Autor: Museu de les Terres l'Ebre

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Les bruixes: entre la història i la tradició

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

Els comerços centenaris d’Amposta

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Taula rodona sobre la història i el paper actual dels quatre comerços centenaris existents avui en dia a Amposta; i també sobre el patrimoni popular, tant material com immaterial, que custodien els seus propietaris i establiments.

Hi intervindran: Pepita Allepuz i M. José Serret, de Joieria Salvadó, casa fundada com a rellotgeria joieria el 1902; Pere Lafont, de Carns Lafont, carnisseria oberta el 1912; i Jon Iñurrategi i Ivan Prats de Dolços Alemany 1912, pastisseria fundada per la família Alemany, amb el nom de La Estrella, el 1912.

Seran moderats per M. Carme Queralt, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre.

Es tracta de la segona de les activitats del Museu incloses dins del programa Cultura Viva Etnologia 2022, i és també la segona activitat del Cicle de conferències de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al món del comerç.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: dimecres 18 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 20 h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

El comerç al detall a Amposta, al tombant dels segles XIX i XX.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

L’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels segles XIX i XX” permet copsar la transformació soferta per aquella societat ampostina, a través de l’evolució d’una de les seves activitats socioeconòmiques: el comerç al detall. La i venda de productes naturals i industrials o de serveis va implicar llavors directament botiguers, negociants i representants, però també una bona quantitat d’artesans, pagesos i pastors.
En aquell període històric, tot i els canvis polítics i institucionals, els conflictes bèl•lics, les lluites socials, la transformació agrícola, l’augment demogràfic… Amposta va assolir una creixent modernització i millora de les condicions de vida dels seus habitants i visitants, amb les noves infraestructures i comunicacions, l’eixample de la ciutat, l’accés a la sanitat i l’educació, els canvis tecnològics… i també l’arribada de nous productes i serveis.
L’exposició aplega gairebé dos centenars de peces, acompanyades de textos explicatius i fotografies que mostren tendes, botigues i serveis ampostins de l’època. Estan organitzades en catorze àmbits comercials diferents, i les estructures que les contenen estan disposades de manera que simulen carrers, pels que els visitants poden circular lliurement, sense seguir un itinerari prèviament establert, per tal per tal de llegir, observar i valorar tots els elements exposats, com ho farien si passegessin per Amposta.
Els àmbits temàtics de l’exposició estan retolats amb diferents tipografies i acompanyats de fotografies dels inicis del segle XX, i inclouen un primer àmbit introductori, amb la imatge de l’exposició i els textos titulats: “L’època dels grans canvis” i “Un comerç entre el passat i el futur (1860-1928)”; i la resta dels àmbits, concrets, que són per ordre alfabètic: “Banca”, “Barberia”, “Botigues”, “Bugaderia”, “Carnisseria”, “Farmàcia”, “Ferreteria”, “Fotografia”, “Hoteleria” (tavernes, cafès, fondes i hostals), “Queviures”, “Rellotgeria”, “Venda al carrer” i “Veterinària”.
Tots els objectes exposats eren antigament d’ús quotidià, i són avui béns patrimonials de caràcter etnològic. La major part procedeixen del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, però també se n’exposen d’altres, fruit de diferents préstecs realitzats, amb motiu de l’exposició, per alguns dels comerços més antics d’Amposta: Farmàcia Ferré (iniciada el 1874), Joieria Salvadó (fundada el 1902), Carns Lafont (carnisseria creada el 1912) i Dolços Alemany 1912 (pastisseria inaugurada el 1912); i també per altres comerços avui desapareguts: la barberia Perruqueria Garriga, les fàbriques de sifons i gasoses La Higiènica i Fatsini, propietat de les famílies Garriga, Vidal i Fatsini (totes ja en funcionament durant els anys 1920).
Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura
Dates: del 19/5/2022 al 3/7/2022.
Inaugguració: dijous 19 de maig, a les 19h.

Horari: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20.00 h Diumenges i festius: d’11.30 a 14 h
Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre.
Població: Amposta.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Els llaguts i els llaguters tradicionals de la Ribera d’Ebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Acte de presentació de la monografia, recentment editada per l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) titulada “Llaguts de la Ribera d’Ebre. Segles XIX i XX”, de l’estudiós de la navegació fluvial per l’Ebre Joan Pujol Pedret, veí de Móra d’Ebre i navegant fluvial. La presentació de l’obra anirà a càrrec d’un altre especialista en aquesta temàtica: Vicente García-Delgado Sancho. El llibre és el resultat de diversos anys de treball de camp amb entrevistes als darrers representants d’alguns dels oficis (patrons de llagut, llaguters, peons, sirgadors) que van protagonitzar fins a les dècades centrals del segle XX el nombrosíssim tràfic fluvial de mercaderies per l’Ebre, riu amunt i riu avall, principalment des de Móra d’Ebre; uns oficis ja desapareguts, però que es mantenen en la memòria i la identitat de la població propera a les riberes de l’Ebre. Té 154 pàgines i l’ISBN: 978-84-09-38293-4

Organitzen: Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i Ajuntament de Móra d’Ebre.

Data: 1 d’abril de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Móra d’Ebre. La Llanterna teatre Municipal.

Novetat editorial sobre els usos tradicionals de l’aigua a pagès  

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

 Es tracta del llibre titulat L’aigua a pagès, que ha estat editat per Brau edicions, com l’onzè volum de la col·lecció “Eines i feines”, una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i difusió del coneixement que es té actualment sobre les antigues tècniques dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu. Una col·lecció a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

És una monografia escrita per Llorenç Ferrer Alòs, fruit del seu estudi, que repassa les diferents tècniques, infraestructures, usos i estris que, tradicionalment, s’han utilitzat per aprofitar l’aigua (superficial, de puja i subterrània) en l’àmbit rural, arreu de Catalunya. Conté 171 pàgines, amb textos explicatius, profusament il·lustrats amb dibuixos i una gran quantitat de fotografies històriques i també algunes d’actuals, acompanyats també d’una extensa bibliografia sobre la temàtica tractada.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-28-0. Més informació:https://www.brauedicions.com/fonseditorial.php?search=L%27aigua%20a%20pag%C3%A8s

El duríssim món de les dones a les presons franquistes.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Dins el cicle de conferències “Biografies Ampostines”, la jove Ariadna Tomàs farà la conferència “Teresa Caballé Verge. Repressió, oblit i silenci a les presons franquistes”, que farà difusió d’una part del seu Treball de Recerca de Batxillerat titulat “La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes”, que va obtenir el XIII Premi de Recerca de Batxillerat “Ciutat d’Amposta”.

La investigació històrica d’arxiu de l’autora i la memòria oral dels familiars de Teresa Caballé han permès reconstruir, a tall d’exemple de molts altres casos,  allò que va suposar-li passar per la presó. La conferèncioa farà un repàs de la seva detenció el 5 de setembre de 1938, als 23 anys, per formar part de l’agrupació Juventudes Libertarias, el consell de guerra que se li va realitzar a Benicarló, la pena que el franquisme li va imposar, el procés penitenciari que va patir a la presó de les Oblates de la ciutat de Tarragona amb les duríssimes condicions de treball de les presons franquistes femenines, i la seva final lliberació el 12 de setembre de 1950.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat a 50 persones, per ordre d’arribada.

Organitza: Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona

Data: 24 de febrer de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat www.urv/antenes_coneixement/

El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat