Estela Ocampo, El fetiche en el museo. Aproximación al arte primitivo, Alianza Editorial, Madrid, 2011, 277 pàgines.

Fins no fa gaire temps l’ anomenat art primitiu no formava part de la història de l’art. Unit al colonialisme i al “descobriment” de l’Altre, s’estudiava des de l’Antropologia, més com un testimoni d’una manera de viure del passat que com unes formes de valor estètic.

La mirada avantguardista, des del primitivisme, incidí substancialment en el canvi de la seva valoració. Constituït com objecte estètic per Occident, en un complex procés que va des de el gabinet de curiositats al museu artístic dels nostres dies, ha estat apreciat, cada cop en cercles més amplis, per artistes, estudiosos i amants de l’art.

Malgrat tot, gran part del debat original segueix vigent. En cert sentit, l’art primitiu és incòmode, impossible d’enquadrar en les categories de la història de l’art occidental, però innegablement pertany a l’ordre d’allò estètic. Aquest llibre intenta unir els seus aspectes estètics amb el seu context i significació en l’àmbit de la religiositat. L’art primitiu no es pot entendre sense el mite, al que concreta en objectes o posa en imatges, i el rite, al que serveix com intermediari imprescindible