Autores: Sibila Vigna Vilches i Victòria Badia Gimènez
Editorial: Pol·len Edicions, 2016
Col·lecció: L’Observatori

Descarregar en pdf en el següent enllaç: https://pol-len.cat/w/wp-content/uploads/2017/02/Llibre-Transitant-linvisible_web.pdf

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.

Les narratives i les pràctiques sobre les experiències vinculades amb espais transicionals entre el món visible i l’invisible i els seus transeünts, a la Catalunya contemporània, configuren l’objecte d’estudi d’aquest llibre. Des d’una perspectiva antropològica, les investigacions realitzades per les autores exploren, per un costat, dos llocs “encantats” –l’Hospital del Tòrax de Terrassa i el poble abandonat de La Mussara– i, per l’altre, les activitats d’un grup de gironins i gironines dedicat a l’experimentació paranormal.

En tant que realitats socials −igual que déus, àngels i sants−els fets fantasmals constitueixen valuosos indicis etnogràfics de les societats que els acullen, arrelats en una tradició d’històries i llegendes que formen part del seu entramat cultural i la seva identitat. En aquest sentit, esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.