A finals dels anys cinquanta i fins a mitjans dels seixanta, l’ermita de Paretdelgada a la Selva del Camp va ser escenari de sis aplecs sardanistes que van representar un petit oasi de llibertat anual en el context de repressió franquista generalitzada que es vivia. Malgrat les dificultats de l’època, els aplecs de la Selva es van organitzar gràcies a l’empara de l’església catalana i amb l’empenta d’organitzadors com el grup Germanor que treballaren per establir un marc de defensa de la llengua i la cultura pròpies. Els aplecs pretenien també, a mig termini, esbossar un escenari de reconstrucció nacional.
Amb l’objectiu d’explicar la transcendència d’aquestes trobades anuals, la petjada cultural que van deixar a l’entorn més proper però també a nivell nacional i les circumstàncies i conseqüències que es van viure arran del darrer aplec celebrat el 1964, Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus han programat la xerrada “Els aplecs de Paretdelgada, la Selva del Camp 1959-1964” dins del cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent. La xerrada es realitzarà el proper dijous 7 de novembre a 2/4 de vuit a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Reus (C/ Sant Antoni M.Claret, 3) i la presentació anirà a càrrec d’Isidre Fonts. Pel que fa als ponents de la xerrada seran Joaquim Masdeu, Mireia Massana i Agnès Toda.
Més enllà de les sardanes pròpiament dites, els aplecs de Paretdelgada van pretendre recuperar tots aquells elements més nostrats que el franquisme pretenia anorrear i que més calia potenciar. D’aquí que els impulsors pretenguessin en cada aplec anar una mica més enllà a fi i efecte d’aglutinar els màxims aspectes possibles de la cultura catalana, aleshores perseguida i silenciada de manera generalitzada.
El cicle Testimonis l’organitzen conjuntament Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus i té com a objectiu recuperar i enregistrar la memòria de diferents testimonis que aborden el passat recent de la ciutat i de la comarca. Les xerrades es plantegen com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu Històric de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast dels investigadors i de les persones interessades.
Aquest cicle forma part del programa dels Tallers de memòria oral impulsat per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.