de Mas de Barberans
-Dia: 13/08/2018
-Hora: 19h
Salvador Palomar oferirà una conferència sobre la festa de sant Antoni als Països Catalans. Des de Carrutxa, Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, associació creada a Reus el 1980, treballa amb Montsant Fonts, des de fa més de trenta anys (1986) sobre la festa de Sant Antoni. Tot i que l’àmbit prioritari de recerca de l’associació són les comarques del Baix Camp i el Priorat, algunes línies de treball, com aquesta, ens han portat a fer recerca de camp i observar les celebracions d’arreu dels Països Catalans. Com a resultat d’aquesta recerca es va fer una exposició itinerant, amb el Departament de Cultura. Sant Antoni i el dimoni, i hem publicat diversos treballs sobre la festa de Sant Antoni al Matarranya, a la Terra Alta, a Reus… col•laborant en les Jornades d’estdi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans que van tenir lloc a Ascó, Manacor i Canals. També com a organitzadors del Simposi Internacional sobre Focs Festius a la Mediterrània que es va celebrar a Reus (2016) i que va tenir les festes d’hivern i Sant Antoni com un dels temes destacats.
Des de Mas de Barberans es va presentar el projecte Sant Antoni, Recuperació de la Festa de Major d’Hivern l’any 2008 a Tallers per a la Festa. Engunay ha estat l’onzena edició i cal dir és una festa que no es sap si és pel foc o per …té un gran èxit de participació sobretot en la població jove, cosa no fàcil d’aconseguir en una població de 600 habitants. S’ha consolidat totalment i amb força dins del calendari festiu municipal.
Des del Centre d’Estudis es va fer una petita recerca i es va documentar que a Mas de Barberans, fins aproximadament el 1925, es celebrava la festa de sant Antoni amb la representació de la vida del sant i la cremada d’un ramer. En acabar la representació es deien una versets que eren una sàtira de la vida dels habitants del poble durant l’any, tenien una funció burlesca com un precarnaval i per acabar es ballava la jota. Aquesta festa era la festa major d’hivern i amb el temps va desaparèixer.
El tret més característic és la forma de la barraca que no és com la de la comarca dels Ports sinó que és com un ramer dels que es feien els pastors al Port(un aixopluc format per uns puntals de pi i recobert amb boixos).