Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Situació i perspectiva als Països Catalans.

Vilanova i la Geltrú ,14 de juny del 2019

Conferència en el marc dels divendres culturals de l’Agrupació Excursionista Talaia, a càrrec de Joan Vallès Xirau, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona.

El col·loqui tindrà lloc al centre de l’Agrupació Excursionista Talaia, al carrer comerç 4 de Vilanova i la Geltrú.

Acte d’homenatge a la pedra seca

Manresa, 8 de juny de 2019

El dissabte 8 de juny es va celebrar a la finca l’Obaga de l’Agneta, al barri dels Comtals de Manresa, la inclusió de “l’Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO) el passat 28 de novembre de 2018. L’acte estava organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L‘acte començava a les 9 del matí amb la construcció d’un marge de pedra seca, fet per Roger Solé. A les 11 h s’iniciava l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcalde en funcions de Manresa Valentí Junyent Torras i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Maria Àngela Vilallonga Vives.

Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional,  va fer una exposició històrica sobre l’estudi de la pedra seca a Catalunya, des del treball de l’arquitecte reusenc Joan Rubió Bellver el 1914 fins al primer treball específic sobre un municipi, fet per Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca sobre Mont-roig del Camp i presentat al “X Congreso Nacional de Arqueología” de Maó (1967).

A més de citar el paper rellevant, des de 2000, de la semestral Revista Pedra Seca, també va fer esment de la base de dades Wikipedra, creada el 2011, i que ja compta amb més de 21.000 construccions enregistrades. Per altra banda va parlar sobre les “Trobades de Pedra Seca”, la primera de les quals es va celebrar a Manresa el 2002, fins a la d’aquest 2019, que se celebrarà al mes d’octubre al Pinós (Alacant).

Va recordar que fou Lluis Puig, ara a l’exili, com a director general de Cultura Popular, qui va atorgar un important reconeixement a la pedra seca amb la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, a cinc barraques de Mont-roig el 2016. Posteriorment, el 2018, ho van ser tretze construccions de les valls del Montcau (Bages). Ara, al 2019, s’ha iniciat l’expedient d’un conjunt de construccions de pedra seca per a l’abastament i explotació de l’aigua a Torrebesses, al Segrià.

L’acte continuà amb l’homenatge a set precursors de la posada en valor del patrimoni de la pedra seca a Catalunya: Ramon Artigas Ibañez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit i Josep Maria Soler Bonet. A cadascun d’aquests l’introduïa una persona també estudiosa de la pedra seca: Martí Rom, Esther Bargalló, Joan Roura, Antoni Martí, Vicent Lloscos, Carles Blasco i J.M. Villena.

L’acte va comptar amb l’actuació del grup musical Guillem Anguera i Txek, el qual va interpretar vàries peces musicals amb, entre d’altres instruments, una txalaparta de pedra. Era música feta amb pedres per un acte d’homenatge a la pedra seca.

 

Subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme

El DOGC núm. 7882 de divendres 24 de maig publica RESOLUCIÓ CLT/1390/2019, de 21 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a quatre línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic.

a) Producció d’espectacles i d’exposicions.

b) Desplaçaments fora de Catalunya per a dur a terme activitats i projectes.

c) Organització de festivals i trobades nacional de cultura popular i tradicional.

d) Activitats en matèria de formació i de documentació.

Poden optar a aquestes subvencions les corporacions locals o els ens que en depenen, les fundacions i les associacions, amb domicili social a Catalunya, que hagin fet o tinguin previst fer alguna d’aquestes activitats culturals. Les sol·licituds de subvencions i els altres tràmits associats al procediment de concessió dels ajuts i la seva justificació s’han de fer només per mitjans telemàtics; si el sol·licitant es un ens local, mitjançant l’extranet de les administracions catalanes eacat i en la resta de casos  a través del portal Tràmits del Departament de Cultura.

El període per presentar les sol·licituds és del 24 de maig al 11 de juny del 2019.

 

Taller de recuperació de xiulells i trompes

Local social de Guils de Cerdanya. Camí de Fontanera

Dissabte 25 de maig, 10:30 hores

El Grup de recerca EtnoBioFic (UB i IBB, CSIC-ICUB) conjuntament amb l’associació Amics de Cerdanya i l’Ajuntament de Guils de Cerdanya organitzen un taller centrat en els processos d’elaboració de xiulells i trompes amb fusta de salze i freixe. L’activitat es realitza durant el mes de maig aprofitant que la fusta es troba en el seu estat òptim per a la manipulació. Durant el transcurs del taller, els assistents podran contemplar el procés de fabricació i comentar els aspectes que suscitin interès.

 

A més, gaudirem de la participació d’un expert en etnobotànica cerdana que ens ajudarà a complementar els coneixements associats a la fabricació dels instruments. L’esdeveniment serà filmat i, a més, s’enregistraran i transcriuran les tonades dels xiulells i trompes elaborats durant el transcurs del taller.