Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrésRead More »

Begues: eines i oficis. Testimoni dels oficis del segle XIX fins a mitjans del segle XX

Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Crida a associacions i individus dedicats a la memòria popular per a la creació d’una coordinadora

Crida a la participació en el naixement de la Coordinadora de Memòria Popular, punt de trobada i de treball compartit

Totes aquelles entitats catalanes i d’arreu, i persones interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular, són convidades a la participació del naixement de la Coordinadora de Memòria Popular.

L’objectiu és conèixer les tasques i interessos dels grups i de les persones que a títol individual s’hi dediquen, trobar una definició apropiada, concretar-se i reflexionar. Tot plegat sense compromís i amb grans dosis d’escolta per a fer aquest primer pas. Els promotors de la iniciativa compten amb l’experiència de diversos projectes, àmbits, il·lusions, estils, territoris… i consideren que és l’hora de sumar. Demanen que se’ls contacti per tal de poder convocar una primera reunió que està previst que se celebri passat l’estiu; feta una trobada zero, la intenció és explicar-se com engegar i seguir endavant.

Contacte:
cmemoriapopular@gmail.com
Provisionalment els podeu trobar a: https://llibredelavida.wordpress.com/cempac/ 
L’indret web conté les primers persones i entitats adherides

Informació relacionada: 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular (2018)

Amical Wikimedia organitza la segona viquimarató de refranys

Barcelona, 11 de juliol del 2019

El proper 11 de juliol tindrà lloc la segona viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb la col·laboració de la mateixa Direcció General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural Joan Amades.

Les viquimaratons són activitats presencials en les quals diversos voluntaris actualitzen col·laborativament continguts de la Viquipèdia o dels seus projectes associats sobre una temàtica concreta al llarg d’una jornada sencera o durant diverses hores seguides. Són organitzades amb institucions i entitats que proveeixen bibliografia i expertesa als assistents perquè els continguts introduïts siguin de qualitat i verificables. En aquesta ocasió, la viquimarató de refranys de l’11 de juliol estarà enfocada en el projecte Viquidites i amb la voluntat d’introduir conjuntament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

La primera viquimarató de refranys, realitzada el juny de 2017, va comptar amb la presència d’una dotzena d’assistents i més de 400 noves parèmies introduïdes a Viquidites. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran, entre d’altres, el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló el qual també va col·laborar en el recull paremiològic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Tanmateix, la jornada pretendrà fer visible Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, així com donar a conèixer aquestes obres preservades a espais públics com ho és el Centre de Documentació de Cultura Popular.

L’acte començarà a les 9:30h i finalitzarà a les 14h. Prèvia a l’edició dels continguts, el recongut paremiòleg, bloguer i lingüista català Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys, farà una sessió introductòria acadèmica sobre les obres tractades. La resta de la sessió anirà a càrrec d’en Xavier Dengra, administrador de Viquidites i membre d’Amical Wikimedia i, també, de Marcos Yáñez, responsable del Centre de Documentació de Cultura Popular; Quim Mañós, responsable de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i d’Antoni Serés responsable de l’Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i membre de l’Associació Cultural Joan Amades.

L’acte és obert i gratuït: només és necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, sol·liciteu-ne un a la inscripció.

Quant a Viquidites

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3.500 pàgines de contingut amb gairebé 17.200 citacions cèlebres, 13.300 refranys i més de 2.500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua.

Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Situació i perspectiva als Països Catalans.

Vilanova i la Geltrú ,14 de juny del 2019

Conferència en el marc dels divendres culturals de l’Agrupació Excursionista Talaia, a càrrec de Joan Vallès Xirau, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona.

El col·loqui tindrà lloc al centre de l’Agrupació Excursionista Talaia, al carrer comerç 4 de Vilanova i la Geltrú.

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

Subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme

El DOGC núm. 7882 de divendres 24 de maig publica RESOLUCIÓ CLT/1390/2019, de 21 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a quatre línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic.

a) Producció d’espectacles i d’exposicions.

b) Desplaçaments fora de Catalunya per a dur a terme activitats i projectes.

c) Organització de festivals i trobades nacional de cultura popular i tradicional.

d) Activitats en matèria de formació i de documentació.

Poden optar a aquestes subvencions les corporacions locals o els ens que en depenen, les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya, que hagin fet o tinguin previst fer alguna d’aquestes activitats culturals. Les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics; si el sol·licitant es un ens local, mitjançant l’extranet de les administracions catalanes eacat i en la resta de casos  a través del portal Tràmits del Departament de Cultura.

El període per presentar les sol·licituds és del 24 de maig al 11 de juny del 2019.

 

Taller de recuperació de xiulells i trompes

Local social de Guils de Cerdanya. Camí de Fontanera

Dissabte 25 de maig, 10:30 hores

El Grup de recerca EtnoBioFic (UB i IBB, CSIC-ICUB) conjuntament amb l’associació Amics de Cerdanya i l’Ajuntament de Guils de Cerdanya organitzen un taller centrat en els processos d’elaboració de xiulells i trompes amb fusta de salze i freixe. L’activitat es realitza durant el mes de maig aprofitant que la fusta es troba en el seu estat òptim per a la manipulació. Durant el transcurs del taller, els assistents podran contemplar el procés de fabricació i comentar els aspectes que suscitin interès.

 

A més, gaudirem de la participació d’un expert en etnobotànica cerdana que ens ajudarà a complementar els coneixements associats a la fabricació dels instruments. L’esdeveniment serà filmat i, a més, s’enregistraran i transcriuran les tonades dels xiulells i trompes elaborats durant el transcurs del taller.