Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrés

Eix 1: La tàpia com a patrimoni arquitectònic.

Aquest eix temàtic acollirà comunicacions sobre les construccions pròpiament dites: el seu estat de conservació, les tècniques constructives, la tipologia existent, la seva adaptabilitat territorial, els materials utilitzats en la seva construcció, èpoques constructives, el marc legal que les empara, etc.

Eix 2:  La tàpia des del punt de vista socioeconòmic

El segon eix pretén aglutinar les comunicacions que tractin les construccions de tàpia des dels seus vessants funcionals i en relació amb l’hàbitat i l’ecosistema: funcions agrícoles, funcions econòmiques, influència en l’hàbitat i els ecosistemes, funcions socials i familiars, etc.

Eix 3: El futur de les construccions de tàpia: usos complementaris i procés de patrimonialització.

L’últim eix temàtic del congrés aposta per fer una mirada cap al futur, així com fer un recull de comunicacions que tractin sobre projectes que siguin bones pràctiques en la posada en valor de les construccions de tàpia, quines metodologies s’han utilitzat, quines entitats hi ha estat implicades, grau d’èxit dels projectes, com s’han finançat, la tàpia com a recurs turístic i de descoberta del territori, etc.

Crida de comunicacions

Les comunicacions es podran presentar en totes les llengües oficials: català, castellà, aranès i anglès.

Les propostes de comunicacions podran enviar-se fins el 14 de febrer de 2020. Hauran d’incloure: NOM I COGNOMS; ADREÇA ELECTRÒNICA, DIRECCIÓ POSTAL, NOM D’INSTITUCIÓ, ENTITAT O ORGANITZACIÓ, en el cas de pertànyer a; TÍTOL DE LA COMUNICACIÓ; RESUM de màxim de 1500 caràcters (espais inclosos) i l’eix temàtic on es considera que s’hauria d’incloure.

El Comitè científic procedirà a l’avaluació de les propostes rebudes i informarà de la seva acceptació a través de correu electrònic.

El text definitiu de la comunicació s’enviarà amb un document de text adjunt a un missatge, i en format Word o compatible, abans del 18 de SETEMBRE de 2020 COMPLINT LES NORMES DE PUBLICACIÓ QUE ES FACILITARAN.

Properament es facilitarà un correu electrònic on fer l’enviament de les comunicacions.

Inscripcions

Els detalls de la inscripció al congrés, condicions i formulari, es donaran a conèixer en una segona circular.

Comitè científic

  • Albert Puy Subirada, COECO.
  • Assumpció Vilaseca, Amics de l’arquitectura popular.
  • Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI Institut Ramon Muntaner.
  • Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Enric Morera, Associació Leader Ponent.
  • Jaume Granyó, Consell Comarcal de l’Urgell
  • Joan Cornudella, Centre d’Estudis de les Garrigues Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
  • Jordi Martí, Amics de l’arquitectura popular.
  • Jordi Soldevila, Mascançà.
  • Josep Maria Cabau, Mascançà.
  • Macari de Torres, FetdeTerra S.L.
  • Manuel Julià, Arpaq i Centre d’estudis del Guix
  • Maria Carme Masbernat, Consell Comarcal de les Garrigues.
  • Maria Jesús Llavero, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Melitó Camprubí, Cap de serveis d’Arquitectura de la Diputació de Lleida i President D’Arpaq.
  • Miquel Ardèvol, tapiador al Poal.
  • Miquel Torres, Secció Patrimoni Agrari IEI i Grup de Recerques de Ponent.
  • Roger Costa, Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
  • Roger Riu, Consorci Estany d’Ivars i Vila-sana.
  • Teresa Fuentes, Associació Leader Ponent.
  • Ton Ardèvol, tapiador al Poal.

Comitè organitzador

  • Carles Barrull, Secció Patrimoni Agrari IEI i Institut Ramon Muntaner.
  • Eduard Trepat, Secció Patrimoni Agrari IEI i Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
  • Enric Morera, Associació Leader Ponent.
  • Jordi Ibars, Centre Estudis Comarcals del Segrià i Patrimoni Baix Segre.
  • Jordi Soldevila, Mascançà.
  • Josep Maria Cabau, Mascançà.
  • Mercè López, Institut d’Estudis Ilerdencs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s