Jané, Òscar; Miralles, Eulàlia i Fernàndez, Ignasi (Eds.) Memòria personal. Un altra manera de llegir la història, Monografies Manuscrits, núm. 8, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2013
Podeu descarregar el llibre al següent enllaç: Dipòsit digital de documents de la UAB
– Índex; p. 5
–Oscar Jané; Memòria personal: la història i l’escriptura, p. 7
I. La representació en l’escriptura, l’individu i la societat.
– Jordi Curbert; Una experiència en difusió del patrimoni memorialístic a l’Arxiu Municipal de Palafrugell: el dietari d’Irene Rocas, de Llofriu (1864-1947), p.13.
–Belinda Rodríguez; La correspondencia privada de la familia Arroyo-Clavijo: el ideario de las élites tiñerfeñas del siglo XVIII, p.23
–Verònica Zaragoza; Perpetuació del passat al convent de Santa Clara de Perpinyà a travès del llibre de memòries (1549-1842), p.35
-Véronique Garrigues; “Devoir ce sujet à mes enfants”. Les écrits du for privé d’un bourgeois de la terre à la fin du XVIIIe siècle, p. 49
– Gisela Figueras, Josefina Molinero, Mercè Renom, Montserrat Sauquet; Anton Bosch i Cardellach (Sabadell, 1758-1829). Dietari (1787-1804) i altres escrits d’un metge il·lustrat, p. 61
– Livia Castelli; Jeanne Paillon depuis les Souvenirs d’Algérie aux revues du Club Alpin Français: une histoire de famille et de formation dans la France de l’époque coloniale, p. 71
II. Política i quotidianitat
–Cecilia Tarruell; Memorias de cautivos, 1574-1609, p. 83
–Rafaella Pilo; Memoriales y cartas de un cardenal que quisiera ser valido. Un brillante ejemplo de construcción de la memoria, p. 99.
– Neus Ballbé i Gaetano Damiano; La guerra de Successió vista amb ulls napolitans. Les Memorie de Tiberio Carafa, p.111.
III. El text: llengua i tipologia dels escrits
– Rafael Roca, Trenta-set cartes inèdites de la Renaixença valenciana, p. 125.
– Sílvia Amor, Memòria personal i epistolografia. Els manuals que ensenyaven a escriure cartes a Catalunya (segle XIX), p. 133.
– Antoine Odier, « Ayant tiré ses tablettes de sa poche, il se mit à y écrire je ne sais quoi, avec beaucoup d’attention”: Mémoire et écriture en France, en Anglaterre et dans le Saint-Empire Romain Germanique (XVIIe-XVIIIe siècle), p. 147.
– Narcís Figueras i Joaquim M. Puigvert; Alfabetización y castellanización de las clases populares catalanas en plena Renaixença literaria. Las memorias personales de un masover del siglo XIX, p.165.
– Ricardo Rodrigo Mancho i Pilar Pérez Pacheco; Notes entorn de la “Vida literaria” de Joaquim Llorenç Villanueva, p.175.