El passat dissabte Guadalupe Espinosa i Raquel Pérez, integrants dels Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma, van presentar el projecte Hort Sonor al II Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana dins de l’eix de la Jota com a material creatiu, en el torn de les comunicacions lliures.
El taller es va iniciar el 2011 amb la finalitat de recuperar la tradició de cantar versos improvisats a la Festa de Sant Antoni Abat. Després de nou anys de la mà dels tallers mensuals de jota cantada, impartits pel músic Arturo Gaya, i gràcies als coneixements etnobotànics d’un company del grup: Salvador Cardero, es va engegar un procés cocreatiu en què vint-i-cinc membres del grup vam improvisar mil cobles per ser cantades amb diferents estils. Jotes a l’estil dels antics cantadors, com el del Canalero, lo Teixidor, Carrinya o Boca de Bou, o a l’estil valencià, com la jota de Morella, Xert, les camarades de Vinaròs, o les aubades del Maestrat, o a l’estil aragonès de Maella. També cants d’era, en diversos estils, dècimes o l’aubada de Labordeta dedicades a les plantes i la cistelleria del nostre territori. Amb l’assessorament filològic d ’un altre company: Joan Maria Romaní, el patrimoni immaterial de la jota amb participació horitzontal i autoria col·lectiva, va veure la llum en forma de llibre-CD. Els cants de les plantes.
Aquest llibre ha esdevingut el camí cap a un nou projecte: l’Hort Sonor. El projecte pretén crear un espai interactiu aprofitant el patrimoni immaterial i material al voltant de la tècnica de la pedra seca, l’ etnobotànica, l’ hortofructicultura i la música. Quant a la música i l’etnobotànica, els participants del Taller han escrit i cantat cadascuna de les 21 peces que acompanyen a les plantes que s’han plantat, en una obra que uneix la cançó popular de les Terres de l’Ebre amb les plantes que creixen en aquest territori. Cada espècie té la seua pròpia creació, per escoltar-la, s’ha d’utilitzar el codi QR que apareix als cartells descriptius de cada espècie. Com no podia ser de cap altra manera el margalló té un protagonisme important.