Taller de cançons tradicionals al Museu de l’Anxova i de la Sal

Coincidint amb les noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció de la pandèmia de la COVID-19 que permeten reprendre les activitats extraordinàries, més enllà de la programació ordinària, des del Museu de l’Anxova i de la Sal es reprèn el taller de Cançons Tradicionals de l’Escala.

Aquest és un taller que es va iniciar el 2020 coincint amb l’Any Jaquetti i que després de dues sessions es va haver de suspendre per la COVID-19. Ara es reinicia, a partir de dimarts 23 de març, i s’allargarà 8 setmanes. El Taller de Cançons Tradicionals està dirigit per Ramon Manent i té com a objectiu fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès” que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment del taller és directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interés, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup. Als participants se’ls proposarà un repertori concret d’unes 15 cançons de les quals es seleccionaran les que més interessin als alumnes. Per facilitar l’aprenentatge Ramon Manent se servirà de la guitarra o el guitarró segons els casos.

L’objectiu final, sempre que les condicions i normes sanitàries ho permetin, és de presentar les cançons apreses en una petita audició en públic amb el repertori treballat. Les cançons tradicionals del repertori són variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor, El dia de Carnestoltes i d’altres.

Aquesta activitat, que es farà al Museu de l’Anxova i de la Sal, és gratuïta i amb inscripción previa, ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que cal portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat. Més informació a museu@lescala.cat

“Calidoscopi” Alteració i (r)Responsabilitat

El Museu de la Mediterrània ha inaugurat l’exposició audiovisual «Calidoscopi», dels realitzadors Antoni Martí i Gich i Quim Paredes i Baulida, dos dels més prestigiosos documentalistes del nostre país. Martí i Paredes han centrat una bona part de la seva obra en la relació existent entre l’home i el paisatge, i les transformacions que d’aquesta interacció se n’han derivat. Ho han fet amb ànim documentalista i memorialístic, però també crític i compromès.

En aquest sentit, l’exposició és una invitació a aturar-nos en el moment actual i projectar una mirada serena i reflexiva al passat recent, per reflexionar sobre com s’han transformat el nostre territori, les nostres actituds i els nostres hàbits. La mostra s’ha construït a partir d’imatges de la seva dilatada filmografia i interpel·la directament el públic, amb el propòsit de qüestionar les nostres responsabilitats col·lectives i individuals en aquesta evolució no sempre positiva per al nostre entorn.

«Calidoscopi» ressegueix l’activitat humana des de diversos punts de vista i recull el testimoni dels que van viure un passat recent més sensible amb l’entorn. Un mirada al passat que es fa gràcies a la memòria oral dels nostres avis i besavis. A partir de les seves imatges d’arxiu se’ns oferreix la testimoni de molta gent que ha treballat, ha viscut i ha cuidat el territori.

L’exposició que es podrà visitar de manera gratuïta fins al 5 de juliol de 2021 i té una versió digital que es pot visitar a www.calidoscopi.cat

Presentació “Fer de Músic 2020”

El Museu de la Mediterrània fa més d’una dècada que porta a terme el projecte Fer de Músic de recuperació de la memòria oral vinculada a la música de les cobles orquestres. El 2020, tot i les circumstàncies viscudes, no va faltar a la seva cita i va realitzar quatre entrevistes de vida a persones amb una relació molt estreta i especial amb les cobles orquestres.

El divendres 19 de febrer, a les 19h, es presentaran els documentals fruit d’aquestes gravacions. Una presentació que es realitzarà de forma telemàtica, a través del canal de YouTube del Museu de la Mediterrània, i a partir d’una tertúlia entre dos grans músics vinculats a la música de cobla, l’Arnau Tordera i en Jordi Molina.

Amb el projecte Fer de Músic, que el Museu de la Mediterrània porta a terme com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles orquestres (les formacions musicals més antigues del país) que han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en els costums de la societat…

El 2020 es varen realitzar enregistraments als següents personatges: Avel·lí Campsolinas Juanola (Tortellà, 1927), instrumentista de tible, saxo i flauta, Roc Marco Blanch (Tortellà, 1945), instrumentista de tible, saxo i flauta, Joan Farreny Calafell (Tàrrega, 1959). Instrumentista de tenora i docent, i a Concepció Ramió Diumenge (Girona, 1961). Compositora, docent i directora.

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició de l’Any Palmira Jaquetti

El Museu de la Mediterrània, des del dissabte 28 de novembre, acull l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895 – 1963, un de les principals accions que es porten a terme dins la celebració de l’any Palmira Jaquetti impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.

Parcs Naturals i museus, o com gestionar el patrimoni cultural dels espais naturals protegits

El Museu de la Mediterrània, com a membre del la Xarxa de Museus d’Etnologia, i amb el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, organitza la Jornada “Parcs Naturals i Museus. Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”.

Des de fa anys, alguns Parcs Naturals treballen el patrimoni cultural dels seus espais protegits. En alguns casos aquest treball es realitza conjuntament amb els seus museus de referència. Són projectes per la protecció, la salvaguarda, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural. La Generalitat de Catalunya impulsa aquestes sinergies entre parcs naturals i museus, i en el seu Pla de Govern 2018 – 2021 aposta per treballar per a la protecció i el foment de l’ús sostenible del patrimoni cultural que es troba als espais naturals protegits. Per això, el desembre de 2018 aprova un Acord del Govern per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya.

Ara, i després de la realització de diferents workshops entre directors de Parcs Naturals i Museus s’ha volgut impulsar una jornada per presentar “Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”. Aquesta jornada, que es portarà a terme el dimecres 25 de novembre a partir de les 10 h, en format telemàtic i que es podrà seguir a través del canal de YouTube del Museu de la Mediterrània, servirà per presentar una dotzena de bones pràctiques sobre el patrimoni cultural dels Parcs Naturals de Catalunya.

La jornada comptarà amb un bloc específic de presentacions sobre treballs realitzats en el patrimoni etnològic dels parcs naturals:

  • Projecte de Recuperació i difusió de l’Artesania local de l’Alt Pirineu a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  • La Recerca “Cel, meteorologia i estels en la memòria oral dins l’àmbit del Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Podeu consultar el programa complet i us podeu inscriure a la jornada al formulari que trobareu a la pàgina web del Museu de la Mediterrània.

El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala acull una taula rodona amb especialistes en pedra seca

En el marc de la XI Jornada del Centre d’Estudis Escalencs el proper divendres 23 d’octubre, a les 19 h, es durà a terme, al Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) la taula rodona “La pedra seca, un patrimoni humil”. Hi participaran Maite Oliva i Càndid Miró, de l’Associació ADRINOC, l’arqueòleg Ferran Codina i l’especialista en patrimoni escalenc Jaume Salvat.

Aquesta taula rodona serveix de preàmbul al taller de pedra seca que es farà al paratge de Vilanera, a l’Escala, durant els dissabtes 24 i 31 d’octubre. Aquest taller es farà en l’antic camí de Vilanera als Recs en un tram que fa uns mesos va patir espoli de pedra i que ha quedat sensiblement malmès.

A més aquesta activitat se suma al seguit d’accions fetes des de l’Escala de cara al coneixement i difusió de la pedra seca, técnica i coneixements recentment reconeguts com a patrimoni immaterial per l’UNESCO. A més de la taula rodona i el taller, el Museu de l’Anxova i de la Sal acull des del passat mes de juliol l’exposició “Tot un món de pedra seca”. Aquesta exposició esdevé pel visitant una aproximació al que ha esdevingut i representa al nostre país, i concretament a l’Alt Empordà, la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que mitjançant diferents panells s’expliquen  les seves principals tipologies constructives, les principals tècniques, materials i eines de treball així com altres elements essencials per comprendre aquest patrimoni i la seva importància en el territori.

