Farré Ribes, Marta (2016) Col·leccionistes dels oblits : una mirada plural al patrimoni (Les Garrigues). Barcelona: Barcino, l’Espluga de Francolí: Museu de la Vida Rural (Museu de la Vida Rural; 6), 273 p.

El patrimoni etnològic, que forma part de la identitat local més arrelada com autoafirmació de la singularitat enfront la globalització, ha estat analitzat en profunditat per Marta Farré Ribes en aquest llibre. Guardonat en la primera edició de la Beca Maria Font de Carulla, la publicació forma part de la col·lecció Museu Vida Rural de l’Editorial Barcino.

Basat en un treball de camp amb famílies de quatre poblacions rurals −el Vilosell, Cervià i Soleràs, de la comarca de les Garrigues, i la veïna Almatret, del Segrià−, l’autora ens exposa el ric patrimoni no monumental que es conserva en el si de famílies que s’estimen el seu poble, on han nascut i on continuen vivint, que han atresorat peces i elements d’ús quotidià i que el progrés ha anat arraconant. D’aquesta manera, Marta Farré descobreix estris, fotografies, construccions de pedra seca, etcètera, que han format part secular del paisatge o de les vivències més íntimes dels pobladors de la Catalunya allunyada dels circuits turístics.

El llibre constitueix en certa manera un homenatge a uns personatges sensibilitzats per protegir la memòria de les coses, dels llocs, dels significats i de les maneres de fer. En definitiva, la recerca d’allò que forma part del títol de l’obra: els oblits. 

En la intenció de l’autora s’intueix també un desig de retre homenatge a la força de la gent. Un pla estratègic dissenyat des d’uns despatxos oficials poden establir criteris per enfortir l’economia local o aportar incentius per atreure inversors i/o visitants, però al final és la gent qui sustenta les iniciatives. Les festes populars són un exemple ben clar d’aquesta acció patrimonial més emocional, que és immaterial.

Per mitjà del mètode qualitatiu etnogràfic, Marta Farré ens en fa conèixer les col·leccions i la vida, l’ambició i els somnis. Però no únicament això. La seva obra traça vincles entre el microcosmos i el macrocosmos, i relaciona aquesta necessitat privada de preservació de la memòria amb el nostre món general: canviant per naturalesa, líquid per definició, inestable per condició. D’altra banda, com afirma l’autora, «aquestes iniciatives representen una oportunitat per debatre, aprendre i reflexionar sobre quin ha de ser el rol de la tutela patrimonial quan les col·lectivitats s’apropien del que sempre ha estat seu: un patrimoni viu en mans de totes les persones que necessitem la construcció de significat per donar un sentit de continuïtat a les nostres vides».

Sis mesos d’immersió en l’etnologia local i en la conversa pausada amb uns ciutadans amants de les coses que han envoltat i condicionat la seva vida, les seves il·lusions i els seus somnis han donat com a resultat un llibre amè que es llegeix a trossos o d’una tirada.