Tot i que hi havia indicis que la tradició de baixar falles pel solstici d’estiu a Catalunya -actualment present al Pallars, l’Alta Ribagorça i Aran- també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès: el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763 i estava localitzat a Vilaller. El document en qüestió expressa un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.
La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i representant per aquesta institució a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat consell comarcal.
Vegeu més informació sobre les falles del Pirineu al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.