22 de stembre a les 20:00 h. al Tinglado del Port
Trobadors, de Michel Gayraud
Versió original en occità, subtitulada en francès i català. Entrada Gratuïta. Aforament Limitat.
“Trobadors” forma part d’un seguit de films en què Michel Gayraud posa en imatges diferents aspectes de la tradició cultural a l’Occitània medieval i que avui són autèntics clàssics dins de la producció cinematogràfica occitana. El film presenta, gràcies a les paraules i als versos de diversos trobadors i a través d’una atmosfera onírica i minimalista, històries que dibuixen el riquíssim imaginari de l’amor cortès, base de la concepció posterior de l’amor a Occident, mitjançant els seus elements més característics. Així, l’amor de lluny, de Jaufré Rudel i la comtessa de Trípoli; la llegenda del cor menjat, de Guillem de Cabestany i Saurimonda; l’amor impossible, de Bernat de Ventadorn i Margarita. I també a través de figures mítiques com la dona lloba, de Peire Vidal; del Beau Chevalier de Raimbaut de Vaqueiras; o de la gairebé imprescindible referència a la croada albigesa, en el cas de Raimon de Miraval. La narració fílmica també presenta, entre les seqüències de diàleg, fragments musicals que recuperen la manera com aquests poemes arribaven al públic dels segles XII i XIII. El resultat final és una aproximació estètica, visual, literària i musical a l’ideari i a l’obra dels trobadors.
22 i 23 de stembre, a l’antic Hospital Municipal.
Passi continuat d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h
Lu Païs de las bonas fonts, de Jean-Pierre Cavaillé, Jean-Paul Faure, Jean-François Vignaud
Versió original en occità, subtitulada en francès. Entrada Gratuïta.
L’espai de l’Antic Hospital ofereix una filmació sobre l’ús popular de l’aigua per a finalitats curatives. Des de sempre, els manantials i les fonts han estat envoltats de llegendes de poders màgics conferits per alguna divinitat. La filmació descriu com al municipi de Cussac, al Llemosí francès, la senyora Raymonde Pragout segueix practicant els rituals de l’aigua com ho feien les seves mare, àvia i besàvia, i receptant als seus veïns les bones fonts i els rituals per alleugerir els seus mals.