Noves gravacions pel projecte “Fer de músic”

El projecte de recuperació i divulgació del patrimoni de les cobles-orquestres Fer de Músic impulsat pel Museu de la Mediterrània i que compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya continua avançant i engrandint cada vegada més els seus arxius audiovisuals.

El dijous 14 de juny Jordi Molina, coordinador del projecte, i Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, van portar a terme dues noves gravacions a músics històrics del món de les cobles – orquestres. En aquest cas es van entrevistar els músics Lluís Turet i Antoni Mas, dos grans mestres que ens han aportat molta informació i que ens han ajudat a conèixer més i millor tot el món musical.Read More »

L'aventura de Catalunya Visió


Cinema a l'Espluga Calba (les Garrigues). © Ton Sirera.

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí

Conferència: divendres 22 de juny de 2012, 19.00 h
Exposició: fins al 22 de juliol de 2012


La conferència L’aventura de Catalunya Visió s’emmarca en l’exposició fotogràfica homònima produïda pel Museu d’Art Jaume Morera i Arts Santa Mònica que es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins al dia 22 de juliol. “Catalunya visió” revisa mitjançant una selecció de 168 instantànies el projecte editorial del mateix títol que, entre 1968 i 1978, es va dedicar a retratar i descriure el teixit físic i humà de  Catalunya. Idea de l’escriptor Oriol Vergés, la col·lecció es va desenvolupar dins l’editorial Tàber i en van ser els principals autors Ton Sirera i Josep Vallverdú, que van signar vuit dels deu volums. Dels altres dos, un tenia textos de Josep Vicente i fotos de Ferran Bosch mentre que l’altre el va signar sencer Jordi Verrié. Catalunya Visió defugia la descripció literària i el recull d’accidents geogràfics per posar l’objectiu en les transformacions socials i econòmiques que Catalunya vivia als anys 70.

Otras maneras de musealizar el patrimonio

En els darrers anys, i dins dels ” Encuentros de Arte y Cultura” celebrats a Bilbao, es van organitzar sis cursos titulats “La mirada errante: museos, exposiciones, lenguajes expositivos” (2003), “Visitantes de museos: protagonistas o convidados de piedra” (2004), “Museos, economía, territorio, desarrollo” (2005), “Participación o distancia: la incidencia social de los museos” (2006), “Otras formas de musealizar el patrimonio” (2009) y “La invención del Patrimonio” (2010). En tots ells es cercava aprofundir en aspectes teòrico-pràctics que se sortissin de les coordenades de les mecàniques habituals. Els textos que en aquest llibre es recullen són fruit d’aquella experiència.

Fitxa tècnica:

Volum de tapa tova (26 x 22 cm), amb 303 pàgines i il·lustracions en color. En castellà.

Coeditat per la Universitat del País Basc i ARTIUM. Coordinat per Iñaki Díaz Balerdi, amb textos de diversos autors.
Preu: 30 €
Any de publicació: 2012
ISBN: 978-84-938229-7-2

Idees que maten

Mercedes Fernández-Martorell. Ideas que matan. Barcelona: Ediciones Alfabia, 2012, 344 p.

Perquè tants homes s’obstinen en destrossar psicològica, física i socialment a la seva parella? Quina organització social és la que encara avui segueix propiciant que s’exerceixin  aquestes pràctiques? A Ideas que matan, l’antropòloga i especialista en temes de violéncia masclista, Mercedes Fernández-Martorell, narra les seves investigacions sobre perquè alguns homes maltracten i maten la seva parella. Les relacions que s’elaboren entre poder i construcció de la diferència de sexe permeten observar els motius d’aquesta destrossa entre humans.

Boscos de Ferro

El projecte “Boscos de Ferro”, impulsat des de vàries institucions, entitats, i persones del territori i de fora, encapçalades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ajuntament d’Alins, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, és una proposta que vol ajudar al desenvolupament de la vall Ferrera des de la sostenibilitat, a partir de la recuperació i la valoració turística del patrimoni cultural, centrat en els vestigis de la siderúrgia de diferents èpoques, tot relacionant-lo de manera integral amb el seu entorn natural.

Aquest projecte també neix amb la voluntat d’establir un pont entre la investigació científica i l’acció territorial. El motor principal serà la recerca, però de manera que permeti mantenir un diàleg constant amb el territori per poder posar en valor social el coneixement derivat de l’activitat acadèmica.

Trobades com les que es recullen en aquesta publicació ens ajuden, doncs, a apreciar molt més el patrimoni que tenim al territori; a valorar el que som i el que podem fer si unim esforços i interessos comuns. I, en aquest cas, per intentar que el ferro torni a tenir un paper protagonista en el present i el futur de la vall Ferrera, fer realitat una reivindicació històrica de la seva gent per recuperar el seu llegat i forjar el seu futur sobre els fonaments del seu passat.

L’acte de presentació de la publicació “Boscos de Ferro. Actes de les primeres jornades re receca i desenvolupament de la Vall Ferrera” tindrà lloc el proper dissabte 23 de juny a les 19:00h a l’Ajuntament d’Alins, i hi participaran el Sr. Josep Poch, alcalde d’Alins, el Sr. Agustí López, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Sr. Feliu Vinyals, president de l’Associació pel patrimoni de la Vall Ferrera.

El Serrallo, ahir i avui

El Port de Tarragona i el seu Centre d’Estudis Marítims han produït l’exposició fotogràfica El Serrallo, ahir i avui, a partir de la recollida d’imatges de particulars i institucions durant els primers mesos de l’any 2012, impulsada pel Museu i l’Arxiu del Port de Tarragona arran del 25è aniversari de l’obertura del Moll de Costa.

L’objectiu de la recollida ha estat aplegar més d’un miler de fotografies que reflecteixen la vida quotidiana del barri marítim de Tarragona, des de la gent que hi habita a les activitats que s’hi fan, especialment vinculades amb la mar, l’esbarjo i l’associacionisme, l’origen i evolució del qual ha estat sempre vinculat al Port de Tarragona.

Dates: Inauguració dimecres 27 de juny a les 20h. Exposició oberta fins al dia 7 d’octubre de 2012.

Lloc: Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona.

Informació: Arxiu del Port de Tarragona (arxiu@porttarragona.cat, 977 259400)

Bloc "1911 Memòria viva del temporal"

Capçalera del bloc

S’ha creat el bloc 1911 Memòria viva del temporal, una eina participativa que pretén ajudar a divulgar les conseqüències de la gran tempesta que per la Candelera del 1911 va castigar les costes catalanes i valencianes.

Es tracta d’un bloc cooperatiu, que s’anirà nodrint amb els textos que hi vulguin publicar tots els investigadors que estan fent recerca sobre aquest temporal. L’objectiu és difondre conjuntament els resultats d’aquestes recerques i formar així en conjunt una explicació més completa d’aquell fenomen, que ens acosta a les condicions en què vivien i treballaven les famílies marineres fa un segle.

El bloc sorgeix a partir de les iniciatives de commemoració que s’han realitzat els darrers mesos en diversos municipis de la costa, i de la reactivació de les recerques que s’ha produït. L’administren l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils, i s’hi poden acreditar com a autors totes les persones, entitats i institucions que realitzen o han realitzat recerques sobre aquest aspecte.

Enllaç al bloc: http://1911temporal.wordpress.com/

Informació: Arxiu Municipal de Cambrils

Iocus: Escola d'estiu de Jocs tradicionals

Dates: Del 9 al 13 de juliol de 2012.
Lloc: Tàrrega i Anglesola (Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega).                                                                                                   Cost de la matrícula:
-150,- ( en el termini d’inscripció: 1 de Maig al 25 de Juny)
-180,- (passat el termini d’inscripció)
-Dte 10% per a grups d’un mínim de 5 persones d’una mateixa entitat i dintre del termini d’inscripció.
El preu no inclou l’allotjament. (Veure preus en el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ) .

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ
Hores de durada
: 40 hores de dilluns a divendres: matí de 2/4 de 10 a 2/4 de 2. tarda de 4 a 8 . Modalitat presencial.Read More »

Ca Antonio "el fuster": recerca i documentació d'un habitatge i taller de fusteria a la Sénia (1869-1960)

VILLALBÍ PRADES, Maria del Mar. Ca Antonio el fuster. Recerca i documentació d’un habitatge i taller de fusteria durant tres generacions (1869-1960) [en línia]. Barcelona: Departament de Cultura, 2011. 100 p. (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya; 3) <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/CPCPTC/Documents_Estatics/PU_Publicacions
/SD_Estudis_3_tot.pdf
>

Durant segles la fusta dels Ports i els fusters de la Sénia han estat indestriables. La primera meitat del segle XX fou una etapa especialment interessant ja que fou llavors quan alguns dels molts fusters de la població van transformar els seus petits tallers artesans en modernes fàbriques de mobles, algunes de les quals a finals de segle ja exportaven a més de a tot Espanya, arreu del món.

El treball de M. Mar Villalbí sobre l’habitatge taller de fusteria dels Prades ressegueix la història de tres generacions que van canviar el món que van rebre entre 1860 i 1960, una recerca acurada que ens permet copsar els canvis familiars, les transformacions d’un ofici tant antic i artesà com el de fuster, la introducció del disseny i la fabricació de mobiliari en sèrie, la creació de nous objectes per a la casa i per al camp, els canvis de negoci… En l’obra es relata com cadascun dels seus protagonistes van presentar una resposta diferent als estímuls del seu temps: Antonio Prades Bonet, dins la més pura tradició gremial i d’ofici, intentarà millorar la seva posició mitjançant la inversió en terres de secà i l’elaboració d’oli; Antonio Prades Cortiella lluitarà, fins gairebé la ruïna, per integrar l’ofici tradicional en els canvis de la modernitat, i els germans Prades intentaran la plena integració en el món industrial per finalment canviar d’ofici.

Aquest és el núm. 3 de la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, que publica el Departament de Cultura i que us podeu descarregar gratuïtament en aquest enllaç.