El Museu de la Mediterrània celebra novament les festes de Nadal amb el tradicional pessebre monumental de Josep Mir, que enguany arriba a l’onzena edició.

Com cada any, el pessebre serà completament diferent i amb novetats destacades: enguany el paisatge serà més muntanyós, inspirat en el territori més proper de l’Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. A més a més el pessebre tindrà un record especial per a Dolors Bassa i també pel recentment desaparegut Jordi Muxach.

Com cada any, s’obriran diversos concursos per edats per tal que tots els visitants participin activament en la descoberta i coneixement del pessebre.

El pessebre al Museu de la Mediterrània es podrà visitar gratuïtament fins el 3 de febrer de 2020.

 

El Pessebre de Josep Mir

Enguany, l’amic Josep Mir, pagès i pessebrista, munta per onzena vegada consecutiva un magnífic pessebre inspirat amb el paisatge empordanès del Baix Ter i s’enfila fins al Pla de l’Estany i la Garrotxa. Des de l’any 2009 podem gaudir al museu, d’una de les tradicions més arrelades del Nadal a la nostra terra i una de les més difoses als diferents països mediterranis.

La molsa, el suro, els troncs… juntament amb les figures de fang del naixement, els pastors i el caganer formen part dels símbols més nostrats per dates nadalenques i al museu ens agrada preservar i continuar aquestes tradicions.

El pessebre, com ja és habitual tindrà diverses novetats. Les més destacades són que el paisatge, com ja hem comentat, ha variat i serà més muntanyós. A part de veure el Massís del Montgrí, hi podrem veure representat algun volcà d’Olot, la fageda d’en Jordà, l’Estany de Banyoles, el Collell…

Hi haurà com sempre una il·luminació especial en tot el pessebre, però especialment cal destacar efectes per representar la lluna, l’estrella de Nadal que guia els Reis Mags d’Orient i una simbòlica reivindicació de la torroellenca Dolors Bassa. El pessebrista també ha volgut retre un petit homenatge a Jordi Muxach, amb unes figures d’un ramat de xais amb un pastor a la falda del Montgrí i reproduint el so de la seva veu quan manava als seus gossos.

Totes les innovacions tecnològiques són fruit de la col·laboració desinteressada de l’associació Robotec, que facilita els coneixements i la tecnologia per un pessebre cada any més tecnificat.

Com cada any, s’obriran diversos concursos per edats per tal que tots els visitants participin activament en la descoberta i coneixement del pessebre. Els més petits podran fer un dibuix d’algun element, els nens i nenes de 5 a 10 anys podran respondre un breu qüestionari, i finalment els més grans i adults també podran desenvolupar el seu enginy per respondre un qüestionari més difícil de preguntes entorn del pessebre.

El pessebre en dades

El Pessebre de Josep Mir d’enguany ocupa en extensió 22 metres quadrats, té un pes aproximat de 3.800 Kilograms (entre socs, pedres, terra, etc) i està compost per més de 80 figures i uns 25 edificis (entre cases i esglésies).

Orígens històrics del Pessebre

L’origen d’aquest costum se situa al segle XIII. Va ser aleshores quan sant Francesc d’Assís va voler celebrar un Nadal el més realista possible i, amb el permís del Papa, va instal·lar un pessebre amb palla dins una cova i va col·locar-hi la imatge del nen Jesús, un bou i una mula al costat. En aquest escenari va celebrar la missa de la nit de Nadal.

Sembla, però, que no serà fins al segle XVI que apareixen alguns pessebres semblants als que es construeixen actualment: una cova amb roques, muntanyes i herba que es cobria amb una representació del cel sota la qual es col·locaven figures de persones i animals que es podien canviar de lloc i per modificar l’escena. Aquest serà un costum que arrelarà molt fort a Itàlia i llavors s’anirà escampant per la resta del món cristià.