El tema, coordinat per Salomó Marquès, professor de la Universitat de Girona, i Pitu Basart, abasta des de principis del segle XX fins als anys 60 i 70  i s’hi repassen aspectes que tenen a veure amb el món de l’escola de trenta pobles o parròquies  de l’àmbit territorial de les Gavarres i les muntanyes de l’Ardenya: des de Torroella a Riudellots de la Selva, de Girona a Sant Feliu. A partir del testimoni d’exalumnes o dels mateixos mestres, el dossier ens endinsa en l’ensenyament públic o privat regulat per l’administració, però també en aquells casos en què l’ensenyant – capellà o ‘mestre de sequer’- malgrat no tenir la titulació o el reconeixement necessaris, impartia classes per iniciativa dels pares dels vailets, sobretot en llocs de muntanya o petits nuclis de població: Santa Seclina, Fitor, Sant Mateu de Montnegre o Santa Pellaia.

Per altra banda, la revista també ofereix la visió de l’escriptora Dolors Garcia i Cornellà sobre la vall de Sant Daniel; una entrevista amb Josep Maria Fita, caçador i pràctic de les Gavarres nascut a Sant Sadurní; un retrat de cal Pinyoner, una de les darreres famílies pageses de Caldes; quatre perfils, entre els quals destaquen el d’en Xicu Ribera, de Palamós, i el d’en Joan Calmó, ferrer d’Ultramort; un visió de l’indret de Campllong a partir del testimoni de vuit persones del poble; i una mirada que s’endinsa en el paisatge des del Pedró de Pals, a càrrec de Miquel Pairolí.