Acte de donació del fons bibliogràfic d’Agustí Duran i Sanpere al Museu Comarcal de Cervera

La signatura del document de donació tindrà lloc el proper dijous 24 de setembre de 2015, a les 18.30h a la Casa Museu Duran i Sanpere (c. Major, 115), dins el marc dels actes de la Isagoge dedicada a l’Any de les Biblioteques.

El Museu Comarcal de Cervera i, en concret, la Casa Museu Duran i Sanpere amplia el seu fons gràcies a la donació de la col·lecció bibliogràfica d’Agustí Duran i Sanpere.

La filla de l’autor, Eulàlia Duran i Grau, ha fet entrega al Museu d’aquesta completa i interessantíssima col·lecció per tal que es pugui posar a l’abast d’investigadors.

La biblioteca d’Agustí Duran i Sanpere  té unes peculiaritats ben interessants. Respon a un intel·lectual vinculat a unes institucions públiques (Ajuntament de Cervera, Ajuntament de Barcelona, Museu de la Ciutat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Acadèmia de Bones Lletres, Institut d’Estudis Catalans, Consejo Superior de Investigaciones Científicas) que donen raó de l’existència de nombroses publicacions d’aquestes entitats.

En conjunt, la biblioteca d’Agustí Duran i Sanpere  ha sofert diversos trasllats. A la casa pairal de Cervera s’hi ha mantingut sempre la biblioteca jurídica del seu pare Agustí Duran i Ferreres que comprenia també publicacions de la Universitat de Cervera del segle XVIII i XIX.

A part d’aquest fons s’incorporà a la casa de Cervera part de la biblioteca que el propi Agustí Duran i Sanpere  hi portà quan es jubilà, i un nou fons, fou portat per Eulàlia Duran Grau a la casa de Cervera arran de la cessió d’aquesta a l’Ajuntament  el 1985.  Hi consten principalment la bibliografia comarcal catalana i barcelonina i la bibliògraf personal d’ADS.

Quedava però, un altre fons, el més important, que Eulàlia Duran Grau ha guardat a Barcelona a casa seva des del 1985 i que ara cedeix al Museu per completar la  biblioteca.

La Biblioteca que ara es presenta té, doncs, el valor representatiu d’una biblioteca reunida al llarg de setanta-cinc anys, que continua la iniciada pel seu pare Agustí Duran i Ferreres, i que comença a l’inici del segle XIX. Cal afegir-hi, també, un petit reducte literari i musical d’Hermínia Grau.

El darrer fons que s’incorpora, són els llibres que Agustí Duran i Sanpere es reservà i que treballà fins a la seva mort.  És la part més important i representativa de la diversitat de temes que l’interessaven.

El conjunt acaba l’any 1975, any de la seva mort, llevat d’algun cas serial que continua més enllà com Serra d’Or (fins el 2014),  Estudis romànics de l’IEC, o el Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres que jo he continuat fins avui.

Aquest darrer fons comprèn  textos bàsics en edicions dels segles XVII-XIX, les grans històries generals d’Espanya i de Catalunya  (Jeroni Pujades, ed. 1831, Aulestia i  Pijoan (1887), Altamira (1909-11), Rovira i Virgili,.7 vols 1922-34) F. Soldevila, Història de Catalunya, 1934, Historia de España, 8 vols 1954-59); el Viaje literario de Jaime Villanueva (22 vols 1803-1852),  També edicions del s. XVII com la  Història de València de 1610 de Gaspar Escolano,,la història de Girona de Gaspar Roig i Jalpí (1672) els tres volums dels Anales de Cataluña de N. Feliu de la Penya, els Prodigio y grandezas de Serra i Postius, (1726) o el Jardín plantado en Cataluña de Narcís Camós (1772). I no cal dir el gran gruix de publicacions històriques d’abans i després de la guerra civil.

En l’àmbit de la  llengua i cultura  figura el Diccionari Català-Valencià-Balear (10 vols), la col·lecció d’Els nostres clàssics ( cent volums,1924-70), La sèrie de Serra d’Or des de l’inici fins ara (1989-2014)  i nombroses obres d’amics i deixebles seus  algunes d’aquestes dedicades (Riquer, Valls i Taberner, J. Rubió, Martínez Ferrando…).

Com a historiador de l’art, figuren diverses monografies especialment sobre art medieval com, entre altres,  Verrié, Ainaud de Lasarte, Gudiol, Madurell etc. I la sèrie Ars Hispaniae, de 6 volums. També sobre arqueologia, numismàtica, heràldica, etc.

No era d’esperar que la part de literatura fos tan extensa.  Cal citar en primer lloc la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs (45 volums) i llatins (més de 100 volums).   Hi són presents totes les obres més significatives del primer quart del segle XX Manent, Lopez-Picó, Maragall, Gassol, Llor, Sagarra, Nicolau d’Olwer, Russiñol, Narcís Oller, J. Pla, Gaziel. Diversos d’aquests són dedicats a ADS i també a la seva muller Hermínia. I com a curiositat obres publicades amb peu d’impremta de durant la guerra: la tesi de Vicens Vives sobre Ferran II amb peu d’impremta del 1937, i dos volums dels Serveis de cultura catalana al front del 1938.

Tot aquest conjunt passa ara a formar part del Museu i ser objecte de consulta regulada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s