El lèxic del català referit a la salut i les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de la estandardització i el contagi del castellà. Els “tirons” i els “desgarros” guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els “chichons” i els “sarpullits” de mica en mica passen davant dels nyanyos i granissades.

Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.

De la mateixa manera que es van recuperar paraules com segell, bústia o vorera, hem de ser capaços de recuperar el ventre de la cama, encarcarat o rogall. Si els nostres avantpassats -molts quasi analfabets- van conservar els mots catalans, seria una trista paradoxa que els joves d’avui, que han estudiat català, els perdessin. Només de pensar-ho,senyor Doctor,em venen rimbomboris.

Animeu-vos a assistir a alguna d’aquestes presentacions, de segur que ho xalareu a l’hora que us vénen a la memòria un munt de mots i expressions que us pensàveu oblidades.