Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent

Lloc: Vestíbul de l’Ajuntament de Barcelona
Dates: del 29 de novembre al 6 de gener.

Durant l’edat mitjana, Mallorca i Nàpols mantingueren forts lligams polítics que produïren un intens intercanvi econòmic, social i cultural.

El 1478, els escultors Pietro i Giovanni Alamanno van fer un pessebre per a l’església de Sant Giovanni de Carbonara (Nàpols). Són autors també de les figures del Betlem de Jesús de Palma de Mallorca, un dels més antics dels Països Catalans i que serà un model àmpliament seguit en tots els pessebres conventuals de Mallorca.

Moltes congregacions però, sobretot clarisses i caputxines, crearen aquestes delicades obres d’art i de devoció. Obres que de ben segur contemplarien clarisses excepcionals i admirables, com la valenciana Isabel de Villena, la primera dona escriptora en llengua catalana, o Eulàlia Anzizu, poetessa de la nostra Renaixença, sense oblidar la catalana Maria Llong, fundadora de les caputxines i promotora a Nàpols, l’any 1521 de l’Hospital dels Incurables, a l’entrada del qual si llegia –i encara avui- “Qualsevol dona, rica o pobra, patrícia o plebea, indígena o forastera, mentre sigui embarassada, que piqui la porta i li serà oberta”.

Deixa un comentari