Bastons! Història del Ball de bastons a Vilafranca del Penedès

Casa del Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous, 14 de novembre, de 20:00 a 21:00 h

L’Esbart Català de Dansaires us convida a la presentació de l’obra Bastons! Història del Ball de Bastons a Vilafranca del Penedès (1771 – 2019) d’Antoni Ribas. El llibre va ser guardonat amb el V Premi Rafel Tudó, convocat l’any 2018 pel propi Esbart Català de Dansaires.

Jornada: “A l’hora foscant. Nous enfocaments en l’estudi de la mort”

Cementiri de Poblenou (Barcelona) Dimarts, 29 d’octubre, de 17:00 a 19:30

En proximitat a la festivitat de Tots Sants, i dins del marc de les activitats culturals que organitza Cementiris de Barcelona SA, el proper 29 d’octubre es durà a terme una jornada al voltant de l’antropologia de la mort, coorganitzada juntament amb la DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. La jornada consistirà en la visita guiada al Cementiri de Poblenou, la presentació de dues publicacions: Socio-antropología de la muerte. Nuevos enfoques en el estudio de la muerte (Jordi Moreras, ed.), Publicacions de la URV-Col.lecció Antropologia Mèdica, 2018, i “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort” (Jordi Moreras-Ariadna Solé, coordinadors), Dossier de la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC), número 43, 2018. I finalment, Marta Allué oferirà la conferència titulada “Ancorar la memòria. Noves expressions del culte funerari”.

Horari: 17:00 a 17:30 – Visita al Cementiri de Poblenou. 17:30 a 18:00 – Presentació i obertura institucional del acte. Taula formada per:

  • Maria Àngels Blasco, DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
  • Xavier Roigé, director de la Revista d’Etnologia de Catalunya.
  • Àngel Martínez, director de la Col·lecció d’Antropologia Mèdica.
  • Miquel Trepat, director general Cementiris de Barcelona SA.

18:00 a 18:30 – Presentació de les publicacions.

  • Ariadna Solé-Jordi Moreras, Dossier REC nº 43 “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort“, i “Socio.antropología de la muerte. Nuevos enfoques en el estudio de la muerte“.

18:30 a 19:30 – Conferència:

  • Marta Allué, “Ancorar la memòria. Noves expressions del culte funerari” .

Primera trobada de la Coordinadora de Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC)

Museu Tèxtil de Terrassa. C. de Salmerón, 25
Dijous 10 d’octubre, 10.30 h

La Coordinadora d’Entitats sobre la Memòria Popular convida a les persones i entitats interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular a una primera jornada de treball en el marc de desenvolupament d’aquesta entitat coordinadora.

Per a més informació, podeu contactar amb: cmemoriapopular@gmail.com

Vegeu també: Notícia en premsa sobre aquest tema

Protegint l’immaterial: Jornades sobre Patrimoni Cultural Immaterial i Propietat Intel·lectual

Del 17 al 18 de setembre, l’associació per la defensa de l’intangible Intangia i, l’empresa de gestió de patrimoni cultural Labrit Multimedia, organitzen les jornades “Protegint l’immaterial”. Durant els dos dies es podran escoltar ponències que tractaran d’analitzar quines són o haurien de ser les figures de protecció associades al patrimoni cultural immaterial i la propietat intel·lectual al Museu de Navarra.

La jornada del dia 17 comptarà amb les ponències d’experts i expertes en camps tan diversos com la gestió cultural, els drets d’autor, l’explotació microeconòmica dels coneixements tradicionals o el dret jurídic associat al patrimoni cultural immaterial. El dimecres 18 es procedirà a la projecció d’un seguit d’audiovisuals que visualitzaran els coneixements tradicionals associats a una sèrie d’oficis determinats.

Per a últim, es tancarà la jornada amb una taula rodona. Les conclusions sorgides del debat s’utilitzaren per a la creació d’un Manual de bones pràctiques, fruit de la col·laboració amb els membres de la Càtedra de Patrimoni Immaterial de la Universitat Pública de Navarra.

