Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter , amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La tercera filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra de l’autor manlleuenc Lluís Soler amb el  títol “Pole Position” i produïda per la companyia Binocle Teatre.

“Pole Position” és una obra de creació pròpia, escrita per Lluís Soler, que planteja les relacions que s’estableixen en una sala d’espera abans i durant el procés de selecció per un lloc de treball. Diversos personatges, una sola plaça. Qui aconseguirà estar a primera fila i aconseguir el lloc de treball?
La companyia Binocle Teatre és un exemple local de companyia de teatre independent, en aquest cas liderada per Lluís Soler i Miquel López. En aquesta i en altres companyies locals, molts dels seus membres van acabar estudiant a l’Institut del Teatre i han esdevingut actors i actrius professionals.

A finals de la dictadura franquista el teatre català es renova. Una de les cares d’aquesta renovació està representada per la creació del Teatre Lliure (1976) que posa sobre la taula una nova manera de fer teatre que contempla el teatre com a art i, per tant, fomenta un teatre en el que el procés de creació escènica sigui total (disseny del cartell, escenografia i posada en escena, distribució del públic, dramatúrgia, etc.). A més, no qüestiona el català com a llengua de cultura i introdueixen temes socials i reivindicatius que permeten fer del teatre una eina de reivindicació social. A l’àmbit local, aquest model de teatre és encarnat per les companyies de teatre independent. Són companyies que funcionen de forma autònoma, que donen molt espai a la improvisació i que plantegen obres també pensades per fer “bolos” (gires) i, per tant, que impliquen una semiprofessionalització del teatre amateur.