El Museu de la Mediterrània participa, un any més, en la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, enguany dedicada a la Pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la projecció de dos documentals: Picant Pedra, d’Antoni Martí (dimecres 10 de juliol a les 22.00 h) i Torroella, terra d’hortes, de Jordi Bellapart (dimarts 16 de juliol a les 22.00 h).
Uns films que tenen un gran interès etnogràfic, doncs mostren la forma de vida dels nostres avantpassats.
Picant Pedra d’Antoni Martí
Dimecres 10 de juliol a les 22.00 h
El maig de 2018 al Massís de les Gavarres es va tornar a encendre un forn de calç. El Forn Gran d’en Turró de Fonteta, un antic forn de calç que el 2011 s’havia declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), va tornar a fumejar. Gràcies al ceramista Josep Matés, i juntament amb un equip de voluntaris, es va recuperar per uns dies una de les activitats socials i econòmiques més importants del fins a mitjans del segle XX. El projecte pretenia apropar la memòria i el testimoni d’un ofici que va marcar una època, especialment a Fonteta i a Sant Climent de Peralta, un dels centres calciners més importants de Catalunya.
Projectarem el making of Per què hem tornat a fer calç? (23 minuts) i tot seguit es podrà veure el documental, Picant Pedra, d’Antoni Martí (33 minuts).
Al finalitzar les projeccions s’obrirà un col·loqui entre Josep Matés i el mateix Antoni Martí per resoldre possibles preguntes o consultes que puguin tenir els assistents a l’acte.
Torroella, terra d’hortes de Jordi Bellapart
Dimarts 16 de juliol a les 22.00 h
Torroella de Montgrí ha estat un municipi que històricament ha tingut un lligam molt especial amb les hortes. Envoltat d’un territori ric i fèrtil foren moltes les hortes que envoltaren el nucli. Horts, hortes, regos… formen part del nostre paisatge però també de la història del municipi i de la seva gent. El documental “Torroella, terra d’hortes” de Jordi Bellapart fa un repàs des de les grans hortes fins als petits regos del Tamariuà i recull la memòria oral que encara es ben viva del cultiu que s’hi realitzava.