafel Tudó es tancarà el dia 24 de juny i l’obra premiada es donarà a conèixer el mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i es lliurarà el mes de novembre de 2018.

 

Bases de la convocatòria

El món del pa

BECH, Roser i PUJOL, David (2017) El món del pa. Quaderns de la Revista de Girona 187, Diputació de Girona, Obra Social de la Caixa.

El món del pa és el darrer volum de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, aparegut el 2017. En aquesta ocasió Roser Bech i David Pujol tracten el món del pa, des d’un punt de vista molt ampli: tant des d’una perspectiva històrica i etnològica: cicle agrícola, molins fariners, forns comunals, supersticions i creences, posant l’èmfasi en l’actualitat, tal com és habitual en aquesta col·lecció. Podeu consultar l’índex complet de la monografia aquí.

El món del pa és el volum 187 de la col·lecció,  editada per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa, que mostren amb rigor i esperit divulgador la història i  el patrimoni natural i cultural de les comarques de Girona.

 

Som Cultura Popular 2018

Recinte Fabra i Coats
C. de Sant Adrià, 20, (Sant Andreu, Barcelona)

Fòrum amb vocació d’esdevenir el punt de trobada entre els diferents col·lectius de la cultura popular. Tres eixos articulen aquesta edició: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial, i els canvis socials associats a la transformació urbana i la gentrificació.

Al llarg dels quatre dies del fòrum podreu conèixer una trentena d’exposicions del Museu Nòmada i apropar-vos al teixit associatiu a la Rambla d’Entitats. A més, podreu gaudir d’una mostra de publicacions, una fira de productes festers i una altra de jocs i joguines. Entre altres activitats, també hi ha lloc per a actuacions: dansa, música, foc i construccions humanes.

En paral·lel, també podreu assistir a la presentació de les primeres conclusions del Fòrum d’Educació i Cultura Popular, fruit d’un procés de reflexió previ, que ha tingut per objectiu revalorar l’important paper que du a terme la cultura popular en l’àmbit educatiu. La voluntat d’aquest procés és crear criteris d’actuació que tinguin en compte aspectes d’interculturalitat, interreligiositat i gènere. A més de reflexions teòriques, també es presentaran bones pràctiques, recerques i projectes dels centres educatius i d’associacions d’àmbit nacional.

Tota la informació sobre el fòrum Som Cultura Popular

Programa en pdf

18a edició dels Col·loquis del Flabiol

El passat dissabte 4 de novembre va tenir lloc al Museu Etnològic del Montseny la 18a edició dels Col·loquis del Flabiol, en el marc de la 33 a Festa del Flabiol i Fira de Tardor que es celebraren durant tot el cap de setmana.

La Festa del Flabiol és un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’un dels instruments més emblemàtics i populars.

En aquesta ocasió els col·loquis comptaren amb la participació de Juana Etchegoin que presentà l’instrument convidat d’enguany: la txirula, i Alícia Morales i Teresa Soler que parlaren del flabiol a les escoles de Mataró.