El Centre d’Estudis Lacetans participa un any més en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, conjuntament amb onze entitats d’aquesta xarxa. Enguany la cultura convidada és Occitània.

El divendres 5 d’octubre arriba la Mostra a Solsona, amb la projecció d’una excel·lent pel·lícula de 1922 sobre la història de la bruixeria. Les altres dates de projecció seran els divendres 19 i 26 d’octubre.

Totes les projeccions són gratuïtes i es portaran a terme al Saló d’Homílies d’Organyà (Biblioteca Carles Morató), a les 21,30 h.

Divendres 5 d’octubre. Häxan. La bruixeria a través dels temps (1922), de Benjamin Christensen

El film documental Haxan és una petita joia de principis del segle XX, de l’època del cinema mut. Aquest film danès tracta el tema de la bruixeria i supersticions, barrejant amb total llibertat documental i ficció. El film va escandalitzar a bona part dels espectadors de l’època, essent censurada en diversos països i criticada per l’Església catòlica. La pel·lícula adopta la forma de fals documental o assaig històrico-etnològic per recrear com s’imaginaven a l’Edat Mitjana aquestes creences.

Gostanza da Libbiano (2000) de Paolo Benvenuti
Film italià basat íntegrament en documentació històrica del segle XVI, sobre el judici fet a Gostanza da Libbiano, una curandera local acusada de bruixeria després de la mort d’un noi jove al que havia intentat curar. Va ser empresonada, interrogada i fins i tot torturada, arribant a fer una confessió dels seus “crims”.

Fecas e Godilh (2004) de Pèire Brun
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, són els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval.