“Tocats pel CEL. Viu-la amb els cinc sentits”

El proper diumenge 12 de desembre, a les 12 del migdia, el Centre d’Estudis Lacetans inaugura una exposició commemorativa del 25è aniversari de la seva fundació. Com indica el seu títol “Tocats pel CEL. Viu-la amb els cinc sentits”, l’exposició invita als visitants a descobrir el ric patrimoni del Solsonès mitjançant els sentits, alhora que es fa un repàs per l’extensa trajectòria de les diferents seccions de l’entitat.

La mostra està pensada perquè el públic de totes les edats pugui gaudir dels diversos espais expositius. Així, tant adults com joves podran recordar o descobrir les activitats del CEL, interactuant entre els seus sentits i el materials exposats. I durant els caps de setmana, els petits de la família podran disposar de jocs relacionats amb cadascuna de les seccions.

L’exposició es completa amb la projecció d’un vídeo que ressegueix la història de l’entitat durant aquests 25 anys.

La mostra està organitzada per la junta i les seccions del CEL, amb projecte i execució de Sàmara Natura SCCL, i la col·laboració del Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Apunts Gràfics.

Es podrà visitar des del dia 12 de desembre fins el 13 de febrer de 2022.

Lloc: Pati gòtic i sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès

Horaris: Dissabtes de 12 h a 13,30 / 18 h a 20 h

                               Diumenges de 12 a 13,30 h

                               Entre setmana de 9 h a 14 h (només visitable el pati gòtic)

                               25 de desembre i 1 de gener tancat

Dues exposicions en una: jocs i joguines de l’antiguitat i del nostre record

El proper diumenge 18 de juliol, a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle, s’inauguraran dues exposicions sobre jocs i joguines al llarg de la història, que es complementen una amb l’altra.

A la primera part s’hi troba una exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, sobre jocs i joguines a l’antiguitat. Aquesta exposició vol mostrar, sobretot per mitjà d’objectes arqueològics conservats als museus de Catalunya, i amb l’ajut de diferent iconografia, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat -incloent-hi l’època medieval-, fins als nostres dies.

Aquesta exposició ha itinerat per diferents localitats catalanes fins a fer l’última parada a la Casa Gran del Miracle.

A la segona part la secció d’etnologia del Centre d’Estudis Lacetans ha portat a terme el muntatge d’una exposició que mostra la continuïtat de molts dels jocs i joguines antics i la seva evolució, des de principis fins a mitjans del segle XX, el que palesa que la necessitat de jugar és intrínseca a l’evolució de l’ésser humà.

La mostra ha estat comissariada per en Màrius Codina, persona molt vinculada al centre d’estudis i posseïdor d’una important col·lecció d’etnografia que abasta diverses tipologies, entre elles les joguines.

El muntatge de les dues exposicions ha comptat amb la col·laboració inestimable de l’Ajuntament de Riner, el MAC i el Museu de Badalona,i el suport del Museu de Solsona i el santuari del Miracle.

Les joguines mostrades han estat cedides pel mateix comissari i per diversos veïns de Solsona, Riner i altres localitats, i en la majoria dels casos són records de la seva infantesa.

Inauguració: 18 de juliol a les 11 h

Lloc: Casa Gran del santuari del Miracle (Riner)

Visites concertades i més informació:

683 659 050 / larutadelbarroc@gmail.com / http://www.riner.ddl.net

XERRADA AMB AMADEU CARBÓ!!! NEMINI PARCO. LA MORT DES DEL PUNT DE VISTA DE LA CULTURA POPULAR

A partir del llibre Fins aquí hem arribat,  Amadeu Carbó, vindrà a parlar dels costums, les creences, els rituals, les llegendes, els oficis,… al voltant de la mort i com aquesta forma part  inexorable de la nostra cultura des de l’inici dels temps. Un tema del què no se’n parla gaire, tot i que hi ha molt a dir.  El llibre és la darrera obra d’Amadeu Carbó i Jordi Cubillos, grans coneixedors de la cultura d’arrel tradicional, i el sisè títol de la Col·lecció l’Ermità.

Una forma original, valenta, curiosa i, i fins i tot, divertida, de parlar sense manies de què fem i com celebrem l’últim adéu. Amadeu Carbó, gran coneixedor de la cultura popular, ens farà veure l’empremta tan profunda que la mort i tot allò que l’envolta ha deixat en la nostra societat en tots els aspectes: costums, expressions populars, patrimoni artístic i cultural,… També ens explicarà  els canvis provocats per la globalització i laïcització de la societat actual, que han fet aparèixer noves pràctiques culturals com el necroturisme o han implantat amb força noves celebracions com Halloween.

Parlarem de rituals i de celebracions, de dites i d’acudits, de danses i de representacions i, és clar, de cementiris, de funerals, d’esqueles i d’epitafis. Però que ningú no s’espanti… ho farem en un to amable i divulgatiu, amb  curiositats i històries singulars i utilitzant una acurada selecció d’imatges i il·lustracions.

Fins aquí hem arribat  forma part de la Col·lecció l’Ermità, impulsada el 2015 per Edicions Morera, amb l’objectiu d’acostar al lector temes relatius a la cultura popular i tradicional, astronòmica o agrària a través de quaderns i petits llibres monogràfics, pràctics i de fàcil lectura. Els títols publicats fins ara són “Cuinar en temps de crisi” (2015, 2 edicions), “Celebrem el Nadal” (2016), “Tornar als remeis de sempre”(2017, 3 edicions) i “Quina morra!” (2018).

Divendres , 25 d’octubre a les 19 h. al Museu de Solsona, us hi esperem!

ARTesania. Tot torna oficis d’ahir i d’avui

Aquesta nova producció del Museu de Solsona, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Lacetans, s’inaugurarà el proper dissabte 4 de maig a les 7 de la tarda. Es tracta d’una exposició que pretén posar en relleu l’evolució dels oficis de baster, espardenyer, cisteller i forja a partir de les eines i alguns objectes manufacturats que es conserven a la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès, i visualitzar la feina dels nous artesans que han modernitzat els productes elaborats i n’han creat de nous amb les mateixes eines i tècniques tradicionals. Tradició i modernitat juntes per aconseguir productes manufacturats totalment vigents.

Una valorització de l’artesania: el treball amb les mans, una forma de vida, la cultura d’un poble, l’etnografia o la tecnologia. Una valorització feta amb una retrospectiva que permet comprovar com el valor dels productes manufacturats és la seva fabricació. El fons de la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès recull gran nombre d’objectes relacionats amb oficis artesans que permeten fer aquesta retrospectiva en el temps. Artesans contemporanis intervenen en l’exposició com a exemples de subsistència a partir del treball amb les mans i en contraposició amb un món de productes fruit de processos industrials.

Aquesta exposició pretén, alhora, donar a conèixer la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès, propietat de l’Ajuntament de Solsona i dipositada al Museu de Solsona. Aquest fons actualment no es troba exposat al públic i és per això que se li dona llum mitjançant muntatges expositius que expliquen la història que se’n desprèn. Els darrers temps s’han anat realitzant accions d’aquest tipus, la més recent fou l’exposició “Vestir la moda” que incorporava una mostra de taller de sastre procedent de la mateixa col·lecció. Des del museu la intenció és que en vinguin moltes d’altres perquè aquesta és la manera de conservar i difondre un patrimoni etnogràfic bàsic per reconstruir la història humana de Solsona i comarca.

cartell Artesania baixa

Documental: dona pagesa. Solsonès, terra de masies

“Dona pagesa. Solsonès, terra de masies” recull les transformacions de la vida a pagès a la comarca del Solsonès, dels anys vint a l’actualitat. La mirada de la dona pagesa, a través de les seves històries de vida, permetrà a l’espectador endinsar-se en aquest món.

8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Solsona

El Centre d’Estudis Lacetans participa un any més en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, conjuntament amb onze entitats d’aquesta xarxa. Enguany la cultura convidada és Occitània.

El divendres 5 d’octubre arriba la Mostra a Solsona, amb la projecció d’una excel·lent pel·lícula de 1922 sobre la història de la bruixeria. Les altres dates de projecció seran els divendres 19 i 26 d’octubre.

Totes les projeccions són gratuïtes i es portaran a terme al Saló d’Homílies d’Organyà (Biblioteca Carles Morató), a les 21,30 h.

Divendres 5 d’octubre. Häxan. La bruixeria a través dels temps (1922), de Benjamin Christensen

El film documental Haxan és una petita joia de principis del segle XX, de l’època del cinema mut. Aquest film danès tracta el tema de la bruixeria i supersticions, barrejant amb total llibertat documental i ficció. El film va escandalitzar a bona part dels espectadors de l’època, essent censurada en diversos països i criticada per l’Església catòlica. La pel·lícula adopta la forma de fals documental o assaig històrico-etnològic per recrear com s’imaginaven a l’Edat Mitjana aquestes creences.

