Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Estris i atuells de la casa de pagès

Eines i atuellsAmb aquest títol, Llorenç Ferrer Alòs s’endinsa en el coneixement de les maneres de fer tradicionals. En aquest volum ens mostra la vida quotidiana de dins la casa, i se’ns descriu quines eren les tasques que es duien a terme a les diferents estances i els instruments que s’hi empraven. El text es complementa amb imatges d’època i més de tres-cents dibuixos que permeten identificar els diferents estris.  Un document imprescindible per preservar la memòria dels utensilis de la vida domèstica.

Edita: Brau edicions

Pàgines: 168

ISBN 978-84-15885-69-6

 

“Llogueu-me per la vida”: la vida pagesa pratenca al segle XX

Auditori del Cèntric Espai Cultural
Pl. de Catalunya, 39, el Prat de Llobregat
Dimarts 20 de febrer, 19.15 h

Una retrobada amb la vida pagesa pratenca al llarg del segle XX. Feines i eines, patiments i alegries de viure de la terra i per la terra, de l’hivern a la tardor. A càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.

El món del pa

BECH, Roser i PUJOL, David (2017) El món del pa. Quaderns de la Revista de Girona 187, Diputació de Girona, Obra Social de la Caixa.

El món del pa és el darrer volum de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, aparegut el 2017. En aquesta ocasió Roser Bech i David Pujol tracten el món del pa, des d’un punt de vista molt ampli: tant des d’una perspectiva històrica i etnològica: cicle agrícola, molins fariners, forns comunals, supersticions i creences, posant l’èmfasi en l’actualitat, tal com és habitual en aquesta col·lecció. Podeu consultar l’índex complet de la monografia aquí.

El món del pa és el volum 187 de la col·lecció,  editada per la Diputació de Girona i l’Obra Social de la Caixa, que mostren amb rigor i esperit divulgador la història i  el patrimoni natural i cultural de les comarques de Girona.

 

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Construint el territori

Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya

Del 12 de gener al 26 de febrer del 2018 . Biblioteca de Guissona

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre les éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents element de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en la relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

En són els comissaris Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Institut Ramon Muntaner, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània  (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell  (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus) i el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta). Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

L’acte d’inauguració de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya serà el proper divendres 12 de gener a les 19h a la Biblioteca de Guissona.

Atuells per al vi a la població terrissera de la Galera

Imagen1L’exposició “Atuells  per al vi” mostra peces de ceràmica i de terrissa que formen part del fons del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de mar, antigament utilitzades per mesurar, contenir, guardar, servir o traginar  vi, en algunes transaccions comercials. La mostra dóna continuïtat a les anteriors exposicions organitzades amb aquest fons: “Cànters per a aigua” (2015) i “Atuells per a l’oli” (2016), i forma part de la tasca de difusió que Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera duu a terme des dels seus inicis, per tal que es conservi, valori i preservi el patrimoni cultural vinculat tant als canterers de la Galera, de forma molt especial, com al que es relaciona amb els terrissers d’arreu. Així, gràcies al fons del Museu de Ceràmica, tindrem ocasió de conèixer les formes i característiques de les mateixes tipologies que elaboraven els canteres de la Galera però realitzades a altres centres terrissers de les Terres de l’Ebre, Catalunya i l’estat espanyol.

Organitza: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
Col·labora: Ajuntament de l’Ametlla de Mar i Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar
Dates: Del 14 de desembre de 2017 al 28 de gener de 2018
Lloc: Sala 2 de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. La Galera
Horari: dimecres a divendres, de 9’30h a 13’30h; dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h.
Més informació i visites concertades fora d’aquest horari: 977 71 83 39 / terracota@galera.cat www.galera.cat

100 anys de futbol a Cervera

La història d’un club i de la seva ciutat

Visitable fins el 7 de gener de 2018

Museu Comarcal de Cervera

Cervera compleix 100 any d’aquest esport a la ciutat i per tal de celebrar-ho s’han organitzat tot un seguit d’actes commemoratius d’aquest Centenari que tindran lloc al llarg del 2017 i més enllà. Una de les activitats principals és l’exposició  que inaugura el Museu de Cervera el proper dijous 21 de setembre dins la Festa Major.

L’exposició recupera una important selecció de documents i fotografies i, a través seu, us convida a fer un viatge en el temps i a descobrir, des de la formació del primer Club Cerverí d’Esports i Cultura, amb l’historiador Agustí Duran i Sanpere com a primer president, fins l’actualitat. Un viatge detallat pels diferents períodes que defineixen aquesta pràctica esportiva a Cervera i la seva importància en la formació i cohesió dels joves.

Tot un segle de vida que s’enllaça, s’entrecreua i es vincula directament amb la història de la nostra ciutat. La trajectòria dels clubs que han vertebrat aquest esport  té a veure amb aspectes esportius, i amb l’evolució del mateix concepte d’esport i de la seva organització al llarg d’aquests anys, però, també, amb els aspectes socials i econòmics que han marcat cada moment històric i que l’han anat influint i modelant.

Així doncs, parlar del centenari del futbol a Cervera és, també, fer un repàs a un segle d’història, a 100 anys d’èxits i fracassos, d’il·lusions i lluites, d’entreteniment i esforç, d’aprenentatges i coneixements.

Primeres jornades de Patrimoni Immaterial dedicades a la “Vida Quotidiana”

12 i 13 de maig de 2017

Centre Cultural la Misericòrdia i Can Balaguer de Palma de Mallorca

El Centre Cultural la Misericòrdia i Can Balaguer acull aquest 12 i 13 de maig les primeres jornades de Patrimoni Immaterial dedicades a la “Vida Quotidiana”, que organitza el Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell. I ho fa amb la intenció d’estudiar quina és la situació actual d’aquest patrimoni a partir dels edificis com a espais de vida quotidiana, els objectes que l’acompanyen i la distribució dels espais.

Coordinades per Muí Morey, els diferents experts convidats a les jornades abordaran aspectes relacionats amb les cases museu literàries com a espais de la memòria i es fixaran en casos concrets de restauració de cases amb història com la casa Amatller o el procés de recuperació de béns mobles per Can Balaguer o la museïtzació de la quotidianitat de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera.

 

13ª edició del Recercat: jornades de cultura i recerca local

recercat_58dbace347330Dates: Del divendres 29 al diumenge 30 d’abril
Lloc: Plaça d’ Evarist Fàbregas i Centre de Lectura de Reus (C/Major, 15),  Reus 

13ª edició del Recercat: Jornades de Cultura i Recerca Local, dels Territoris de parla Catalana, se celebrarà els dies 28, 29 i 30 d’abril, a Reus, en el marc dels actes programats com a Capital de la Cultura Catalana 2017. L’organització d’aquesta cita anual de referència per als instituts i centres d’estudi d’arreu del país, és ser un punt de trobada dels centres i instituts d’estudi perquè puguin intercanviar experiències i un aparador, de cara a la ciutadania en general, de la gran quantitat d’activitats que realitzen aquestes entitats en el camp de la recerca històrica en el seu àmbit de treball.

Al llarg d’aquests tres dies el Recercat oferirà fins a sis grups d’activitats diferents, repartides principalment en dos espais, el Centre de Lectura i la Plaça Evarist Fàbregas, totes d’entrada gratuïta.

PROGRAMA Read More »