Els darrers anys, el patrimoni marítim està experimentant un esperançador corrent de revalorització que permet documentar, salvaguardar i divulgar alguns elements de patrimoni material -embarcacions, arts de pesca, objectes per a l’ús a bordo i en terra- i també immaterial -tècniques, onomàstica, creences, cançons…

Aquesta revalorització compta amb dos puntals fonamentals. D’una banda, les institucions patrimonials; el treball del Museu Marítim de Barcelona, amb la recent declaració del Santa Eulàlia com a Bé Cultural d’Interès Nacional, n’és un bon exemple. De l’altra, les entitats dedicades a la pràctica i el gaudi de les tècniques tradicionals de pesca i navegació.

Fa alguns dies, a Cambrils es va viure una jornada que exemplifica la col·laboració entre aquests dos puntals. La V Trobada de Vela Llatina de Cambrils va unir la pràctica de la navegació amb la divulgació de les tècniques tradicionals, gràcies a les explicacions que els testimonis feien durant les demostracions.

En aquest context de gaudi i companyonia, els assistents a la trobada -navegants vinguts d’arreu de les costes catalana i valenciana i àdhuc del Llenguadoc- van visitar la Teresa, que el Museu d’Història de Cambrils està restaurant. Al peu d’aquesta embarcació de fusta construïda cap a 1936 pel mestre d’aixa cambrilenc Julià Vives, es va explicar el seu procés de recuperació i restauració, que està vinculat a un projecte d’inserció sociolaboral a través d’una Casa d’Oficis.

Podeu recuperar aquesta informal conferència a través de l’enllaç.