Presentació de la “Breu Història dels Castells i la Muixeranga”, de Jordi Bertran, a Valls

  • Tindrà lloc aquest dimecres 23 d’octubre a les 19 h al Portal 22
  • Anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i Xavier Brotons

Dins els actes de la Fira de Santa Úrsula de Valls dimecres 23 d’octubre es presentarà “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira. L’acte tindrà lloc al Portal 22, a la plaça del Portal Nou de Valls, a les 19 h, i comptarà amb la participació del director de la col·lecció, de Xavier Brotons que farà la presentació de l’obra, i de l’autor.

La “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El text remarca algunes efemèrides com les que se celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada: el dos de vuit amb folre i manilles. El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”.  Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques.

Finalment, el treball compta amb il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una il·lustració, en aquest cas de 1786.

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016.

Deixa un comentari