Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La cinquena filmació del cicle de teatre “Carles Molist”, que fem conjuntament amb el Teatre Centre Manlleu, correspon a una peça de Gabriel Janer Manila, titulada “Les aventures d’en Pere Pistoles” sota la direcció d’en Carles Molist i produïda l’any 1985 pel Teatre Centre.

El franquisme impacta a l’afició teatral manlleuenca de forma contundent, no perquè es deixi de produir o es perdi qualitat (tenim l’exemple de La Passió), sinó perquè desapareixen els autors catalans tan arrelats al municipi i, sobretot, perquè influeix de forma molt dràstica sobre l’associacionisme obrer.

El teatre manlleuenc arrela a través de l’associacionisme obrer. Abans del franquisme, hi havia múltiples societats que tenien el teatre com una de les seves formes d’oci. Amb la dictadura, només queda Joventud Catòlica (ara dita Acció Catòlica), que sobreviurà al franquisme i als anys 70 tindrà el nom de Centre Parroquial Familiar.

Aquest trencament amb l’associacionisme fa que als anys 60 el teatre entri en “crisi” i el 1968 es deixa de contractar sarsuela i gairebé no hi hagi activitat teatral amateur. Carles Molist serà la figura que “recuperarà” part d’aquesta afició teatral, els primers anys des del teatre del Casal de Gràcia (però sempre vinculat a Teatre Centre), a través del teatre infantil i juvenil. Per Carles Molist, teatre i lleure anaven de la mà i entenia el teatre com un joc. L’obra que presentem és un exemple d’aquest gènere.

A “Les aventures d’en Pere Pistoles” la fantasia, la imaginació i el somni es conjuguen bellament. Es tracta de dues històries d’una gran bellesa poètica a vegades satíriques que tracten de recuperar velles fórmules del teatre popular entès com un joc. Un exercici fascinant, el teatre, que permet la recuperació de la vida, alhora que estimula la imaginació i el joc amb les paraules. Escrits amb agilitat aquests textos contenen, sobretot, una invitació a penetrar en el món poètic i lúdic i humà del seu autor.