Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs, es presenta a Torà

Cartell-Raco-Viu-Tora (Copiar)La periodista i dinamitzadora cultural penedesenca, Rosa Vendrell, presenta a Torà el dissabte 15 de desembre, la xerrada audiovisual Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs. La proposta és un homenatge i un record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats, quan no hi havia aigua a les cases. En una anterior presentació, Canal Terrassa va fer un reportatge que resumeix molt bé la filosofia de la proposta. La periodista reivindica els safareigs com un espai de memòria històrica relacionada amb la vida quotidiana. Organitza aquest acte l’entitat Territori de Masies. Patrimoni i Cultura al Baix Solsonès.

Aquesta activitat inclou:

– Testimonis de dones que han rentat la roba fora als safareigs

– Exposició d’objectes: coves, sabons, picadors, roba, etc.

– Lectures en Veu Alta, inspirades en aquestes feines

– Fotografies i videos de recreacions de les feines de rentar.

– Un viatge a través dels safareigs de diferents indrets

POSTER MEMORIES

Els safareigs vistos com un espai de treball i socialització, i també un espai de llibertat: rutines de la feina, productes, cançons, tabús sobre el cos femení, recuperació patrimonial, usos actuals, anècdotes i sorpreses. La xerrada s’enriqueix amb les aportacions de les dones del municipi assistents a l’acte, testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení d’arreu.

L’activitat comença amb una dinamització al safareig de Torà i després tot el públic es traslladarà a l’ajuntament per visitar la mostra d’objectes i veure l’audiovisual comentat per la Rosa Vendrell Miret. És un acte apte per a tota la familia. El 29 de gener es presentarà a la biblioteca de Piera.

L’art de la pedra seca ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

L’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del  Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. La candidatura va ser presentada l’any 2017 i el seu nom oficial és, en anglès: “Art of dry stone: knowledge and techniques” (“L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”).
20150503_122555
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
D’altra banda, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca. Cliqueu a l’enllaç:
Els mapes d’aquestes construccions són accessibles en l’enllaç :
El Departament de Cultura ha declarat diverses construccions Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. D’aquestes zones, dues ho són exclusivament per construccions de pedra seca: 5 barraques de Mont-roig del Camp (Baix Camp), i 13 conjunts de tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau (Bages). La zona d’interès etnològic de les Gavarres també conté construccions de pedra seca, principalment dos pous de glaç i un forn de calç.
Les entitats que es dediquen a la pedra seca a Catalunya, la majoria de caràcter local o comarcal, estan agrupades sota l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), hereva de l’antiga Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca. L’APSAT forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que coordina el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Jornada de formació: Barraques de pedra seca, a Llers (Alt Empordà)

Foto-web-programa-pedra-seca-830x202

El dissabte 1 de desembre tindrà lloc a Llers (Alt Empordà), la jornada de formació “Barraques de pedra seca. Principis de restauració”. Aquesta jornada forma part del projecte de cooperació “COL·LABORAx PAISATGE” que coordina ADRINOC, un projecte que pretén afavorir el coneixement del patrimoni de la pedra seca i els mecanismes i mètodes de gestió i protecció que es poden aplicar així com donar a conèixer experiències de valorització d’aquest patrimoni a través de propostes d’ús lúdic, turístic i educatiu.

Les construccions de pedra seca són l’element vertebrador del paisatge de La Garriga d’Empordà. Un paisatge excepcional, amb característiques úniques i un alt valor etnològic i constructiu. Les barraques de pedra seca es basen en uns principis constructius i unes tècniques senzilles, però que cal seguir al peu de la lletra.

En aquesta jornada, organitzada en una primera part teòrica i una segona pràctica, coneixerem i treballarem les tècniques de reparació de barraques pedra seca, un patrimoni tristament degradat i amenaçat a causa de l’abandó del seu ús. Es centrarà en la detecció d’àrees amenaçades i reconstrucció de murs de càrrega i muntants.