Gostanza da Libbiano (2000) de Paolo Benvenuti
Film italià basat íntegrament en documentació històrica del segle XVI, sobre el judici fet a Gostanza da Libbiano, una curandera local acusada de bruixeria després de la mort d’un noi jove al que havia intentat curar. Va ser empresonada, interrogada i fins i tot torturada, arribant a fer una confessió dels seus “crims”.

Fecas e Godilh (2004) de Pèire Brun
Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, són els més llargs del món. Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única. Els moliners, que obren el carnaval, i tot un seguit de personatges tradicionals, entre els quals hem de destacar les fecas i els godilhs, confereixen caràcter a una festa que troba el seu origen en la trepitjada del raïm, d’on provenen els moviments de peus i de braços. El foc, omnipresent a la festa, tanca el carnaval.

cartell Mostra Cinema

EL Museu de Solsona presenta una nova proposta: El Tresor de l’Andreu de Cal Xic

Una activitat familiar teatralitzada que traslladarà als assistents a una masia del Solsonès d’ara fa cent anys a través dels objectes de la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès. 

Us imagineu viure en una masia del Solsonès ara fa cent anys? A partir del 14 de juliol l’Andreu de Cal Xic farà un salt en el temps i vindrà al museu de Solsona per explicar-nos-ho. La Tània, guia del museu, tot fent una visita rep la visita sorpresa de l’Andreu que ha vingut per cercar un tresor que ha perdut.

La història que explicaran es contextualitzarà amb la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès, propietat de l’Ajuntament de Solsona i dipositada al museu. Aquesta col·lecció recull objectes relacionats amb diversos oficis i amb la vida quotidiana representatius, tots ells, del dia a dia al Solsonès durant els segles XIX i XX.  Aquesta col·lecció actualment no es troba exposada al públic i organitzar activitats al seu entorn és una forma de donar-la a conèixer. A banda, la contemporaneïtat dels objectes en facilita la seva comprensió i ofereix la possibilitat de crear sinèrgies entre generacions actuals.

Llums de carbur, dots, hereus i pubilles, casaments, braserets, mulasses, escopetes, borrombes, esclemalls, esclopets,…  véns a conèixer el secret de l’Andreu de Cal Xic?

Aquesta activitat es realitzarà dos dissabtes de cada mes fins a finals d’any:

14- 28 de juliol /11-25 d’agost / 8- 22 de setembre / 6 – 20 d’octubre / 3 – 17 de novembre / 1 -15 de desembre.

Hora: 11 hora

Preu: 5 € a partir de 5 anys / menors de 5 anys gratuït

Reserva prèvia: museu@museusolsona.cat / 973 48 21 01

IMG-20180706-WA0023

“La cacera de bruixes a Catalunya”, conferència al Museu de Solsona a càrrec de Pau Castell

Dissabte 9 de juny a les 7 de la tarda al Museu de Solsona: “La Cacera de bruixes a Catalunya”, una conferència a càrrec de Pau Castell, historiador i comissari de l’exposició Se’n parlave i n’hi havie.

Pau Castell ens explicarà la persecució del crim de bruixeria al nostre país: la creença de l’existència d’homes i dones que es creien capaços de donar mal provocant malalties, amb la mort de persones i animals o bé malmetent collites amb l’ús de mitjans malèfics. Un crim que es formula a partir del segle XV i que a Catalunya en tenim els primers exemples de persecució amb una llei del 1424 dictada a la Vall d’Àneu pel comte de Pallars i alguns prohoms. Una persecució que començava per la denuncia de veïns i veïnes i que es traslladava a l’autoritat local cosa que desmitifica la persecució eclesiàstica.

Pau Castell és autor de l’única tesi doctoral sobre la cacera de bruixes a Catalunya feta fins a dia d’avui. Gran especialista en el tema, ha comissariat l’exposició de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i ha coordinat la recerca prèvia a la mostra.

Dissabte vine al museu a conèixer i desmitificar històries de bruixes.

Exposició “Se’n parlave i n’hi havie”

Després de la seva estada a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie”, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

Inauguració: Divendres, 11 de maig de 2018, a les 19:00h, al Museu D. i C. de Solsona. L’exposició es podrà visitar fins al 24 de juny de 2018.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017. La iniciativa té una pretensió científica i presenta la bruixeria com a fenomen social i científic a Ponent i al Pirineu. L’estudi ha estat coordinat per l’historiador Pau Castell, i ha comptat amb un equip format per antropòlogues i investigadors dels diferents territoris. La recerca de la comarca del Solsonès l’ha portat a terme Marcel·lí Corominas, del Centre d’Estudis Lacetans de Solsona.

D’entre les principals conclusions de la investigació i, que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara.Llegeix més »