EL ESPACIO PÚBLICO COMO IDEOLOGÍA.

Manuel Delgado

Los libros de la Catarata, Madrid, 2011

Si urbanistes, arquitectes i dissenyadors poden concebre l’espai públic com un buit entre construccions que s’ha d’omplir de forma adequada als objectius de promotors i autoritats, és a dir, com un complement a les operacions urbanístiques, existeix un altre discurs en el que aquest concepte s’entén com la realització d’un valor ideològic. L’espai públic esdevé llavors el lloc en el qual es materialitzen diverses categories abstractes com democràcia, ciutadania, convivència, civisme, consens, etc., i per al qual es desitjaria veure transitar una ordenada massa d’éssers lliures i iguals que utilitzen aquell espai per anar o venir de treballar o de consumir i que, en les seves estones lliures, passegen despreocupats per un paradís de cortesia. No obstant, com afirma l’autor a l’analitzar aquest somni d’un espai públic fet de diàleg i concòrdia, aquest s’ensorra quan apareixen els signes externs d’una societat en la qual la matèria primera és la desigualtat i el fracàs.