La jornada és de franc. Només cal inscriure’s a través d’ADRINOC

Tel.: 605 931 056 – A/e: paisatge@adrinoc.cat 

Curs de pedra seca a Les Planes d’Hostoles (Girona) 10-11 novembre 2018

L’Escola Taller de Bioconstrucció, Orígens, organitza el taller “La tècnica constructiva de la Pedra Seca” per posar en pràctica alguna de les tècniques més habituals en la construcció amb pedra seca amb la construcció o reconstrucció d’una petita obra. També analitzarem sobre el terreny diverses construccions existents al nostre entorn (murs, cabanes, forns de calç), tant des de la seva vessant constructiva com cultural i de relació amb l’entorn. També explicarem les iniciatives que s’estan portant a terme en la recuperació i difusió del coneixement per part d’entitats del nostre territori.

Objectius Generals del Curs

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la construcció en pedra seca.
Utilitzar les construccions de pedra seca com a element estructural i funcional.
Entendre la morfologia i la composició de les pedres per seleccionar i utilitzar-les de la forma més favorable en la construcció.
Analitzar els elements constructius amb pedra seca del nostre entorn.
Conèixer les diverses activitats que es promouen en el nostre territori, a través de les diverses entitats relacionades amb la pedra seca.

Formadors

Roger Solé, marger i membre fundador de La Feixa Pedra Seca.
Jordi Ferrer, geòleg i membre fundador de Lithos Geotècnia.
Jordi Grau, ambientòleg i tècnic de l’Observatori del paisatge de Catalunya.
Equip de talleristes i formadors de l’Escola Orígens

Dates i horari

10 i 11 de novembre de 2018
2 jornades de cap de setmana. Dissabte de 9:30 h. a 14:00 h. i de 15:30 h. a 20:00 h. Diumenge de 9:30 h. a 14:00 h. i de 15:30 h. a 17:00 h. (15 hores).

Pedra Seca 2018-19

 

Jornades transfrontereres de pedra seca a Figueres

FIGUERES

De la recuperació de l’ofici de marger a la seva aplicació en noves construccions.
De la viticultura a nous models de comercialització turística.
De la creació d’itineraris a la gestió de grans espais naturals.

Els dies 28 i 29 de setembre, Jornades transfrontereres de pedra seca a Figueres. Consulta’n el programa complet aquí.

Dos dies de ponències, taules rodones i activitats relacionades amb el món de la pedra seca, tant de les nostres contrades com de més enllà, que serviran per construir un retrat de la situació de la pedra seca al nostre país i de les seves potencialitats com a element motor de les economies rurals i socials.

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA mitjançant el següent formulari.

L’ús de la canya a l’arquitectura tradicional

La Cooperativa d’Arquitectura VOLTA ha publicat L’ús de la canya a l’arquitectura tradicional, on comparteix part dels aprenentatges adquirits treballant al voltant de la canya Arundo Donax mitjançant el projecte Investigació Canyera amb l’objectiu de recuperar i divulgar la cultura popular d’aquesta gramínia a la península ibèrica.  Aquest treball s’ha desenvolupat compartint amb artesans de les fibres tant a través d’entrevistes com de treballs conjunts en diversos àmbits. El llibre exposa com aquest ofici ha estat vinculat a la societat i a la gestió de territori convertint la canya en part de la realitat quotidiana. A través de fitxes s’expliquen les diferents tècniques constructives i les eines tradicionals necessàries per a dur-les a terme.

CANYA

Investigació Canyera són un grup d’arquitectes que treballen al voltant de les fibres vegetals, especialment amb la Canya comú (Arundo Donax). Treballant els materials tant des del punt de vista de l’arquitectura tradicional i vernàcula com des de l’experimentació. Aquest projecte està impulsat pel col·lectiu d’arquitectes VOLTA, especialitzats en bioconstrucció, rehabilitació, urbanisme inclusiu, sostenibilitat, participació ciutadana.

