En el marc del programa “Cultura Viva. La recerca etnològic a Catalunya” que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el proper divendres 4 de maig, a les 7 de la tarda, el Museu de la Pesca (Palamós) acollirà la conferència “Can Tino, crònica d’una drassana tradicional de Palamós” a càrrec de Jaume Badias, tècnic de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i Raül Mata, tècnic del Museu de la Pesca. Aquesta activitat està organitzada per la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i el Museu de la Pesca.
La conferència recull els resultats d’una recerca, realitzada des de la Càtedra d’Estudis Marítims i el Museu de la Pesca, que comptà amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner. “Drassanes Tino: la darrera nissaga de mestres d’aixa de Palamós” és un projecte de recerca etnològica que va tenir com a objectiu principal estudiar i descobrir, a partir del testimoni oral i de les fonts documentals, l’evolució d’una drassana tradicional des dels seus inicis, l’any 1923, fins al cessament de la seva activitat l’any 2010, i explicar-ne els canvis que experimenta l’ofici i la figura del mestre d’aixa; el procés de construcció d’embarcacions, o les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals i les seves evolucions, nomenclatura, etc.
Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer de Palamós
Data: divendres 4 de maig de 2012, a les 19.00 h
Més informació: Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós), dir.cem@udg.edu
Els mestres d’aixa que avui continuen presents al nostre litoral, i el cas de les Drassanes Tino no n’és una excepció, han hagut de desenvolupar les estratègies necessàries que els hi permetin subsistir en el nou context tècnic, econòmic i social que els envolta. La contínua desaparició d’embarcacions pesqueres de fusta, l’especialització temporal d’aquestes flotes al llarg de l’any, l’enorme increment d’embarcacions d’esbarjo, majoritàriament de fibra i que es solen utilitzar només a l’estiu, i sobretot, la quasi total desaparició de les comandes per construir noves embarcacions de fusta, ja siguin de pesca o d’esbarjo, han dut als mestres d’aixa d’avui, a tenir que definir estratègies adaptatives adequades a aquestes noves circumstàncies de canvi i desenvolupament.
La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, principal motor d’aquest tipus d’estudis amb la concessió de beques a la recerca i al finançament de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya presenta ara, per mitjà del programa “Cultura Viva” els resultats d’aquestes investigacions directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi.