És la sardana només una cosa d’avis? És avorrida i carrinclona? El so de la tenora fa mal de cap? Pot aportar valors com el treball en equip i la cultura de l’esforç? Per què cal comptar i repartir la sardana? Quin futur té? Què passaria si a la discoteca hi sonés una sardana? I… la sardana és de debò l’única dansa nacional?

El dijous 26 de Juliol a les 22h el Museu de la Mediterrània projecta el documental “Sardana, dansa nacional de Catalunya?” que presenta de forma desacomplexada la història d’aquesta dansa i que intenta a través de testimoni de balladors i músics respondre algunes d’aquestes qüestions. El documental ens ensenya una història sorprenent plena de detalls silenciats, o fins i tot, tergiversats. Tot plegat per entendre el present de la sardana i, a la vegada, per dibuixar nous camins de futur.

Lloc: Museu de la Mediterrània

Data: Dijous 26 de juliol de 2012, a les 22h

Més Informació: www.museudelamediterrania.cat

La sardana és un fenomen dual i ple d’interrogants dins de la societat catalana del segle XXI. Desconeguda i àmpliament criticada, d’una banda; defensada i gairebé sacralitzada, de l’altra. Les darreres dècades han vist minvar l’afluència de públic als actes sardanistes. La intel·lectualitat la defuig, els mitjans de comunicació no se’n fan ressò. Però a la vegada, les entitats sardanistes han aconseguit més de 400 suports d’administracions locals i comarcals per tal que aquesta dansa sigui proclamada com a dansa nacional de Catalunya.

Us presentem una mirada sense tòpics cap al món de la sardana a través dels testimonis de balladors i músics, però també de les opinions d’intel·lectuals i artistes com Cesc Gelabert, Roger Mas, Salvador Giner, Vicenç Villatoro, Francesc Ribera o Antoni Ros Marbà, entre molts d’altres.

El documental dirigit per Ester Plana i Quim Rutllant és una producció d’Amunt Produccions  i Zeba Produccions, i va tenir el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional i del Museu de la Mediterrània.