Recordem al músic manlleuenc Joan Viladomat, compositor del “Fumando espero”, a la nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_Viladomat_GlaceAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

A la sisena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” podeu veure l’espectacle teatral “Viladomat Glacé” produïda l’any 1992 per l’Ajuntament de Manlleu i l’aleshores Museu de Manlleu en el marc de l’exposició “Manlleu: músics del XX”. L’espectacle, a partir de les composicions musicals de Joan Viladomat, era amb dramatúrgia i direcció de Jaume Collell.

“Viladomat Glacé” és un còctel musical de cuplets, tangos, pasdobles, buleries, fox-trots i xotis de Joan Viladomat (Manlleu 1855 – Barcelona 1940).

L’afició al teatre dels manlleuencs i les manlleuenques remunta almenys al primer terç del segle XIX, quan tenim documentat un teatre al carrer de la Passió que fa obres del drama sacra i també contracta els principals títols de sarsuela que hi havia a Barcelona.

No obstant, el boom arribarà a mitjans del segle XIX quan la industrialització arriba al Ter. Amb la nova classe obrera, sorgeix una nova forma de socialitzar, les anomenades societats, que són associacions formades en la majoria dels casos d’obrers que busquen en aquestes societats una via de “recreo” i “instrucció”. El teatre serà un factor comú en moltes d’aquestes societats. En el tombant del segle XIX, hi ha almenys 10 espais amb un ús teatral freqüent (5 dels quals clarament teatres).

Aquestes primeres societats fan un teatre molt dinàmic, amb moltes produccions anuals. Això implica que majoritàriament són obres breus, que s’assagen poc, amb una escenografia/decorats molt rudimentaris, amb l’apuntador com a figura imprescindible i masculí. Inicialment els homes feien també els papers femenins i, amb els anys, conviu l’afició teatral masculina amb la presència d’actrius professionals per els papers femenins.

Amb els pas dels anys, sobretot a partir de l’arribada de l’Edison el 1919, la producció de teatre per part d’aficionats locals conviurà també amb la contractació de companyies professionals, especialment d’obres de sarsuela. En aquesta època, la societat coral l’Estrella juga un paper protagonista, ja sigui com a responsable de la programació de les sarsueles de l’Edison com per les produccions de la seva d’aficionats coneguts com “Els Torrats”. Una de les figures manlleuenques que trobem durant la dècada sobretot de 1910-1920 és la del compositor Joan Viladomat, vinculat precisament a aquesta societat, i autor de múltiples cuplets, pasdobles, fox-trots etc que desenvoluparà la seva carrera al Paral·lel de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Leave a Reply