Parc de la Costeta
Begues (Baix Llobregat)

Aquests treballs del Centre d’Estudis Beguetans de pedra seca presenten dues vessants: la rehabilitació dels camins i la creació d’elements de “land art” (moviment artístic d’art de la natura).

Per un costat, s’han reconstruït quaranta barraques de vinya i altres construccions de pedra en sec. També s’han recuperat i rehabilitat camins històrics amb el suport de l’Ajuntament de Begues. Per exemple, la reconstrucció de diversos trams del camí Ral que coincideixen amb la carrerada que ve del Pirineu al seu pas per Begues i la recuperació d’un tram del camí de Sitges al seu pas per mas Roig i el camí de Vinya de mas Roig que dona accés als conreus d’aquesta finca. Ambdues intervencions tenen per objectiu restaurar els murs de pedra seca malmesos i reconstruir les parts desaparegudes seguint la configuració i bastiment originals. Tots dos camins travessen una zona on s’han restaurat nou barraques de vinya.

Amb motiu de la construcció del Parc de la Costeta de Begues integrat a la Xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Víctor Mata Ventura, ha dissenyat i construït una instal·lació laberíntica de pedra seca anomenada Encerclament.

L’obra estretament relacionada amb el moviment artístic d’art de la natura o land art, està conceptualitzada com una arquitectura de memòria i paisatge. Es basteix amb els tres tipus de roca que expressen la diversitat geològica del massís del Garraf coneguda popularment com a Garraf blanc (calcària), Garraf negre (llicorella) i Garraf vermell (gres). Es va construir amb la tècnica de pedra en sec utilitzada ancestralment a la conca mediterrània. L’ús de materials autòctonsfacilita la integració al paisatge contemporani que conformen les antigues vinyes, avui ocupades per una pineda amb sotabosc.

La denominació Encerclament fa referència a la funcionalitat de tancar i donar recer al bestiar, iniciada fa deu mil anys a la regió de Síria. Al Garraf la ramaderia extensiva és plenament vigent fins als anys seixanta del segle XX.

Víctor Mata Ventura – Jordi Sánchez Esteve