Una altra acció destinada a la descoberta i el coneixement de la pedra seca ha estat la nova ruta engengada aquest estiu des del MASLE anomenada la Ruta Camí del Palau. Aquesta ruta guiada parteix del camí dels Termes de l’Escala, que és la línia divisòria entre els actuals termes de l’Escala i Torroella de Montgrí. A partir d’aquest punt, s’enfila cap a l’ermita medieval de Sant Maria del Palau, documentada des del segle XIII i que ha estat recentment excavada i consolidada, deixant al descobert el basament de l’antic absis del segle XI. Aquesta ruta  nodreix de coneixements ja que durant el recorregut els visitants poden observar les construccions de paret de pedra seca, que tancaven les finques que ara són de pinedes i olivars i antigament de vinya.

La taula rodona és gratuïta i és necessària fer l’inscripció a museu@lescala.cat o al 972 77 68 17 ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que cal portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat.

Es restauren els gegants de Torroella de Montgrí del segle XVIII

Torroella de Montgrí ha tirat endavant la restauració de les figures velles dels gegants de la vila, que es troben custodiades i són visitables al Museu de la Mediterrània. Els emblemàtics gegants, que varen tenir un ús continuat entre els anys 1758 i 1950, no havien estat mai sotmesos a un estudi i restauració professional, i en alguns punts necessitaven d’una intervenció de conservació que en frenés la seva possible degradació.

Els treballs, que els realitza l’equip de restauradores format per Laia Roca i Idoia Tantull, es realitzaran en dues parts ben diferenciades. Per una part als bustos, els braços i les mans originals del 1758. Aquí es realitzarà un tractament a la policromia: es netejaran i es fixaran els aixecaments de policromia. I per altra part al cos i els cavallets de fusta del 1930-32. Aquí es realitzarà un treball de neteja química, desinsectació, tapat d’orificis de xilòfags i consolidació i estabilització estructural.

Els treballs de conservació i restauració seran basats en la mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat i la història de l’obra, amb la voluntat d’aconseguir la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura. S’aplicaran les tècniques actuals de conservació i restauració amb materials estables i compatibles amb l’obra i entre ells, per garantir al màxim la seva durabilitat i la reversibilitat de les intervencions.

La intervenció estarà acompanyada d’uns estudis per tal de d’avaluar les diferents capes de repolicromats i reparacions que havien tingut els gegants. S’analitzaran les estratigrafies del casc, dels bustos, dels braços i les mans. I es faran anàlisis físico-químics dels materials per determinar-ne la seva composició i saber com s’havien reparat antigament.

Els treballs s’estan realitzant a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Mediterrània i s’estan fent de cares al públic. En aquests moments es poden observar des del carrer i a partir d’aquesta setmana, tothom que vulgui podrà entrar a la sala els dimecres i divendres, de 10 a 12 h, amb les mesures de preventives i de seguretat sanitàries corresponents, i veure de ben a prop com treballa l’equip de restauració.

A més a més, per tots aquells que vulguin conèixer tots els detalls a fons, el divendres 11 de desembre, a les 19 h, es realitzarà una conferència al mateix museu per exposar públicament tots els treballs realitzats.

Taller de cançons tradicionals a l’Escala

Museu de l’Anxova i de la Sal
13, 20 i 27 d’octubre, i 3, 11, 18 i 25 de novembre de 2020

El dimarts 13 d’octubre es va fer a l’Escala la primera sessió dels “Taller de Cançons Tradicionals, de Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcelo Pagès”, dirigit per Ramon Manent. L’objectiu és fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès”, que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment serà directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interès, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup. Es proposarà un repertori concret d’unes quinze cançons de les quals es seleccionaran les que més interessin als alumnes. Per facilitar l’aprenentatge Ramon Manent se servirà de la guitarra o el guitarró segons els casos.