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrésRead More »

Begues: eines i oficis. Testimoni dels oficis del segle XIX fins a mitjans del segle XX

Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Crida a associacions i individus dedicats a la memòria popular per a la creació d’una coordinadora

Crida a la participació en el naixement de la Coordinadora de Memòria Popular, punt de trobada i de treball compartit

Totes aquelles entitats catalanes i d’arreu, i persones interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular, són convidades a la participació del naixement de la Coordinadora de Memòria Popular.

L’objectiu és conèixer les tasques i interessos dels grups i de les persones que a títol individual s’hi dediquen, trobar una definició apropiada, concretar-se i reflexionar. Tot plegat sense compromís i amb grans dosis d’escolta per a fer aquest primer pas. Els promotors de la iniciativa compten amb l’experiència de diversos projectes, àmbits, il·lusions, estils, territoris… i consideren que és l’hora de sumar. Demanen que se’ls contacti per tal de poder convocar una primera reunió que està previst que se celebri passat l’estiu; feta una trobada zero, la intenció és explicar-se com engegar i seguir endavant.

Contacte:
cmemoriapopular@gmail.com
Provisionalment els podeu trobar a: https://llibredelavida.wordpress.com/cempac/ 
L’indret web conté les primers persones i entitats adherides

Informació relacionada: 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular (2018)

Amical Wikimedia organitza la segona viquimarató de refranys

Barcelona, 11 de juliol del 2019

El proper 11 de juliol tindrà lloc la segona viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb la col·laboració de la mateixa Direcció General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural Joan Amades.

Les viquimaratons són activitats presencials en les quals diversos voluntaris actualitzen col·laborativament continguts de la Viquipèdia o dels seus projectes associats sobre una temàtica concreta al llarg d’una jornada sencera o durant diverses hores seguides. Són organitzades amb institucions i entitats que proveeixen bibliografia i expertesa als assistents perquè els continguts introduïts siguin de qualitat i verificables. En aquesta ocasió, la viquimarató de refranys de l’11 de juliol estarà enfocada en el projecte Viquidites i amb la voluntat d’introduir conjuntament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

La primera viquimarató de refranys, realitzada el juny de 2017, va comptar amb la presència d’una dotzena d’assistents i més de 400 noves parèmies introduïdes a Viquidites. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran, entre d’altres, el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló el qual també va col·laborar en el recull paremiològic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Tanmateix, la jornada pretendrà fer visible Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, així com donar a conèixer aquestes obres preservades a espais públics com ho és el Centre de Documentació de Cultura Popular.

L’acte començarà a les 9:30h i finalitzarà a les 14h. Prèvia a l’edició dels continguts, el recongut paremiòleg, bloguer i lingüista català Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys, farà una sessió introductòria acadèmica sobre les obres tractades. La resta de la sessió anirà a càrrec d’en Xavier Dengra, administrador de Viquidites i membre d’Amical Wikimedia i, també, de Marcos Yáñez, responsable del Centre de Documentació de Cultura Popular; Quim Mañós, responsable de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i d’Antoni Serés responsable de l’Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i membre de l’Associació Cultural Joan Amades.

L’acte és obert i gratuït: només és necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, sol·liciteu-ne un a la inscripció.

Quant a Viquidites

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3.500 pàgines de contingut amb gairebé 17.200 citacions cèlebres, 13.300 refranys i més de 2.500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua.

Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Situació i perspectiva als Països Catalans.

Vilanova i la Geltrú ,14 de juny del 2019

Conferència en el marc dels divendres culturals de l’Agrupació Excursionista Talaia, a càrrec de Joan Vallès Xirau, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona.

El col·loqui tindrà lloc al centre de l’Agrupació Excursionista Talaia, al carrer comerç 4 de Vilanova i la Geltrú.