Mari Luz Esteban.  Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona:  Edicions Bellaterra,  2011,  495 p.

Aquest llibre està inspirat en alguns interrogants: ¿Com fer una teoria de l’amor que no contribueixi a consolidar el Pensament Amorós característic de la nostra cultura, que implica una forma d’entendre l’amor que influeix directament en les practiques de la gent i estructura unes relacions desiguals de gènere, classe i ètnia, i una manera concreta i heterosexual d’entendre el desig, la identitat i, en definitiva, el subjecte? Com fer una antropologia de l’amor que no reforci la heterosexualitat com norma i instrument de desigualtat entre dones i homes? Com escriure una etnografia que no produeixi Dones (i Homes), sense voler-ho?