Torroella de Montgrí recupera l’Àliga

En el marc de la Festa Major de Sant Genís, del 19 al 28 d’agost, han tingut lloc diversos actes per presentar la figura de l’Àliga recuperada de Torroella de Montgrí, que passarà engruixir el ric bestiari festiu Torroellenc.
Concretament el dimecres 23 d’agost a les 20 h, va organitzar-se la conferència: “La recuperació de l’Àliga de Torroella. L’Àliga com a element protocol·lari des del seguici popular”, a l’Auditori del Museu de la Mediterrània, per part dels Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, en motiu de la presentació pública d’aquesta nova figura. La conferència a càrrec de Xavier Cordomí, Director del Centre Barceloní de Producció i Difusió de Cultura Popular d’Arrel Tradicional (Casa dels Entremesos de Barcelona), i Nuxu Perpinyà, artista constructor de l’Àliga.

Xavier  Cordomí va explicar els origens i significat d’aquests tipus de bestiari: “L’àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expresió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons.
Des del punt de vista històric, el 1399 és citada una àliga a la ciutat de Barcelona i posteriorment a molts altres documents de l’època medieval. L’àliga dins la religió cristiana està relacionada amb la figura de Sant Joan Evangelista i sortia representant l’evangelista en les processons de Corpus, tal com reflecteixen els documents de moltes àligues. A part de la de la Barcelona, es té constància de la de Girona el 1513, Tarragona el 1531, Manresa el 1593, Tortosa el 1556, Vilafranca el 1600, Reus el 1627 i també hi ha documentades àligues durant el segle XVII a Agramunt, Berga, la Bisbal d’Empordà, Cervera, Mataró, Morella, Olot, Sitges, València, Valls i Vic a més de Torroella. Moltes d’aquestes àligues s’havien perdut i s’han anat recuperant durant el darrer terç del segle XX i principis del XXI”.
I Nuxu Perpinyà, com ha constructor va explicar com és aquesta nova figura de l’Àliga de Torroella: “L’àliga adopta la morfologia de l’àliga cuabarrada, una espècie fortament amenaçada que nia el massís del Montgrí. La figura imita la coloració de l’àliga cuabarrada jugant amb diferents tons de daurat.
Perquè el portador s’hi pugui veure, l’àliga porta un forat al pit, i també té el bec obert.
L’àliga va sense cavallet exterior. A la part inferior hi tindria quatre encaixos per poder posar i treure quatre potes-crossa per poder-la reposar a terra.
Material : cartró pedra i estructura interior de fusta.
Mides: 100 alçada x 250 llargada, àliga horitzontal / 160 alçada x 210 llargada, àliga vertical. Pes: 30 quilos aproximadament”

Què sabem de l’Àliga de Torroella de Montgrí?

Segons Josep Vert i Planas (Revista de Girona, núm 156. 1993) la primera referència que es té de l’Àliga de Torroella és de 1638 on en els comptes municipals es detalla el pagament d’una factura a un tal Sagàs, fuster, en concepte de “despeses d’aiguacuit, carmí i amidó” per l’àliga. Conjuntament amb la referència que tenim de la vista pastoral del bisbe Suaso el 1608 on es parla que hi havia un gegant i un drac i la del 1628 on als comptes municipals hi consten unes despeses per portar a ballar la geganta el 1638 per la procesó del Corpus, ens permeten afirmar que a mitjans del segle XVII Torroella disposava de la parella de Gegants, un Drac i una Àliga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s