Amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La setena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” és l’espectacle “12 sense pietat” produïda l’any 1993 pel Teatre Centre. L’espectacle en el marc del Memorial Francesc Riera de l’any 1993 és una adaptació del guió original de Reginald Rose “12 homes sense pietat” sota la direcció de Josep Colomer. Aquesta filmació dins el cicle ens permet parlar de com les dones han anat guanyant presència dalt dels escenaris del teatre a Manlleu.

Inicialment, a mitjans del segle XIX, els únics que podien fer teatre eren els homes membres de les associacions d’obrers. Per això, o bé els homes interpretaven els personatges femenins, o bé contractaven actrius professionals de Barcelona, que venien com a molt a fer un assaig i la representació.

El 1934, les noies del Cor de Maria que assajaven al teatre de Joventut Catòlica van demanar de poder fer també teatre. Aquesta proposta es va acceptar i es va crear la secció femenina. Evidentment, no podien fer teatre amb homes i, a diferència d’ells que feien peces de Guimerà o Pitarra per exemple, les noies s’havien de resignar a representar obres com “La Blancaneus” o “La Ventafocs” i estaven dirigides per homes.

A finals dels anys 30, però sobretot durant els anys quaranta es normalitza el teatre mixt, a partir sobretot de les representacions de “La Passió”.

Des d’aleshores, la presència de les dones s’ha anat normalitzant, encara que és molt poc comú trobar-les en rols de direcció o tècnics. I recordem que de totes les associacions que s’han dedicat al teatre a Manlleu durant dos segles, només hi ha hagut una dona presidenta: la Dolors Collell.

“12 sense pietat” és la història  de  dotze persones que formen un jurat popular que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. En una sala annexa al jutjat, un sufocant dia d’estiu, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas. Un dels membres intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient com per canviar el veredicte.