L’objectiu final del taller serà presentar una petita audició en públic amb el repertori treballat. Les cançons tradicionals del repertori són variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor, El dia de Carnestoltes i d’altres.

Aquesta activitat és gratuïta i és necessària fer la inscripció a infomuseu@lescala.cat  ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que s’ha de portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat.

Palmira Jaquetti va sojornar a l’Escala en dues ocasions l’any 1929 entrevistant un total de tretze dones, dos homes, i va transcriure cinquanta-dues cançons. En aquest vídeo es pot escoltar Maria Teresa Pellicer, de 92 anys, cantant les cançons apreses de la seva àvia, Maria Artiguas “la Gallinaire”, una de les dones que més cançons va cantar a Palmira Jaquetti.

Presentació del Full d’Història Local de l’Escala dedicat a Palmira Jaquetti

El proper divendres 9 d’octubre, en el marc de les XI Jornades del Centre d’Estudis Escalencs, es farà la presentació del núm. 104 de la col·lecció Fulls d’Història Local que porta per títol “Cançons tradicionals de l’Escala, recollides per Palmira Jaquetti, 1929”.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Berrio i de Lurdes Boix, autors de la publicació, i tot seguit es podrà visualitzar el vídeo dedicat a les cançons recollides a l’Escala on hi surt la Maria Teresa Pellicer, néta de Maria Artigas la Gallinaire, entrevistada per Jaquetti. L’acte es cloure amb una cantada de cançons tradicionals a càrrec de Ramon Manent, músic i director musical de la Festa de la Sal de l’Escala.

Aquesta publicació coincideix amb els 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti i per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.

Palmira Jaquetti va fer dues estades a l’Escala, la primera els dies 1 i 2 de gener de 1929 i la segona, del 24 al 30 de desembre del mateix any.

Palmira al Baix Ter

Entre el desembre de 1927 i el setembre de 1930 l’escriptora i folklorista Palmira Jaquetti va visitar les poblacions de Torroella, l’Estartit, Verges, Pals, La Tallada, Jafre, Tor i Canet. Hi va entrevistar desenes d’àvies i avis que li van cantar més d’un centenar cançons tradicionals d’aquests indrets, i ho va consignar tot en uns dietaris -Memòries de recerca- per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Aquesta 2020 en commemorem el 125è aniversari del seu naixement i des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha promogut l’Any Palmira Jaquetti per reivindicar la tasca d’aquesta escriptora excepcional. El Museu de la Mediterrània, com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial en matèria de música popular, i com a museu de territori enclavat al Baix Ter, ens hem adherit a aquesta celebració i hem promogut l’espectacle “Palmira al Baix Ter”.

“Palmira al Baix Ter”, produït per Bubulina Teatre, fa un recorregut pel territori i les cançons del Baix Ter de la dècada de 1920. Escrit i dirigit per Jordi Lara, interpretat per la cantatriu Elisenda Rué i amb guitarra clàssica i arranjaments d’Izan Rubio. L’espectacle inclou 10 cançons cantades pels avis del Baix Ter, que tornaran a sonar gairebé un segle després.

L’escriptor Jordi Lara ha realitzat la dramatúrgia en versió teatral d’alguns dels dietaris que Palmira Jaquetti va escriure en els seus viatges. En aquests dietaris, Jaquetti explica amb una prosa meravellosa el poble que es troba, el seu aspecte i arquitectura, el caràcter de les persones a qui entrevista a cada poble, i recull la partitura i la lletra de les cançons populars i tradicionals.

L’espectacle es va estrenar el divendres 21 d’agost de 2020 al Museu de la Mediterrània amb totes les entrades exhaurides setmanes abans, però amb la voluntat de que l’espectacle es pugui gaudir en diferents pobles del Baix Ter on Palmira Jaquetti hi feu estada.