El proper dissabte 2 de juliol a les 18:30h a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, tindrà lloc un acte institucional i solemne, per celebrar la tornada a casa de la senyera des de l’exili, que havia estat del mecenes guixolenc Rafael Patxot.

Es tracta d’un acte plenament emotiu amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya,  Carme Forcadell, i del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Es vol que tota la ciutat sigui present davant la plaça i participi de l’esdeveniment.

El programa de l’acte pretén unir tres elements clau: solemnitat, emoció i un tercer component: el vessant popular, amb l’escalf de la gent i les entitats locals.

En poc més d’una hora se celebrarà l’arribada de la Senyera de Rafael Patxot, parlaments insticuionals, junt amb un acompanyament musical d’excepció. L’escenari, que se situarà davant del mercat, tindrà gran vistositat i presentarà diferents nivells, en el qual es podrà percebre un mar amb ones.

Quant a les actuacions, una coral mixta, formada especialment per aquesta ocasió, integrarà membres de les corals Cypsella, Vall d’Aro, Escolania del Monestir i Polifònica de Girona. Més de 80 persones estaran a l’escenari interpretant peces de gran emotivitat. El tenor Eduard Mas, acompanyat al piano per Maria Mauri, interpretarà tres peces d’Eduard Toldrà. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona tindrà un paper també decisiu, en dues interpretacions de gran simbolisme.

Hi haurà, a més, la companyia de tot el públic i nombroses entitats locals, com la Colla Gegantera, que també tindran un paper clau a l’hora de completar la jornada.

Es tracta d’un acte que posa en valor la reparació de greuges en matèria de memòria històrica, i que celebra el retorn d’un símbol: la senyera de Rafael Patxot. Aquest acte té emotivitat; és públic i obert, i es fa una crida a la presència del major nombre de persones, així com d’entitats, associacions, i mitjans de comunicació.

Serà una festa de l’emotiu acte de retorn a Catalunya de la Senyera propietat del mecenes Rafael Patxot i Jubert. Aquesta peça de roba va patir les conseqüències de la Guerra Civil; va ser ocultada i va tenir un llarg exili. Havia estat durant dècades al damunt de l’observatori astronòmic que Patxot tenia a la seva casa guixolenca fins que la Guerra Civil va esclatar.

En ple conflicte, el 1936 Rafael Patxot marxava amb la família a Suïssa, i deixava enrere algunes pertinences importants per a ell. Una d’aquestes, la senyera. Amb les tropes franquistes avançant a Catalunya, i Patxot ja establert al país helvètic, el mecenes va fer una insòlita petició per cart a l’aleshores president del Parlament de Catalunya, Josep Irla i Bosch -també guixolenc-. Li demanava, en la mesura que fos possible, que intentés recuperar la bandera, fos quin fos l’estat en què se la trobés. Era un dels pocs símbols que li recordaven casa seva, i la Catalunya que havia deixat enrere.

Patxot va acabar recuperant la senyera, però força anys més tard, i després d’haver patit alguns greuges importants per part de les autoritats franquistes, entre ells el fet d’haver tingut casa seva requisada i ocupada com a residència del Governador Civil.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols pretén amb aquest gest un acte de gran transcendència simbòlica: intentar reparar els danys morals que va causar l’Ajuntament franquista contra Rafael Patxot, la seva figura i les seves propietats. Alhora, recuperar la senyera, per tal que sigui col·locada, en breu, al lloc més noble de Sant Feliu de Guíxols: la sala de Plens.