Trobareu aquest llibre accessible en línia i de franc en aquest enllaç.

https://issuu.com/voltaarquitectes/docs/publicacio_total_2018

 

Curs de Conservació de construccions de pedra en sec a La Fatarella

Els dies 20 i 21 d’abril es durà a terme el curs “Conservació de construccions de pedra en sec. Aixoplucs amb fusta I” a la zona de Pontils d’Anreba, de la Fatarella. És el segon curs organitzat entre la Fundació el Solà i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, en el període 2017-2018. Aquest curs continua amb el projecte iniciat al novembre del 2017 i , a més de la restauració d’estructures de pedra en sec, aporta coneixements sobre el cobriment amb fusta d’aquests elements.

imatge-nota-de-premsa-768x540

El curs serà de caràcter pràctic, treballant de forma directa en diferents elements, amb la previsió de continuar treballant-hi en edicions posteriors.

La inscripció es pot realitzar fins el 13 d’abril enviant un correu a elsola@fundacioelsola.org.

Per a més informació es pot trucar als telèfons: 977413902 – 679786990.

El preu de la inscripció són 20 euros, i es disposa d’un material docent complementari amb un preu de 16 euros. En finalitzar el curs, es lliurarà un certificat d’aprofitament, emès per la Fundació URV i la Fundació el Solà.

XI Congrés de Molinologia a Mallorca Octubre 2018

El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l’Associació per a la Conservació i Estudi dels Molins (ACEM), organitza el XI CONGRÉS INTERNACIONAL DE MOLINOLOGIA, amb el lema «Memòria, arquitectura, enginyeria i futur». L’objectiu de la trobada és promoure l’estudi, la conservació, la restauració i la posada en valor dels molins i l’enginyeria tradicional a nivell internacional.

Molí d'en Sopa (Copiar)

El congrés se celebrarà a Mallorca del 18 al 20 d’octubre d’enguany i està dirigit a professionals i a investigadores i investigadors de l’arquitectura, l’enginyeria, la història i la història de l’art, l’arqueologia, la restauració, l’etnografia, l’antropologia, la geografia i el turisme. També és obert a totes les persones i les entitats lligades al patrimoni molinològic i a l’enginyeria tradicional.

S’estructurarà en tres blocs temàtics:

  1. Patrimoni immaterial, història, catalogació i protecció
  2. Arquitectura, enginyeria, paisatge, intervencions i usos nous
  3. Xarxes i museus virtuals, noves tecnologies, turisme, interpretació i divulgació

Més informació:  www.conselldemallorca.net/molinologia2018 

 

Congrés de Pedra Seca Terres de LLeida 23-24 març 2018

LOGO LLEIDAEl Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018 es durà a terme a Lleida i a Torrebesses els dies 23 i 24 de març de 2018.

S’ha organitzat conjuntament entre centres d’estudis i entitats de les Terres de Lleida:

Centre d’Estudis Comarcals del Segrià

Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses

Amics de l’Arquitectura Popular

 Associació Cultural La Femosa

Centre d’Estudis de les Garrigues

Centre d’Estudis Lliterans

Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Centre d’Estudis Segarrencs

L’objectiu d’aquest congrés és generar sinèrgies entre tots els agents implicats en el reconeixement i la valoració d’aquests elements patrimonials per poder disposar de més eines que ens permetin millorar la seva protecció i preservació, establint-ne un veritable estat de la qüestió, elaborant propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, reivindicant les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

El Congrés s’estructurarà al voltant de tres eixos temàtics: el patrimoni arquitectònic que representen les construccions de pedra seca; les funcions socials, econòmiques i mediambientals de les construccions de pedra seca i el futur de les construccions de pedra seca: usos complementaris, procés de patrimonialització i eines legals per la protecció del patrimoni.

8- joan florensa 2-126 (2) (Copiar)

La candidatura d’aquesta tècnica constructiva a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament,  ha fet veure la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge d’aquestes contrades i la manca d’elements i eines de coneixement que ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.

17 503-93 (9) (Copiar)
Totes les persones coneixedores del tema, interessades a participar en el Congrés amb una comunicació emmarcada en un d’aquests eixos temàtics, tenen temps fins al 18 de febrer per enviar-ne un resum de 1.500 caràcters a  comunicacions@pedrasecalleida.cat